Nucli atòmic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Model d'un àtom amb el nucli atòmic al centre, i els electrons orbitant al seu voltant

El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit. Està format per barions, concretament per protons i neutrons, en nombre variable,[1] però sempre més neutrons que protons. En són una excepció el nucli de l'hidrogen ordinari (format per un únic protó) i els dels àtoms més lleugers, en què el nombre de protons i el de neutrons sol ser igual. El nombre de protons s'anomena nombre atòmic i és el paràmetre que determina a quin element químic correspon l'àtom. El nombre de neutrons d'àtoms del mateix element pot ser variable: els nuclis amb el mateix nombre atòmic, però diferent nombre de neutrons, s'anomenen isòtops.

La força que manté units els barions que formen el nucli atòmic, els quals s'anomenen nucleons, és la força nuclear forta.[1]

Alguns àtoms es descomponen espontàniament mitjançant processos radioactius que consisteixen en l'emissió d'electrons (rajos beta) o nuclis d'heli (rajos alfa) altament energètics. Alguns nuclis són extremadament estables, en canvi d'altres es descomponen molt ràpidament. L'estabilitat d'un nucli atòmic depèn del nombre total de nucleons (els elements de nombre atòmic superior al del plom són tots radioactius i el plom i els que tenen un nombre atòmic inferior no ho solen ser) i també de la proporció entre el nombre de protons i neutrons: per això en un mateix element, diferents isòtops poden tenir una vida mitjana diferent.

Algunes denominacions específiques[modifica | modifica el codi]

  • anomaló: dit del nucli atòmic de comportament anormal degut al fet de tenir unes dimensions superiors a les que li correspondrien.[2]
  • hipernucli: nucli atòmic en què un o diversos nucleons són substituïts per un o diversos hiperons, principalment per hiperons Λ.[3]
  • isòbar: nuclis atòmics que tenen el mateix nombre total de nucleons.[4]
  • isòmer: nuclis que tenen el mateix nombre de protons i neutrons, però que almenys un d'ells és en estat isomèric (estat excitat d'un nucli).[5]
  • isòton: nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre de neutrons.[6]
  • nucli mirall : dit dels nuclis isòbars en els quals el nombre de neutrons de l'un és igual al de protons de l'altre, i viceversa. El seu estudi ha permès l'obtenció de dades sobre la magnitud de les forces nuclears i de repulsió electrostàtica que tenen lloc a escala nuclear.[7]
  • superdeformació: deformació d'un àtom en què els eixos de simetria passen a estar en una proporció de 2:1.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «nucli». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «anomaló». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «hipernucli». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «isòbar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «isòmer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «isòton». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «nucli mirall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Superdeformació» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 13 de setembre de 2010].