Estrella variable

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps. Aquestes variacions han de ser prou significatives; el nostre Sol, per exemple, presenta unes variacions de lluminositat d'un 0,1% cada 11 anys, aproximadament, però no es pot considerar una estrella variable. Les estrelles variables poden ser intrínseques, on la variabilitat és provocada per mecanismes propis, o extrínseques, on la variabilitat està produïda per efectes externs. Les variables intrínseques es classifiquen en molts tipus diferents, anomenats habitualment a partir de la primera estrella descoberta (o la més important) que presenta el tipus determinat de variabilitat.

Les estrelles variables s'analitzen amb tècniques fotomètriques i espectrofotomètriques i es poden caracteritzar mitjançant la seva corba de llum, que representa la magnitud de l'estrella en funció del temps. Algunes variables són molt regulars, és a dir, la variació de llum es repeteix amb un període molt ben definit; altres, en canvi, no mostren cap mena de regularitat.

Variables intrínseques[modifica | modifica el codi]

Variables pulsants[modifica | modifica el codi]

  • Cefeides: Són un dels tipus més importants de variables, estrelles gegants grogues que presenten pulsacions amb un període extremadament regular. El seu nom prové de la primera estrella d'aquest tipus descoberta: δ Cephei. Els seus períodes van d'un día a unes quantes setmanes. Són especialment importants perquè serveixen com a «fars» espacials: hi ha una relació directa entre la seva lluminositat i el seu període de pulsació, de manera que coneixent aquest darrer podem determinar-ne la magnitud absoluta i comparant aquesta amb la magnitud aparent podem trobar fàcilment la distància. Vegeu l'article sobre les cefeides.
  • Variables W Virginis: Molt similars a les cefeides, però pertanyen al grup de població estel·lar II i, per tant, tenen una metal·licitat menor i una relació període-lluminositat lleugerament diferent.
  • Variables δ Scuti: Similars a les cefeides però bastant dèbils i amb un període més curt. Abans es coneixien com a «cefeides nanes». A vegades presenten diversos períodes sobreposats, que generen unes corbes de llum estremadament complexes.
  • Variables RR Lyrae: Són semblants a les cefeides però no tan lluminoses. Pertanyen a la població estel·lar II. Són habituals en els cúmuls globulars i la seva relació període-lluminositat està ben determinada, de manera que són bons indicadors de distància.
  • Variables RV Tauri: Són supergegants grogues que presenten mínims de lluminositat alternadament profunds i poc profunds. El període complet és d'uns 30 a 100 dies, sobre el qual es poden superposar períodes llargs de l'ordre d'uns quants anys.
  • Variables α Cygni: Es tracta de supergegants amb una puslació no radial, amb classes espectrals de Bep a AepIa. Presenten períodes d'alguns dies a diverses setmanes i la seva amplitud de variació és de l'ordre de 0,1 magnituds. Els canvis de llum, sovint irregulars, són causats per la superposició de moltes oscil·lacions amb períodes semblants. Deneb n'és l'estrella prototípica.
  • Variables Mira Ceti: Són supergegants vermelles molt fredes que presenten pulsacions molt grans. El seu període pot ser d'uns quants mesos i en aquest temps la seva brillantor pot augmentar unes quantes magnituds. L'estrella prototípica, Mira Ceti, passa de la magnitud 2 a la magnitud 9.
  • Variables semiregulars: Normalment es tracta de supergegants vermelles. De tant en tant poden mostrar un període definit, però normalment passen per períodes de variació irregular. L'exemple més conegut d'aquest tipus és Betelgeuse, la magnitud de la qual varia entre 0,2 i 1,2.
  • Variables irregulars: Acostumen a ser supergegants vermelles i no presenten cap període de variabilitat ben definit.

Variables eruptives o cataclísmiques[modifica | modifica el codi]

  • Supernoves: Les supernoves, un dels fenòmens més energètics de l'univers, es produeixen durant la mort d'estrelles molt massives. També es poden produir per transferència de matèria cap a una nana blanca. Durant una supernova la brillantor d'una estrella pot augmentar moltes vegades.
  • Noves: També són el resultat d'explosions dramàtiques, però no produeixen la destrucció de l'estrella. Es formen en sistemes binaris i poden repetir-se amb un període de pocs anys, de segles o àdhuc de mil·lennis. Les noves es poden caracteritzar com a ràpides, lentes o molt lentes, segons el comportament de la seva corba de llum.
  • Noves nanes: Es tracta d'estrelles dobles amb transferència de matèria entre les dues components, que provoca explosions regulars. Hi ha tres tipus de noves nanes: U Geminorum (explosions d'uns 5-20 dies cada pocs centenars), Z Camelopardalis (amb llargs períodes de brillantor constant entre el màxim i el mínim) i SU Ursae Majoris (amb petites explosions bastant freqüents i grans explosions molt més escasses).
  • Variables R Coronae Borealis: Són estrelles que passen la major part del temps en un màxim de brillantor, però després d'intervals irregulars s'afebleixen sobtadament en unes quantes magnituds. Posteriorment recuperen lentament (mesos o anys) la seva magnitud inicial. Es creu que aquestes variacions són causades per episodis de formació de pols a l'atmosfera estel·lar: a mesura que la pols es forma i s'allunya de l'estrella, es refreda i es fa més opaca.
  • Variables fulgurants o UV Ceti: Són estrelles força dèbils de la seqüència principal que presenten fulguracions bastant regulars. Poden augmentar la seva brillantor en dues magnituds en només uns pocs segons i després tornen lentament a la seva magnitud normal durant una hora o menys.

Variables extrínseques[modifica | modifica el codi]

  • Variables binàries eclipsants: Es tracta d'estrelles binàries que, vistes des de la Terra, s'eclipsen mútuament cada cert temps, el que provoca una disminució de la brillantor total. La més famosa de les binàries eclipsants és Algol (β Persei).
  • Variables eclipsants planetàries: Les estrelles amb planetes al seu voltant poden presentar variacions de lluminositat si algun dels planetes que l'orbiten passa per davant seu observada des de la Terra. Aquestes variacions són molt febles i calen observacions molt acurades. De fet aquest és un mètode per a la detecció de sistemes planetaris en altres estrelles.
  • Variables rotants: Són estrelles que tenen taques solars de grandària considerable, de manera que al rotar es poden apreciar diferències significatives de brillantor a mesura que se'ns presenten alternativament zones amb taques o sense.

Nomenclatura de les estrelles variables[modifica | modifica el codi]

Les estrelles variables es designen, per a cada constel·lació, amb un codi d'una o dues lletres seguit pel genitiu del nom de la constel·lació on es troben. El codi d'una o dues lletres comença per la R fins a la Z, deprés segueix amb RR fins a RZ, després SS fins a SZ, etc. fins a arribar a ZZ. Si se'n necessiten més se segueix amb AA – AZ, BB – BZ, etc. Tot plegat permet designar fins a 334 estrelles en una constel·lació. En cas que n'hi hagi més s'utilitza la V seguida d'un nombre per ordre de descobriment, començant pel 335. Aíxí, per exemple, tenim R Andromedae, RR Lyrae o V1500 Cygni.

En resum l'ordre és:

  1. de la R a la Z,
  2. de la RR a la RZ,
  3. de la SS a la SZ,
  4. de la TT a la TZ,
  5. de la UU a la UZ,
  6. de la VV a la VZ,
  7. de la WW a la WZ,
  8. de la XX a la XZ,
  9. de la YY a la YZ,
  10. la ZZ,
  11. de la AA a la AZ,
  12. de la BB a la BZ,
  13. etc. (la J no s'usa)
  14. de la QQ a la QZ,
  15. de V335 cap endavant.

Evidentment, a part de la designació com a variable, una estrella pot tenir una designació de Bayer, de Flamsteed o de qualsevol catàleg estel·lar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estrella variable Modifica l'enllaç a Wikidata