Ksi Pegasi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKsi Pegasi
Tipusestel, estrella de tipus F, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F6V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra16,416 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,86 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta3,25 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,2 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre angular1 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,17 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.234 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi60,9161 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−493,133 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)233,354 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar9,7 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5,853 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial9.800 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 46m 41.5799s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)12° 10' 22.3889''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,31[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat4,5 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J22464156+1210228 (2MASS)
HD 215648 (Henry Draper Catalogue)
HIP 112447 (Catàleg Hipparcos)
HR 8665 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 108165 (Catàleg SAO)
GJ 872 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
ξ Peg (nomenclatura de Bayer)
ADS 16261 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
PLX 5516 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
ASCC 996971 (All-sky Compiled Catalogue)
LSPM J2246+1210W (LSPM-NORTH catalog)
BD+11 4875 (Bonner Durchmusterung)
BD+11 4875A (Bonner Durchmusterung)
CCDM J22467+1211A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
GC 31778 (Catàleg General de Boss)
GCRV 14308 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 112447 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC +10522 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 3532 (JP11)
LFT 1735 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 3851 (Luyten Half-Second catalogue)
LTT 16693 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 54819 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PPM 141833 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 3316 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SPOCS 984 (Spectroscopic Properties of Cool Stars)
TD1 29336 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1155-2186-1 (Catàleg Tycho)
UBV 19514 (UBV)
YZ 11 9091 (YZ)
uvby98 100215648 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J22467+1210A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
IRAS 22442+1154 (IRAS)
Ci 20 1381 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
PM 22442+1155 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
WEB 20055 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 2719475542666622976 (Gaia Data Release 2)
46 Peg (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 2719475542667772416 (Gaia DR3)
IDS 22417+1139 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
TIC 60716322 (TESS Input Catalog)
AG+11 2850 (AGK3U)
UBV M 26609 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Ksi Pegasi (ξ Peg / ξ Pegasi / 46 Pegasi) és un estel binari en la Constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +4,20.[7] S'hi troba a 53 anys llum del sistema solar i és membre del grup de Wolf 630.[8]

Component principal[modifica]

La component principal del sistema, Ksi Pegasi A (LHS 3851 / GJ 872 A), és una nana groga de tipus espectral F7V més calenta i lluminosa que el Sol.[7] Té una temperatura superficial de 6.167 ± 36 K i una lluminositat 4,7 vegades major que la lluminositat solar. Més massiva que el Sol, amb una massa entre 1,2 i 1,3 masses solars, Ksi Pegasi A sembla ser en realitat una estrella subgegant d'uns 5.000 milions d'anys.[9] La mesura precisa del seu diàmetre angular amb l'interferòmetre CHARA —1,091 ± 0,008 mil·lisegons d'arc— permet avaluar el seu diàmetre, resultant ser aquest un 91% més gran que el radi solar.[10] No s'ha detectat excés en la radiació infraroja emesa ni a 24 ni a 70 μm, cosa que sembla descartar la presència d'una quantitat significativa de partícules de pols al voltant de l'estel.[11] Les seves característiques són similars a les de ι Piscium o Asellus Primus (θ Bootis), ambdues també a una distància semblant de la Terra.

Ksi Pegasi presenta un contingut metàl·lic inferior al solar. La seva abundància relativa de ferro ([Fe/H] = -0,26) és aproximadament la meitat que en el Sol, però elements com a neodimi, manganès i coure són encara més deficitaris; el contingut relatiu d'aquest últim metall equival a una cinquena part de l'existent en el Sol. Per contra, la seva abundància en liti és significativament superior a la solar.[12]

La seva relativa proximitat així com les seves característiques físiques han fet que Ksi Pegasi haja estat seleccionada pel projecte Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de possibles planetes terrestres orbitant al voltant d'ella.[13]

Component secundària[modifica]

Ksi Pegasi B (LHS 3852 / GJ 872 B) és una nana roja de tipus espectral M1 i magnitud +11,7.[14] Té una massa igual al 41% de la massa solar.[15] Visualment a uns 11 segons d'arc de la primària, la distància real entre les dues components és d'almenys 180 ua.[9]

Referències[modifica]

  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
  5. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  6. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  7. 7,0 7,1 «Xi Pegasi A» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
  8. Xi Pegasi Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. 9,0 9,1 «Xi Pegasi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 13 desembre 2020].
  10. Boyajian, Tabetha S.; McAlister, Harold A.; van Belle, Gerard; Gies, Douglas R.; ten Brummelaar, Theo A.; von Braun, Kaspar; Farrington, Chris; Goldfinger, P. J.; O'Brien, David; Parks, J. Robert; Richardson, Noel D.; Ridgway, Stephen; Schaefer, Gail; Sturmann, Laszlo; Sturmann, Judit; Touhami, Yamina; Turner, Nils H.; White, Russel «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars». The Astrophysical Journal, 746, 1, 2012. 101.
  11. Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters, 700, 2, 2009. pp. L73-L77.
  12. Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Dwarfs in the Local Region». The Astronomical Journal, 131, 6, 2006. pp. 3069-3092.
  13. TPF-C's Top Target Stars[Enllaç no actiu]
  14. «LHS 3852 Xi Pegasi B» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
  15. Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. «Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence». Astronomy and Astrophysics, 442, 2, 2005. pp. 635-642.