51 Pegasi b

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
51 Pegasi b
Planeta extrasolar Llista de planetes extrasolars
300px
Interpretació artística de 51 Pegasi b, amb el seu estel mare.
Estrella mare
Estrella 51 Pegasi
Constel·lació Pegàs
Ascensió recta (α) 22h 57m 27.9s
Declinació (δ) +20° 46′ 08″
Distància 50.1 al
(15.4 pc)
Tipus espectral G4V
Elements orbitals
Semieix major (a) 0.0527 ± 0.0030 UA
Excentricitat (e) 0.013 ± 0.012
Període orbital (P) 4.230785 ± 0.000036 d
(0.01158306 a)
Inclinació (i)  ?°
Distància angular (θ) 3.537 msa
Longitud del
periastre
(ω)  ?°
Moment del periastre (τ) 2,450,001.51 ± 0.61 JD
Característiques físiques
Massa (m) >150 ME
Radi (r)  ? RJ
Densitat (ρ)  ? kg/m3
Gravetat (κ)  ? g
Temperatura (T)  ? K
Informació del descobriment
Data de descobriment 6 d'octubre del 1995
Descobridor(s) Michel Mayor i
Didier Queloz
Mètode de detecció Velocitat radial (ELODIE)
Estat del descobriment Publicat
Altres designacions
Bel·lerofont, Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b, HR 8729 b
Bases de dades de referència
Extrasolar Planets
Encyclopaedia
data
SIMBAD data

51 Pegasi b, (abreviat 51 Peg b), també anomenat Bel·lerofont, Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 Pegasi. Està situat a la constel·lació del pegàs, a aproximadament 50.1 anys-llum de distància a la Terra. Forma part d'un sistema planetari, del qual, fins ara, és l'únic planeta.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Aquest planeta extrasolar, va ser descobert el 6 d'octubre del 1995, a França, i, concretament, va ser el primer planeta descobert fora del sistema solar orbitant al voltant d'un estel similar al Sol, cosa que va fer que el descobriment d'altres exoplanetes s'accentués considerablement. Va ser descobert per Michael Mayor i Didier Queloz, com la majoria dels planetes extrasolars, a través de la tècnica de la velocitat radial, que consisteix a mesurar la influència gravitacional d'un planeta en el seu estel.

Nom[modifica | modifica el codi]

La principal designació catedràtica d'aquest planeta extrasolar és 51 Pegasi b, és a dir, el seu estel és anomenat, segons la denominació de flamsteed, és anomenada 51 Pegasi, que agafa com a prefix, i la "b", es deu al fet que és el primer i únic planeta descobert en aquest sistema, que agafa com a sufix. L' "a", correspon a l'estel al voltant del qual orbita. Si es descobrissin més planetes en el sistema, rebrien la designació de "c" "d" "e"... També és anomenat col·loquialment Bel·lerofont, nom que deu a l'heroi que, segons la mitologia grega, va domesticar l'ésser mític Pegàs, nom que és "compatible" a la seva posició al cel, ja que la seva anomenada estrella, està situada a la constel·lació del Pegàs.

Caracterísitiques[modifica | modifica el codi]

Aquest planeta extrasolar, té una massa mínima aproximadament de 0.472 masses jovianes, o el que seria equivalent, 150 masses terrestres, semblant a la massa de Mu Arae d. A causa de la distància a la qual orbita al voltant del seu estel, de només 0.0527 UA, o el que seria el mateix, 7,8 milions de quilòmetres, aproximadament la distància d'orbitatge d'un altre exoplaneta, Gliese 581 b, i la seva massa, el converteix en un planeta del tipus Júpiter ardent, és a dir, un planeta amb una massa igual o similar a la del gegant gasós del sistema solar, i que orbita a una relativament petita distància del seu estel, normalment inferior als 0,5 UA, cosa que fa que els Júpiters ardents se sobreescalfin en unes elevadíssimes temperatures. A causa de la ja anomenada petita distància al seu estel, aquest planeta extrasolar té una velocitat orbital que arriba fins als 136 Km/s, cosa que fa que recorri la seva curta òrbita en estimadament en 4.23078 dies terrestres, cosa que és equivalent a 0.011583 anys terrestres. Es calcula que la seva superfície arriba fins a l'alarmant temperatura de 1265 K, que supera per 5,8 vegades el planeta més escalfat del sistema solar, Venus, amb 737 K. Al principi del seu descobriment, es pensava que Gliese 882 b, era un planeta tel·lúric, però, a causa de la massa que posseeix, és molt probable que sigui un planeta gasós. A la distància a la qual es troba del seu estel, probablement sofreixi ejeccions de massa coronària, és a dir, gasos incandescents que deixen anar les estrelles. Si això és així, les ejeccions hauran volatilitzat part dels gasos més lleugers, i alguns gasos més densos. També per la distància d'orbitatge al voltant de 51 Pegasi, el planeta estaria fortament lligat a causa de la gravetat al seu estel, cosa que fa que sempre ensenyi la mateixa cara, cosa que s'anomena acoblament de marea.


Coordenades: Sky map 22h 57m 27,9s; +20° 46′ 08″


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Interpretació artística de 51 Pegasi b al costat del seu estel.