Seqüència principal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diagrama Hertzsprung-Russell

La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels. Els estels en aquesta corba s'anomenen estels de seqüència principal o estels nans.

Aquesta corba és tan pronunciada perquè tant el tipus espectral com la lluminositat depenen únicament de la massa d'una estrella mentre aquesta fusioni hidrogen—i això és el que fan gairebé tots els estels durant la seva vida activa.

La seqüència principal no segueix una corba completament homogènia; això és conseqüència principalment de les incerteses observacionals que afecten sobretot la distància a què es troba l'estel en qüestió així com els estels binaris.

Tanmateix, fins i tot una observació perfecta produiria una seqüència principal borrosa, ja que la massa no és l'únic paràmetre d'un estel. La seva composició química i estat evolutiu també canvien lleugerament la posició d'un estel a la seqüència principal. També ho fan els companys propers, la rotació o els camps magnètics, entre altres. De fet, hi ha estels molt pobres en metall (subnans) que es troben just a sota de la seqüència principal malgrat que fusionen hidrogen, i marquen el límit inferior del marge d'incertesa de la seqüència principal a causa de la composició química.

Els astrònoms es refereixen ocasionalment a la "seqüència principal d'edat zero" (zero age main sequence - ZAMS). Es tracta d'una línia calculada amb models virtuals del punt en què es trobarà un estel quan comenci la fusió d'hidrogen; la seva lluminositat i temperatura de superfície solen augmentar amb l'edat a partir d'aquest punt. Els estels solen entrar a i sortir de la seqüència principal quan neixen o quan comencen a apagar-se, respectivament.

El Sol és un estel de seqüència principal—ho ha estat durant uns 4.500 milions d'anys i ho serà durant uns altres 4.500 milions d'anys. El seu tipus espectral és G2 V. Una vegada s'exhaureixi el subministre d'hidrogen del nucli, s'expandirà i es convertirà en un gegant vermell.

La longevitat en seqüència principal d'un estel es pot estimar a partir de la seva massa en relació a la del Sol d'aquesta manera:

\tau_{ms} \sim 10^{10} \cdot \left [ \frac{M_\bigodot}{M} \right ]^{2.5}\mbox{ anys}

on M_\bigodot és la massa del Sol, M és la massa de l'estel i \tau_{ms} és l'estimació de la seva longevitat en seqüència principal. Els estels més lleugers, amb menys del 10% de la massa solar, poden durar més d'un bilió d'anys. Tanmateix, aquesta estimació no es correspon gaire bé amb la longevitat dels estels més pesants, que duren almenys uns quants milions d'anys.

Dades de la seqüència principal[modifica | modifica el codi]

HR-diag-no-text-2.svg

"Nans"
Seqüència principal

La taula següent mostra els paràmetres típics dels estels de seqüència principal. Els valors de lluminositat (L), radi (R) i massa (M) són en relació al Sol. Hi ha un marge d'incertesa del 20-30%. La coloració de la columna de classe estel·lar dóna una representació aproximada del color de l'estel.

Classe
estel·lar
Radi Massa Lluminositat Temperatura
R/R M/M L/L K
O2 16 158 2.000.000 54.000
O5 14 58 800.000 46.000
B0 5,7 16 16.000 29.000
B5 3,7 5,4 750 15.200
A0 2,3 2,6 63 9.600
A5 1,8 1,9 24 8.700
F0 1,5 1,6 9,0 7.200
F5 1,2 1,35 4,0 6.400
G0 1,05 1,08 1,45 6.000
G2 1,0 1,0 1,0 5.700
G5 0,98 0,95 0,70 5.500
K0 0,89 0,83 0,36 5.150
K5 0,75 0,62 0,18 4.450
M0 0,64 0,47 0,075 3.850
M5 0,36 0,25 0,013 3.200
M8 0,15 0,10 0,0008 2.500
M9.5 0,10 0,08 0,0001 1.900

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]