Ocàs
Un astre, i el Sol en particular, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi visible al no visible. És a dir, quan la seva altura és zero, passant de positiva a negativa. Per al Sol, això determina la fi del dia. Les estreles circumpolars no tenen ortus ni ocàs. Amb el transcurs de l'any, el Sol va canviant el lloc per on ix i es pon. Així, en els equinoccis es pon per l'oest i per a l'hemisferi nord en primavera i estiu (declinació positiva) es pon entre el nord i l'oest, mentre en tardor i hivern (declinació negativa) el seu ocàs és entre el sud i l'oest.
La refracció per l'atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha post: crepuscle vespertí. Dita refracció allarga el dia i acurta la nit.
Mesurat des del migdia, l'ocàs es caracteritza per un angle horari H, on cos(H)=-tan(F)*tan(D), sent F la latitud del lloc i D la declinació solar. L'ortus ocorre a un angle horari -H.
[modifica] Etimologia
La paraula ocàs prové del llati occasus, -us, íd.
