Bolla de pelussa (teoria de cordes)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Boles de pelussa teòriques, com els clàssics forats negres, distorsionen l'espaitemps i dobleguen la llum. En el dibuix artístic, els límits del punt central fosc, l'horitzó d'esdeveniments, delimita no només el llindar on la seva velocitat d'escapament iguala la velocitat de la llum sinó que també el de la superfície física de la bola de pelussa (fuzzball)

Una bolla de pelussa o bola de pelussa (Fuzzballs en anglès) seria la veritable descripció quàntica dels forats negres segons alguns científics de la teoria de supercordes. Aquesta teoria resoldria dos problemes intractables que els clàssics forats negres suposen per la física moderna:

  1. La paradoxa de la informació en la qual la informació quàntica lligada a la matèria que cau i l'energia desapareix completament en una singularitat, és a dir, el forat negre se sotmetria a un canvi físic zero en la seva composició sense tenir en compte la natura del que hi caigui.
  2. La singularitat al cor del forat negre, on la teoria del forat negre convencional afirma que hi ha un corbament espaitemps infinit a causa d'un camp gravitatori infinitament intens d'una regió de volum zero. La física moderna es trenca quan els paràmetres són infinit i zero.[Nota 1]

La teoria de la bola de pelussa substitueix la singularitat en el centre d'un forat negre postulant que tota la regió de l'horitzó d'esdeveniments del forat negre és, de fet, una bola de cordes, que estan avançades com els últims blocs de construcció de la matèria i l'energia. Les cordes es creu que són paquets d'energia vibrant de manera complexa en les tres dimensions físiques de l'espai i també en direccions compactes —dimensions extra entreteixides en l'escuma quàntica.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

En alguns tipus de teoria de supercordes—La base de la teoria de la bola de pelussa—Les dimensions extre de l'espaitemps es creu que es formen a partir d'una varietat de Calabi-Yau de sis dimensions.

Samir Mathur i Oleg Lunin de la Universitat Estatal d'Ohio, proposaren que els forats negres eren de fet esferes de cordes amb un volum definit i no una singularitat com manté el punt de vista clàssic, un punt amb zero dimensions, zero volum on es concentra la massa total del forat negre.[2][3]

La teoria de cordes sosté que els constituents fonamentals de les partícules subatòmiques, incloent-hi les partícules mediadores (quarks, leptons, fotons, i gluons), tots compresos en una corda unidimensional d'energia que adquireix la seva identitat mitjançant la vibració en diferents modes i/o freqüències. A diferència de la visió d'un forat negre com a singularitat, una petita bola de pelussa es podria pensar com un estel de neutrons extra-dens on els seus neutrons s'ha descompost o desfet alliberant els quarks (cordes en la teoria de cordes) comprimint-los. D'aquesta manera, les boles de pelussa es podrien veure com la forma més extrema de matèria degenerada.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La dimensió linear més petíta en física que té sentit en la mesura de l'espaitemps és la longitud de Planck, que és 1,616252(81)x 10 -35 m.[1] Per sota de la longitud de Planck, els efectes de l'escuma quàntica dominen i no té sentit conjecturar sobre la longitud a una escala més fina—més o menys com el sentit que tindria mesurar les marees dels oceans amb una precisió d'un centímetre en un mar en tempesta. Una singularitat es creu que té un diàmetre que no arribaria a un Planck de longitud ; és a dir, zero.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Valor de la longitud de Planck
  2. Mathur i Oleg Lunin. «AdS/CFT duality and the black hole information paradox». Nuclear Physics B, 2002, pàg. 342-394.(anglès)
  3. Mathur and Oleg Lunin. «Statistical interpretation of Bekenstein entropy for systems with a stretched horizon». Physical Review Letter, 2002.(anglès)).