Estrella FU Orionis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'FU Orionis, prototip d'aquesta classe de variables (ESO Online Digitized Sky Survey).

Una estrella FU Orionis o estel FU Orionis, també anomenades objectes FU Orionis (FU Ori), són estrelles preseqüència principal que mostren un canvi molt acusat de magnitud i tipus espectral. Un exemple il·lustratiu és l'estrella V1057 Cygni, que va arribar a ser 6 magnituds més brillant i el tipus espectral va canviar de DKE a supergegant F. Els prototips d'aquesta classe són: FU Orionis-que dóna nom al grup-, V1057 Cygni i V1515 Cygni; recentment s'ha afegit al grup la protoestrella V1647 Orionis, que va entrar en erupció el gener del 2004.

El model actual associa les flamarades de les estrelles FU Orionis a una abrupta transferència de massa des d'un disc d'acreció a una jove estrella T Tauri de baixa massa. La taxa d'acreció per aquests objectes s'estima en:

\dot{M} \approx 10^{-4}  \frac{M_\bigodot}{any}

L'erupció té lloc al llarg de ~ 1 any, però pot ser molt més llarga. La durada d'aquesta fase d'alta lluminositat és de l'ordre de dècades. No obstant això, tot i la seva curta durada relativa, encara no s'ha observat la conclusió d'aquesta fase en un objecte FU Orionis. Comparant el nombre d'esclats FU Ori amb l'índex de formació estel·lar en el veïnatge del Sol, s'estima que una jove estrella mitjana experimenta aproximadament 10-20 erupcions FU Ori en el transcurs de la seva vida.

Variables confirmadess[modifica | modifica el codi]

Variables de tipus FU Orionis confirmades
Estrella Data de
l'erupció[1]
Temps característics[1] Magnituds
Creixement
(anys)
Decreixement
(anys)
V
(mag)
K
(mag)
FU Orionis 1937 1 100 8,9 5,2
V1057 Cygni 1970 1 10 11,7 -
V1515 Cygni 1950 20 30 12,4 7,4
V1735 Cygni 1957-1965 < 8 > 20 15,0 7,0
V346 Normae després de 1984 < 5 > 5 16,3 7,2
BBW 76 abans de 1930 40 12,2[2] 7,8[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Hartmann & Kenyon (1996), Table 1
  2. Reipurth et coll. (2002), Table 3.
  3. M.F. Skrutskie, R.M. Cutri, R. Stiening, M.D. Weinberg, S. Schneider, J.M. Carpenter, C. Beichman, R. Capps, T. Chester, J. Elias, J. Huchra, J. Liebert, C. Lonsdale, D.G. Monet, S. Price, P. Seitzer, T. Jarrett, J.D. Kirkpatrick, J. Gizis, E. Howard, T. Evans, J. Fowler, L. Fullmer, R. Hurt, R. Light, E.L. Kopan, K.A. Marsh, H.L. McCallon, R. Tam, S. Van Dyk, S. Wheelock. «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)». aj, 2006, pàg. 1163. SCR06.(anglès)