Omega de la Verge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Omega Virginis)
Infotaula objecte astronòmicOmega de la Verge
Tipusestel, estrella variable, estrella variable de període llarg, font d'infrarojos i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M4.5:III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra179,707 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi70 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,2 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,36 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.544 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,5646 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)4,08 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−4,057 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial5,13 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6,3 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 38m 27.6073s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)8° 8' 3.4663''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,12[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Omega de la Verge (ω Virginis) és un estel an la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +5,24.[9] S'hi troba a 496 anys llum del sistema solar.[10]

Omega de la Verge és una gegant vermella de tipus espectral M4III que, amb una temperatura efectiva de 3.500 K, s'hi troba entre els estels més freds del firmament. Rica en metalls —el seu contingut relatiu de ferro respecte al d'hidrogen és un 32% major que el del Sol—, és una variable semiregular, amb dos períodes de 30 i 275 dies. Rota tan lentament que la seva velocitat de rotació mai ha estat mesura. La seva lluminositat, corregida per la radiació infraroja que emet, és d'entre 1.100 i 1.500 vegades superior a la lluminositat solar. Aquesta incertesa afecta a la seva possible grandària; no obstant això, la mesura directa del seu diàmetre angular dona com a resultat un radi 106 vegades més gran que el del Sol. Té una massa compresa entre 1,5 i 2 masses solars.[10]

Omega de la Verge és un estel evolucionat que pot trobar-se en diferents etapes de la seva evolució estel·lar. Pot estar prop del punt d'ignició de l'heli, pot haver començat la fusió nuclear d'aquest element en carboni, o pot estar augmentant en lluentor —per segona vegada— amb un nucli inert de carboni-oxigen. La seva variabilitat suggereix l'última etapa. En qualsevol cas, en un futur evolucionarà primer en una variable Mira, per posteriorment formar una nebulosa planetària. En última instància finalitzarà la seva vida com una nana blanca.[10]

Referències[modifica]

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Gerard T. van Belle «Radii and Effective Temperatures for K and M Giants and Supergiants. II» (en anglès). Astronomical Journal, 2, agost 1998, pàg. 981-986. DOI: 10.1086/300453.
  5. 5,0 5,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. Dimitri Pourbaix «Spectroscopic binaries among Hipparcos M giants'. I. Data, orbits, and intrinsic variations» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 18-02-2009, pàg. 627–640. DOI: 10.1051/0004-6361/200810698.
  7. 7,0 7,1 Verne V. Smith «The chemical composition of red giants. II. Helium burning and the s-process in the MS and S stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1986, pàg. 843–863. DOI: 10.1086/164823.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. «Omega Virginis-Variable star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 5 gener 2021].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Omega Virginis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 5 gener 2021].