Werner Heisenberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Werner Heisenberg
Bundesarchiv Bild183-R57262, Werner Heisenberg.jpg
Naixement Werner Karl Heisenberg 5 de desembre de 1901
Würzburg, Alemanya
Mort 1 de febrer de 1976 (als 74 anys)
Munic, Alemanya
Nacionalitat alemanya
Camp Física
Institucions Universitat de Göttingen
Universitat de Copenhaguen
Universitat de Leipzig
Universitat de Berlín
Universitat de Munic
Alma mater Universitat de Munic
Director de tesi   Arnold Sommerfeld
Estudiants de doctorat   Felix Bloch
Edward Teller
Rudolph E. Peierls
Reinhard Oehme
Friedwardt Winterberg
Peter Mittelstaedt
Şerban Ţiţeica
Ivan Supek
Erich Bagge
Hermann Arthur Jahn
Raziuddin Siddiqui
Heimo Dolch
Hans Heinrich Euler
Edwin Gora
Bernhard Kockel
Arnold Siegert
Wang Foh-san
Altres estudiants
notables  
William Vermillion Houston
Guido Beck
Ugo Fano
Treball(s) principi d'incertesa
microscopi d'Heisenberg
mecànica de matrius
fórmula Kramers-Heisenberg
grup Heisenberg
Isospin
Ha influenciat Robert Döpel
Carl Friedrich von Weizsäcker
Premis importants Premi Nobel de Física (1932)
Medalla Max Planck (1933)
Era el pare del neurobiologista Martin Heisenberg i el fill d'August Heisenberg
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1932)

Werner Karl Heisenberg (Würzburg, Alemanya, 1901 - Munic, Alemanya, 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 5 de desembre de 1901 a la ciutat alemanya de Würzburg des de ben petit se sentí atret per les matemàtiques, i en menor grau per la física. L'any 1920 inicià el seu doctorat en matemàtiques, però Ferdinand von Lindemann el va rebutjar com a alumne perquè estava a punt de jubilar-se. El seu mestre recomanà a Heisenberg que fes els seus estudis de doctorat amb el físic Arnold Sommerfeld com a supervisor, el qual l'acceptà de bon grat, compartint estudis amb Wolfgang Pauli.

Durant el seu primer any prengué cursos de matemàtiques amb la idea de passar-se a treballar en teoria de nombres tot just tingués l'oportunitat, però de poc començà a interessar-se per la física teòrica. Intentà treballar en la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein, però Pauli li aconsellà que es dediqués a la Teoria atòmica en la qual encara existia gran discrepància entre teoria i experiment.

Heisenberg morí l'1 de febrer de 1976 a la ciutat de Munic.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Heisenberg (1926)
Conferència Solvay de 1927. Podem veure Werner Heisenberg el tercer per la dreta de la fila superior

Immediatament després de l'obtenció del seu doctorat el 1923 viatjà a Göttingen, on treballà com a assistent de Max Born. El 1924 se n'anà a Copenhaguen on conegué Niels Bohr.

L'any 1925 Heisenberg desenvolupà la seva teoria de la mecànica quàntica. En comptes de concentrar-se en l'evolució dels sistemes físics de principi a fi, va concentrar els seus esforços per a obtenir informació sabent l'estat inicial i final del sistema, sense preocupar-se gaire per conèixer en forma precisa el que ocorre entremig. Concep la idea d'agrupar la informació en forma de quadres de doble entrada. Va ser Max Born qui es va adonar que aquesta forma de treballar ja havia estat estudiada pels matemàtics i no era altra cosa que la teoria de matrius. Un dels resultats més cridaners és que la multiplicació de matrius no és commutativa, i doncs tota associació de quantitats físiques amb matrius haurà de reflectir aquest fet matemàtic, la qual cosa dugué Heisenberg a enunciar el Principi d'incertesa.

La teoria quàntica conegué un èxit enorme i assolia explicar pràcticament tot el món microscòpic. El 1932, poc abans de complir els 31 anys, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la creació de la mecànica quàntica, que ha permés el descobriment de formes al·lotròpiques de l'hidrogen.

L'any 1935 arran de la jubilació de Sommerfeld intentà reemplaçar-lo a com a professor a Munic. Però els nazis que volen eliminar tota teoria física "d'arrels jueves", en la qual són integrades la mecànica quàntica i la relativitat de Max Born i Albert Einstein respectivament, impediren el seu nomenament. A desgrat d'això, el 1938, Heisenberg acceptà de dirigir l'intent nazi per obtenir una arma atòmica. Durant molts anys va subsistir el dubte sobre si aquest projecte va fracassar per imperícia de part dels seus integrants o perquè Heisenberg i els seus col·laboradors es van adonar del que Adolf Hitler podria haver fet amb una bomba atòmica. Només molts anys després, el 1995, es va saber que els càlculs alemanys estaven equivocats i que sempre van tenir la intenció de construir la bomba.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (13149) Heisenberg descobert el 4 de març de 1995 per Freimut Börngen.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Werner Heisenberg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]