Extinció (astronomia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En astronomia, l'extinció designa el fenomen responsable de l'absorció i de la dispersió de la llum emesa pels objectes astronòmics a causa de la matèria (gas i pols) situada entre l'objecte emissor i l'observador. El concepte d'extinció interestel·lar s'atribueix a Robert Julius Trumpler[1]

Per a un observador situat a la Terra, l'extinció ve provocada alhora pel medi interestel·lar i per l'atmosfera terrestre. La forta extinció de certes regions de l'espectre electromagnètic (com els raigs X, els ultraviolats o els infraroigs) provocada per l'atmosfera fan que sigui necessari la utilització de telescopis espacials. En el domini òptic, la llum blava s'atenua més que la llum vermella, els objectes es veuen sovint més vermells que a l'origen. Aquest fenomen no té res a veure amb el desplaçament cap al vermell causat per l'efecte Doppler o a l'expansió de l'univers.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. R.J. Trumpler, 1930. Preliminary results on the distances, dimensions and space distribution of open star clusters. Lick Obs. Bull. Vol XIV, No. 420 (1930) 154-188. Table 16 is the Trumpler catalog of open clusters, referred to as "Trumpler (or Tr) 1-37l«Enllaç».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Astronomia