Forat de cuc

Esquema d’un forat de cuc el qual permeteix, tecnicament el viatje a través del temps. Si un dels dos extrems del pont es atrevessat per la línia verda està en moviment, seguir la ruta vermella i tornà al punt inicial amb els sentit oposat a la ruta verda podría permetre tornà enrere en el temps, ja que l’espai-temps representat tindria curves temporals tancades.

En física, un forat de cuc, també conegut com un pont Einstein-Rosen, es una hipotética caracteristica topológica d’un espai-temps, descrita per les equacions de la relativitat general, la qual es esencialment «una drecera» a través de l’espai i el temps. Un forat de cuc té com a mínim dos extrems, els quals estan conectats per una única «gola», fent que la materia es pugui “desplaçar” d’un extrem a l’altre a traves d’ella. A dia d’avui encara no s’ha descobert ninguna evidencia de que el espai-temps conegut contingui estructures d’aquest tipus, es a dir, els forats de cuc són una teoria hipotetica.

El primer científic en advertir d’aquesta teoria fou Ludwig Flamm l’any 1916. En aquest sentit, la hipótesi del forat de cuc es una acctualització de la decimonómica teoría d’una quarta dimensió espacial que suposa -per exemple-, donat un cos tordial en el que es podrien trobar, les tres dimensions espacials perceptibles i una quarta dimensió espacial que abreujaria les distancies així com també els temps de viatge. Aquesta primera noció va ser plasmada mes cientificament l’any 1921 pel matemàtic Hermann Weyl en relació amb els seus analísis de la masa en termes de l’energia d’un camp electromagnètic a partir de la teoria relativista d’Albert Einstein publicada l’any 1916.

Avui en dia, la teoria de cordes admeteix l’existencia de mes de 3 dimensions espacials (veure hiperespai), pero en les altres dimensions espacials estarían contragudes o compactades a escales subatomiques (segons la teoria de Kaluza-Klein), i per el que sembla sería molt difícil “imposible” aprofitar aquestes dimensions espacials per poguer realitzar viatjes en el espai-temps.

Origen del nom

El terme forat de cuc fou introduït pel físic teòric americà John Wheeler en el 1957.

Forats de cuc i viatges en el temps

Un forat de cuc podria permetre en teoria el viatge en el temps. Això podria dur a terme accelerant l'extrem final d'un forat de cuc a una velocitat relativament alta respecte del seu altre extrem. La dilatació de temps relativista resultaria en una boca del forat de cuc accelerada envellint més lentament que la boca estacionària, vist per un observador extern, de manera semblant al que s'observa en la paradoxa dels bessons. No obstant això, el temps passa diferent a través del forat de cuc respecte de l'exterior, per la qual cosa, els rellotges sincronitzats en cada boca romandran sincronitzats per algú que viatja a través del forat de cuc, sense importar com es moguin les boques. Això vol dir que qualsevol cosa que entri per la boca accelerada del forat de cuc podria sortir per la boca estacionària en un punt temporal anterior al de la seva entrada si la dilatació de temps ha estat suficient.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forat de cuc