Sistema fotomètric UBV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema fotomètric UBV, també conegut com a sistema Johnson (o sistema Johnson-Morgan), és un sistema fotomètric de banda ampla per classificar estels segons el seu color. Es tracta del primer sistema fotomètric fotoelèctric estandarditzat. Les lletres U, B, i V fant referència a l'ultraviolat, el blau, i a magnitud visual.[1] L'elecció dels colors a l'extrem del blau de l'espectre és a causa de la tedència que té la pel·lícula fotogràfica per aquests colors. Fou introduït al 1950 pels astrònoms americans Harold Johnson i William Wilson Morgan.

Els filtres se seleccionen de tal manera que les longituds d'ona mitjanes de les funcions de resposta són 364 nm per U, 442 nm per B, 540 nm per V. El punt zero del B-V i l'índex de colorU-B fou definit com a zero per estels A0 V no afectats per enrogiment interestel·lar.

El sistema UBV presenta alguns desavantatges. La longitud d'ona curta de tall curta del filtre U està definda principalment per l'atmosfera terrestre més que pel mateix filtre. Per tant, pot variar amb l'atitud i les condicions atmosfèrique. Això no obstant, s'han realitzat un gran nombre de mesures en aquest sistema, incloent-hi molts dels estels brillants.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Johnson, H. L.; Morgan, W. W. (1953), Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, The Astrophysical Journal, vol. 117, pp. 313–352. [1]
  2. Iriarte, Braulio, Johnson, Harold L., Mitchell, Richard I., and Wisniewski, Wieslaw K. (1965), Five-Color Photometry of Bright Stars, Sky & Telescope, vol. 30, p. 21