Nana negra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum. Es creu que encara no n'existeix cap a tot l’Univers, ja que el temps requerit perquè una nana blanca es refredi fins a aquest estat s'estima més gran que l'actual edat de l'Univers. Una nana blanca seria el residu d'un estel d'una seqüència principal de massa baixa o mitjana després d'haver expulsat o fusionat tots els elements que pot fusionar amb la seva temperatura. Allò que queda aleshores és una densa peça de matèria degenerada que es refreda lentament per radiació tèrmica i finalment es converteix en una nana negra.[1][2] Fins i tot si les nanes negres existiren, seria extremadament difícil detectar-les, ja que, per definició, emeten molt poca radiació o no cap. Podrien ser detectables per la seva influència gravitacional.[3]

El nom nana negra també s'aplica a objectes astronòmics que s'han format de la mateixa forma que es formen les estrelles però no tenen suficient massa (aproximadament 0,08 masses solars) per a començar a fusionar hidrogen.[4] A aquestos objectes se’ls coneix ara més freqüentment com a nanes marrons, un terme encunyat per Jill Tarter als anys 1970.[5]

Les nanes negres no han de ser confoses amb els forats negres o les estrelles de neutrons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Extreme Stars: White Dwarfs & Neutron Stars, Jennifer Johnson, lecture notes, Astronomy 162, Ohio State University, accessed online May 3, 2007.
  2. Richmond, Michael. «Late stages of evolution for low-mass stars» (en English). Rochester Institute of Technology. [Consulta: 2006-08-04].
  3. Baryonic Dark Matter: The Results from Microlensing Surveys, Charles Alcock, Robyn A. Allsman, David Alves, Tim S. Axelrod, Andrew C. Becker, David Bennett, Kem H. Cook, Andrew J. Drake, Ken C. Freeman, Kim Griest, Matt Lehner, Stuart Marshall, Dante Minniti, Bruce Peterson, Mark Pratt, Peter Quinn, Alex Rodgers, Chris Stubbs, Will Sutherland, Austin Tomaney, Thor Vandehei, and Doug L. Welch, pp. 362 ff., in The Third Stromlo Symposium: The Galactic Halo, eds. B. K. Gibson, T. S. Axelrod, and M. E. Putman, ASP Conference Series 165 (1999).
  4. A failed search for black dwarfs as companions to nearby stars, R. F. Jameson, M. R. Sherrington, and A. R. Giles, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 205 (October 1983), pp. 39P–41P.
  5. brown dwarf, entrada a The Encyclopedia of Astrobiology, Astronomy, and Spaceflight, David Darling, accés on line 24 maig 2007.