Geoffrey Marcy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeoffrey Marcy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Saint Clair Shores (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Los Angeles
Universitat de Califòrnia a Santa Cruz Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGeorge Herbig i Steven S. Vogt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom, astrofísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Estatal de San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJohn Asher Johnson i Jason Wright Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1581376 Modifica el valor a Wikidata

Geoffrey William Marcy (29 setembre 1954, St. Clair Shores, Michigan, EUA) és un astrònom estatunidenc que treballà en el descobriment dels primers exoplanetes utilitzant mesures de la velocitat radial de les estrelles mitjançant efecte Doppler.[1] És el descobridor de 70 dels 100 primers planetes extrasolars descoberts des del 1995.[2]

Biografia[modifica]

Marcy es formà en el sistema públic d'educació estatunidenc a Los Angeles, Califòrnia. Entre 1959 i 1972 estudià a la Plummer Elementary School, a la Patrick Henry Middle School, i a la Granada Hills High School. El 1976 es graduà en física i astronomia a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i es doctorà en astronomia el 1982 a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz. Posteriorment fou investigador i professor a la Carnegie Institution for Science a l'Observatori de Mount Wilson de Califòrnia i a l'Observatori de Las Campanas, a Xile, fins al 1984. Després, entre 1984 i 1999 fou catedràtic de física i astronomia a la Universitat Estatal de San Francisco.[3]

Variacions de la velocitat radial de l'estrella 70 Vir deguda a l'exoplaneta 70 Vir b

Obra[modifica]

A San Francisco inicià la recerca d'exoplanetes. Marcy, intrigat per les teories de l'astrònom canadenc Gordon Walker, que suggeria l'ús del mètode de velocitat radial, desenvolupà amb l'estudiant Paul Butler un espectrògraf de llum capaç de portar a la pràctica aquest procediment. L'especialització en el camp de la exoplanetologia no estava ben considerada entre els astrònoms en aquells anys, que qüestionaven la viabilitat de detectar aquests objectes i fins i tot la seva pròpia existència. A la tardor de 1995 els astrofísics Michel Mayor i Didier Queloz de la Universitat de Ginebra descobriren a l'Observatori de l'Alta Provença, el primer exoplaneta, 51 Pegasi b, orbitant l'estrella 51 Pegasi amb el mateix mètode de Butler i Marcy. Poc temps després de la troballa, aquests últims confirmaren la seva existència observant les oscil·lacions de la seva estrella des de l'Observatori Lick, a Califòrnia. El 17 de gener de 1996, Marcy i Butler publicaren la troballa de dos nous exoplanetesː 70 Virginis b[4] i 47 Ursae Majoris b.[3]

Posteriorment Marcy realitzà importants descobriments en el mateix camp, destacant el descobriment del primer sistema planetari múltiple de l'estrella Upsilon Andromedae,[5][6] el primer descobriment d'un planeta en trànsit davant de la seva estrella, conjuntament amb David Charbonneau i Timothy Brown (HD 209458 b), el primer exoplaneta a més de 5 ua de la seva estrella (55 Cancri d),[7] i els primers exoplanetes de la mida de Neptú (Gliese 436 b i 55 Cancri e).[8] Marcy és co-investigador de la Missió Kepler de la NASA que ha descobert més de 3000 exoplanetes, alguns més petits que la Terra.[9]

Honors[modifica]

El comitè de Física de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències reconegué la contribució a l'astronomia de Marcy amb el Premi Manne Siegbahn el 1996. L'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units li atorgà la Medalla Henry Draper el 2001 per la seva contribució en la recerca d'exoplanetes. Fou elegit científic de l'any a Califòrnia el 2000 i elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències el 2002. La Societat Americana d'Astronomia li concedí el Premi Beatrice Tinsley i la Medalla de NASA per la seva excepcional contribució científica. La revista Discover Magazine el seleccionà com a Científic Espacial de l'Any 2004.[10] El 2005 compartí el Premi Shaw amb Michel Mayor. El 2009 rebé el Premi Carl Sagan per popularitzar la ciència. El 2010 fou elegit membre l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, i el 2013 fou guardonat amb el Premi Cozzarelli de l'Acadèmia Nacional de Ciències.[2]

Marcy als mitjans de comunicació[modifica]

Els descobriments de Marcy han tingut gran repercussió als mitjans de comunicació escrits, com al Time magazine,[11][12] al The New York Times[13][14] o al Astronomy magazine[15] i ha participat en diversos episodis de la sèrie televisiva Nova de la PBS: "Hunt for Alien Worlds" (1997), "Finding Life Beyond Earth" (2012), "Alien Planets Revealed" (2014);[16] a l'episodi de la sèrie de la BBC Horizon: "The Planet Hunters" (1996) i en programes The Universe del canal History Channel (2007). Marcy ha sigut entrevistat en diferents programesː ABC News Nightline (October 20, 1995),[17] The MacNeil-Lehrer News Hour (January 18, 1996), The David Letterman Show (April 12, 2001), a Planetary Radio (2007)[18] i a National Academy of Sciences (2014).[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Geoffrey W. Marcy» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2013. [Consulta: 1r desembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Curriculum Vitae Geoffrey W. Marcy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2 de desembre 2016. [Consulta: 25 novembre 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Autobiography of Geoffrey Marcy» (en anglès). The Shaw Prize Foundation, 25-09-2005. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2016. [Consulta: 20 novembre 2016].
  4. ↑ Marcy, Geoffrey W.; Butler, R. Paul «A Planetary Companion to 70 Virginis». The Astrophysical Journal Letters, 464, 1, 1996, pàg. L147–L151. Bibcode: 1996ApJ...464L.147M. DOI: 10.1086/310096.
  5. ↑ «A Family of Giants: First System of Multiple Planets Found around a Sun-like Star». NASA. Arxivat de l'original el 10 de març 2016. [Consulta: 16 agost 2015].
  6. ↑ «SFSU Public Affairs Press Release: First system of multiple planets found around a Sun-like star». Public Affairs Office at San Francisco State University. [Consulta: 16 agost 2015].
  7. ↑ Marcy, G.W., Butler, R.P., Fischer, D. A. et.al. «A Planet at 5 AU around 55 Cancri». Astrophysical Journal, 581, 1375, 2002, pàg. 1375–1388. arXiv: astro-ph/0207294. Bibcode: 2002ApJ...581.1375M. DOI: 10.1086/344298.
  8. ↑ «Two Neptune-Mass Planets Found, Earth-Size Worlds Next». [Consulta: 17 agost 2015].
  9. ↑ «Kepler Team». Ames Research Center. Arxivat de l'original el 28 de maig 2010. [Consulta: 18 agost 2015].
  10. ↑ «Geoffrey W. Marcy. Professor of Astronomy, University of California at Berkeley» (en anglès). The William T. Patten Foundation. Arxivat de l'original el 17 de juny 2016. [Consulta: 1r desembre 2016].
  11. ↑ «Searching for Other Worlds». Time Magazine, 05-02-1996 [Consulta: 18 agost 2015].
  12. ↑ Dorminey, Bruce. Distant Wanderers: The Search for Planets Beyond the Solar System. Nova York: Copernicus Books, 2002, p. 51. ISBN 0-387-95074-5. 
  13. ↑ Overbye, Dennis «Finder of New Worlds». New York Times, 12-05-2013 [Consulta: 13 maig 2014].
  14. ↑ «In a Golden Age of Discovery, Faraway Worlds Beckon». New York Times, 09-02-1997 [Consulta: 18 agost 2015].
  15. ↑ ; Butler, Paul«Hunting Planets Beyond». Astronomy (magazine), març 2000. [Consulta: 12 novembre 2015].
  16. ↑ «NOVA - Alien Planets Revealed». pbs.org. [Consulta: 17 agost 2015].
  17. ↑ Dorminey, Bruce. Distant Wanderers: The Search for Planets Beyond the Solar System. Nova York: Copernicus Books, 2002, p. 52. ISBN 0-387-95074-5. 
  18. ↑ Marcy, Geoff. «Planetary Radio 5th Anniversary Show: Astronomer Geoff Marcy on Discovery of Fifth Planet in Star System (28:52)». Planetary Society, 26-11-2007. [Consulta: 12 novembre 2015].
  19. ↑ «InterViews». National Academy of Sciences. [Consulta: 17 agost 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geoffrey_Marcy&oldid=32864737»