Quark

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Quarks)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els quarks són fermions, que es diferencien dels leptons, pel fet de tenir una càrrega elèctrica fraccional (+2/3, o -1/3 (-2/3, o +1/3 els antiquarks) i per tenir color, és a dir la magnitud activa en la interacció nuclear forta. Tots el quarks tenen un espín de ½ ћ.

[edita] Etimologia

Segons Markus Thoma Murray Gell-Mann (Premi Nobel de 1969 hauria creat la paraula quark fent referència a uns versos de James Joyce (1882-1941), inclosos a la novel·la Finnegans Wake, on es pot llegir: "Three quarks for Muster Mark". El significat d'aquesta paraula no està gens clar. Joyce podria haver convertit "quart" (un quart de litre de cervesa), en "quark", per la seva semblança fonètica, però també es podria tractar de "squawk", que significa "grall". Mentre Richard Feynman proposà "parton" al·ludint a Dolly Parton, la cantant de Country.[1]

[edita] Classificació

Les sis classes de quarks (i les sis d'antiquarks) es poden dividir en tres generacions: - primera generació, formada pels quarks amunt (u, de l'anglès "up"), avall (d, de l'anglès "down"). Són els integrants del protó (uud), i del neutró (udd), i d'altres hadrons. El protó és format per dos quarks u i un quark d, mentre que el neutró es constitueix de dos quarks d i un quark u. Aquests últims quarks s'anomenen quarks de valència. A banda d'aquestes combinacions típiques de tres quarks (barions), n'hi ha combinacions de dos quarks (mesons) i de cinc. - segona generació, formada per els quarks encant (c de l'anglès "charm", o "centre"), estrany (s de l'anglès "strange", o "sideways"). - tercera generació, formada pel quark cim (t de "top", o "truth"), i fons (b de "botton", o "beauty").

Els quarks son:

Nom Càrrega Massa (MeV)
Amunt (u) +2/3 1,5 to 4,5 1
Avall (d) -1/3 5 to 8,5 1
Charm / Centre (c) +2/3 1.000 to 1.400
Strange / Sideways (s) -1/3 80 to 155
Top / Truth (t) +2/3 174.300 ± 5.100
Bottom / Beauty (b) -1/3 4.000 to 4.500

Les estimacions de les masses dels quarks u, i d, no són objecte de controvèrsia, i encara s'investiguen, de fet, hi ha autors que suggereixen que el quark u podria essencialment no tenir massa.

[edita] Referències

  1. Thoma, Markus. «¿Existen estrellas de quarks?». (Octubre 2007). Investigación y Ciencia.