Hipernova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eta Carinae, en la constel·lació de la Quilla, és una de les candidates més properes a futura hipernova

Una Hipernova és un tipus teòric de supernova que es produiria en una estrella excepcionalment gran que es col·lapsaria al final de la seva vida. Fins al 1990, es referia específicament a una explosió amb una energia al voltant de 100 supernoves (1046 joules); aquestes explosions es pensa que són l'origen de l'esclat de raigs gamma de llarga duració.[1] El terme hipernova fou acunyat per Stanford E. Woosley[2]

Després del 1990, El terma s'usà per a descriure les supernoves de les estrelles més massives, les hipergegants, amb masses de 100 a 200 vegades la massa del Sol. La desintegració del 56Ni, un isòtops del níquel de vida curta, es pensa que proveiria de la major part de la llum de la hipernovat.[3]

La radiació surtint d'una hipernova propera podria causar danys seriosos a la Terra, tot i que no s'han trobat hipergegants prou properes a la Terra.[4] Un grup dirigit per l'astrofísic Brian Thomas, de la Washburn University de Kansas, ha teoritzat la possibilitat que una hipernova hagués causat l'extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià a la Terra fa 440 milions d'anys, tot i que no hi ha cap prova irrefutable.[5]

La paraula col·lapsar, de l'anglès collapsed star, es va usar en un principi per a referir-se al producte final del col·lapse gravitacional d'una estrella, un forat negre estel·lar. La paraula s'usa ara a vegades per a referir-se a un model específic de col·lapse de una estrella de rotació ràpida.

Col·lapse estel·lar[modifica | modifica el codi]

El nucli d'una hipernova es col·lapsa directament en un forat negre, i dos jets extremadament energètics de plasma s'emeten des dels seus pols de rotació a una velocitat propera a la de la llum. Aquests jets emeten raigs gamma intensament i són una possible explicació dels anomenats esclats de raigs gamma. Les invesigacions dudes a terme en els darrers anys han permès aclarir que el model de col·lapse produeix explosions que només difereixen en detalls de les supernoves ordinàries. Això no obstant, es continua utilitzant el terme hipernova.

Degut al fet que les estrelles prou grans per a produir un col·lapse directe a forat negre són força rares, les hipernoves serien fenòmens rars, si es produïren. S'estima que una hipernova es produiria a la nostra galaxia cada 200 milions d'anys.

Col·lapsar[modifica | modifica el codi]

Col·lapsar s'usa actualment per a referir-se a un model hipotètic on les estrelles de Wolf-Rayet de rotació ràpida amb nuclis massius (més gran de 30 masses solars es col·lapsa per a forma un gran forat negre rotant, atraient l'embolcall que envolta la matèria estel·lar a una velocitat relativista amb un factor de Lorentz al voltant de 150. Aquestes velocitats farien dels col·lapsars els objectes celestes més ràpids que es coneixen. Podrien considerar-se supernoves tipus Ib fallides.

Es pensa que els col·lapsars serien la causa dels esclats de raigs gamma llargs (> 2 seconds), ja que jets fortament energètics es crearien al llarg de l'eix de rotació del forat negre, creant esclats de radiació d'alta energia per a un observador la línia visual del qual estigués al llarg del jet.

Un possible exemple de col·lapsar és la inusual supernova Sn1998bw, la qual s'ha associat amb l'esclat de raigs gamma GRB980425. Va ser classificada com de tipus Ic a causa de les seves propietats espectrals distintives en l'espectre de ràdio, indicant la presència de matèrica relativista.

Un altre tipus d'hipernova seria una supernova d'inestabilitat de parells, on SN 2006gy seria possiblement el primer exemple observat. Aquesta supernova es va observar en una galàxia a uns 240 milions d'anys llum (72 milions de parsecs) de la Terra. En una supernova d'inestabilitat de parells, l'efecte de producció de parells causa una repentina caiguda de la pressió en el nucli de l'estrella, portant una col·lapse parcial ràpid, que causa un augment en temperatura i pressió que portaria a una combustió termonuclear explosiva i a la completa explosió de l'estrella.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Why a "Hypernova"?». NASA. Arxivat de l'original el 9 de juny de 2011. [Enllaç no actiu]
  2. S.E. Woosley, T.A. Weaver, 1982, Theoretical Models for Supernovae
  3. Hypernova Accessed 2008-06-23
  4. SPACE.com - Possible Hipernova afectaria a la Terra
  5. Minard, Anne. «Gamma-Ray Burst Caused Mass Extinction?». National Geographic News, April 3, 2009. [Consulta: 16 April 2010].