Vés al contingut

Pi2 Pegasi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Pi1 Pegasi.
Infotaula objecte astronòmicPi2 Pegasi
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F5II-III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra89,2937 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi8 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,21 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,29 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,48 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.529 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi11,199 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−20,395 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−12,123 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar139,7 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10,55 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.300 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 9m 59.243s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)33° 10' 41.6004''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat100 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada530 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Pi² Pegasi (π² Pegasi / π² Peg / 29 Pegasi) és un estel de la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +4,29.[7] Forma una doble òptica amb π¹ Pegasi, encara que els dos estels no estan gravitacionalment lligats. La distància real entre ells és de 31 anys llum (47.000 ua), però es mouen per l'espai en direccions diferents i amb velocitats diferents, per la qual cosa es descarta que formen un veritable sistema binari.[8]

Distant 252 anys llum del sistema solar, π² Pegasi és una gegant groga de tipus espectral F5III amb una temperatura superficial de 6.320 K. Llueix amb una lluminositat 92 vegades major que la lluminositat solar i el seu radi és 8 vegades més gran que el del Sol. Amb una massa de 2,5 masses solars, s'hi troba en un estat infreqüent dins de l'evolució estel·lar, amb un nucli inert d'heli abans d'iniciar la fusió d'aquest element. Així mateix, és una estrella amb embolcall, car hi és envoltada per un disc circumestel·lar de matèria. La seva velocitat de rotació és molt elevada per a un estel gegant (145 km/s), implicant un període de rotació igual o inferior a 1,8 dies. Aquestes característiques atípiques probablement són conseqüència del seu anterior estat evolutiu, quan encara era un estel de tipus B8 en ràpida rotació, i és el seu disc actual el romanent del disc d'una estrella Be (com η Centauri). La seva edat s'estima en 590 milions d'anys.[8]

Referències

[modifica]
  1. Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «A new implementation of the infrared flux method using the 2MASS catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2009, pàg. 497–509. DOI: 10.1051/0004-6361/200810904.
  5. 5,0 5,1 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  7. «Pi2 Pegasi]» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
  8. 8,0 8,1 «Pi Pegasi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 31 desembre 2020].