GJ 504 b

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGJ 504 b
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perObservatoris de Mauna Kea Modifica el valor a Wikidata
Data de descobrimentsetembre 2013[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentimatge directa[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pare59 de la Verge Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a43,5 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,96 R_J[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa4 M_J[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi57,0186 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)190,579 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−336,665 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 16m 46.5162s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)9° 25' 26.9672''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GJ 504 b (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
TIC 397587084b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

GJ 504 b és un exoplaneta[5][6]gegant gasós en el sistema del jove anàleg solar 59 Virginis (GJ 504),[~ 1] descobert per observació directa utilitzant el telescopi Subaru dels Observatoris de Mauna Kea, a Hawaii, per Kuzuhara et al. i anunciat el 2013.[7] Visualment, s'estima que GJ 504 b tindria un color magenta.

Història de l'observació[modifica]

Les imatges del descobriment van ser preses entre 2011 i 2012 com a part del projecte d'Exploració Estratègica d'Exoplanetes i Discos amb Subaru (SEEDS). El SEEDS té com a objectiu detectar i caracteritzar planetes gegants i discos circumestel·lars utilitzant el telescopi Subaru, de 8,2 metres de diàmetre. El febrer de 2013 Kuzuhara et al. va presentar el descobriment a The Astrophysical Journal, que va ser acceptat per a l'anunciament al juliol i publicat a l'arxiu preimprès ArXiv.[7]

Propietats[modifica]

El tipus espectral d'aquest planeta és entre T i Y; la seva temperatura efectiva és 510+30−20 K, molt més fred que altres exoplanetes observats anteriorment amb un origen planetari clar. La seva massa és 4,0+4,5−1,0 MJ. També és un dels planetes extrasolars més vells observats directament, amb una edat d'entre 100 i 500 milions d'anys. La separació angular del planeta envers la seva estrella és d'uns 2,5 segons d'arc, corresponent a una separació projectada de 43,5 ua.[7] GJ 504 b gira al voltant de la seva estrella prop de nou vegades la distància de la que Júpiter ho fa del Sol, el que planteja un desafiament a les idees teòriques de com es formen els planetes gegants.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Eugene Serabyn «Direct imaging of a cold jovian exoplanet in orbit around the sun-like star GJ 504» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 08-08-2013, pàg. 11. DOI: 10.1088/0004-637X/774/1/11.
  2. ↑ Eugene Serabyn «Direct imaging of a cold jovian exoplanet in orbit around the sun-like star GJ 504» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 08-08-2013, pàg. 11. DOI: 10.1088/0004-637X/774/1/11.
  3. ↑ Taisiya Kopytova «The LEECH exoplanet imaging survey: characterization of the coldest directly imaged exoplanet, GJ 504 b, and evidence for superstellar metallicity» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 29-01-2016, pàg. 166. DOI: 10.3847/0004-637X/817/2/166.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. ↑ «Planet GJ 504 b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  6. ↑ «The planetary system 61 Vir hosts at least 3 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Kuzuhara, M. & M. Tamura, T. Kudo, M. Janson, R. Kandori, T. D. Brandt, C. Thalmann, D. Spiegel, B. Biller, J. Carson, Y. Hori, R. Suzuki, A. Burrows, T. Henning, E. L. Turner, M. W. McElwain, A. Moro-Martin, T. Suenaga, Y. H. Takahashi, J. Kwon, P. Lucas, L. Abe, W. Brandner, S. Egner, M. Feldt, H. Fujiwara, M. Goto, C. A. Grady, O. Guyon, J. Hashimoto, Y. Hayano, M. Hayashi, S. S. Hayashi, K. W. Hodapp, M. Ishii, M. Iye, G. R. Knapp, T. Matsuo, S. Mayama, S. Miyama, J.-I. Morino, J. Nishikawa, T. Nishimura, T. Kotani, N. Kusakabe, T. -S. Pyo, E. Serabyn, H. Suto, M. Takami, N. Takato, H. Terada, D. Tomono, M. Watanabe, J. P. Wisniewski, T. Yamada, H. Takami, T. Usuda (2013), "Direct Imaging of a Cold Jovian Exoplanet in Orbit around the Sun-like Star GJ 504", arΧiv:1307.2886
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.nasa.gov/content/goddard/astronomers-image-lowest-mass-exoplanet-around-a-sun-like-star/index.html Arxivat 2013-12-06 a Wayback Machine. Astronomers Image Lowest-mass Exoplanet Around a Sun-like Star

Notes[modifica]

  1. ↑ Tot i que els noms dels exoplanetes acostumen a derivar de la nomenclatura de Flamsteed de l'estrella amfitriona (per exemple, 51 Pegasi b, 61 Virginis b, 70 Virginis b etc.), els descobridors d'aquest exoplaneta no van utilitzar un nom derivat (que seria "59 Virginis b") per anomenar-lo, sinó únicament la designació "GJ 504 b", que deriva de l'identificador del catàleg Gliese "GJ 504" de l'estrella amfitriona.

Enllaços externs[modifica]

Coordenades: Sky map 13h 16m 46.51596s; +09° 25′ 26.9590″

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=GJ_504_b&oldid=32854750»