Forat de cuc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema d'un forat de cuc el qual permet, tècnicament, el viatge a través del temps. Si un dels dos extrems del pont és travessat per la línia verda està en moviment, seguir la ruta vermella i tornar al punt inicial amb els sentit oposat a la ruta verda podria permetre tornà enrere en el temps, ja que l'espai-temps representat tindria corbes temporals tancades.

En física, un forat de cuc, també conegut com un pont Einstein-Rosen, és una hipotètica característica topològica d'un espai-temps, descrita per les equacions de la relativitat general, la qual es esencialment «una drecera» a través de l'espai i el temps. Un forat de cuc té com a mínim dos extrems, els quals estan connectats per una única «gola», fent que la matèria es pugui "desplaçar" d'un extrem a l'altre a través d'ella. Avui dia encara no s'ha descobert cap prova que l'espai-temps conegut contingui estructures d'aquest tipus, és a dir, els forats de cuc són una teoria hipotètica.

El primer científic a advertir d'aquesta teoria fou Ludwig Flamm l'any 1916. En aquest sentit, la hipòtesi del forat de cuc és una actualització de la decimonómica teoria d'una quarta dimensió espacial que suposa -per exemple-, donat un cos tordial en el que es podrien trobar, les tres dimensions espacials perceptibles i una quarta dimensió espacial que abreujaria les distàncies i també els temps de viatge. Aquesta primera noció va ser plasmada més científicament l'any 1921 pel matemàtic Hermann Weyl en relació amb els seus anàlisis de la massa en termes de l'energia d'un camp electromagnètic a partir de la teoria relativista d'Albert Einstein publicada l'any 1916.

Avui en dia, la teoria de cordes admet l'existència de més de 3 dimensions espacials (veure hiperespai), però les altres dimensions espacials estarien contretes o compactades a escales subatòmiques (segons la teoria de Kaluza-Klein), i per el que sembla seria molt difícil "impossible" aprofitar aquestes dimensions espacials per poder realitzar viatges en l'espai-temps.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

El terme forat de cuc fou introduït pel físic teòric americà John Wheeler el 1957.

Forats de cuc i viatges en el temps[modifica | modifica el codi]

Un forat de cuc podria permetre en teoria el viatge en el temps. Això es podria dur a terme accelerant l'extrem final d'un forat de cuc a una velocitat relativament alta respecte al seu altre extrem. La dilatació de temps relativista resultaria en una boca del forat de cuc accelerada envellint més lentament que la boca estacionària, vist per un observador extern, de manera semblant al que s'observa en la paradoxa dels bessons. No obstant això, el temps passa diferent a través del forat de cuc respecte de l'exterior, per la qual cosa, els rellotges sincronitzats en cada boca romandran sincronitzats per algú que viatja a través del forat de cuc, sense importar com es moguin les boques. Això vol dir que qualsevol cosa que entri per la boca accelerada del forat de cuc podria sortir per la boca estacionària en un punt temporal anterior al de la seva entrada si la dilatació de temps ha estat suficient.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gott, J. Richard. Los viajes en el tiempo y el universo de Einstein (en castellà). Barcelona: Tusquets Editores, S. A., 2003. ISBN 84-8310-917-4. 
  • Penrose, Roger. El camino a la realidad (en castellà). Madrid: Random House Mondadori, S. A., 2006. ISBN 978-84-8306-681-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forat de cuc Modifica l'enllaç a Wikidata