Acadèmia Pontifícia de les Ciències

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acadèmia Pontifícia de les Ciències
Gènere Recerca, Universitat
Fundada 1603 (fa 411anys)
Seu Casa Pio IV 00120 Ciutat del Vaticà
Itàlia Itàlia
Lloc web Acadèmia Pontifícia de les Ciències

La Acadèmia Pontifícia de les Ciències és un òrgan independent de la Santa Seu creada el 1603 però que s'ha refundat diverses vegades. Segons els seus estatuts del 1976 "té com a objectiu la promoció dels avenços de la matemàtica, física i ciències naturals, i els relacionats amb l'estudi de les qüestions epistemològiques".

Història[modifica | modifica el codi]

Es va crear a Roma el 1603 amb el nom d'Acadèmia Nacional dels Linxs, sota el patrocini del papa Climent VIII i el príncep romà Federico Cesi. El líder d'aquella acadèmia va ser el famós científic Galileu Galilei. L'entitat es va dissoldre després de la mort del seu fundador. La seva primera refundació la va fer el papa Pius IX el 1847, amb el nom de Pontifícia Accademia dei Nuovi Lincei (Pontifícia Acadèmia dels Nous Linxs). El papa Pius XI va refundar per segona vegada el 1936 amb el seu nom actual i uns primers estatuts. Pau VI va actualitzar aquests estatuts el 1976 i Joan Pau II el 1986.

Des de 1936 la Pontifícia Acadèmia de les Ciències s'ha ocupat tant de la investigació de temes científics de disciplines individuals com per la promoció de la cooperació interdisciplinària. Ha augmentat progressivament el nombre dels seus Acadèmics i el caràcter internacional dels seus membres. El seu actual president és el microbiòleg suís Werner Arber.

Disciplines[modifica | modifica el codi]

La tasca de l'Acadèmia cobreix sis àrees principals:

Les disciplines en què participa es subdivideixen en nou camps:

Membres de l'Acadèmia[modifica | modifica el codi]

Els nous membres de l'Acadèmia són elegits pel cos d'Acadèmics entre homes i dones de tota raça i religió basant-se en l'alt valor científic de les seves activitats i el seu alt perfil moral. Són llavors oficialment nomenats pel Papa. L'Acadèmia es regeix per un president, designat d'entre els seus membres pel papa, que és ajudat per un consell científic i pel canceller. Inicialment compost per 80 acadèmics, 70 d'ells vitalicis, el 1986 Joan Pau II va plantejar que el nombre de membres de per vida fora de 80, juntament amb un nombre limitat d'acadèmics d'honor elegits uns per ser figures molt rellevants, i altres perquè són els acadèmics dels llocs que ocupen, entre ells: el canceller de l'acadèmia, el director de l'Observatori Vaticà, el prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, i el prefecte de l'Arxiu Secret Vaticà. L'actual President és el Premi Nobel Werner Arber (2011 -).

Premis Nobel[modifica | modifica el codi]

Durant els seus diverses dècades d'activitat, l'Acadèmia ha comptat amb diversos premis Nobel entre els seus membres, molts dels quals van ser nomenats abans d'haver rebut aquest prestigiós premi internacional. Entre ells figuren: Lord Ernest Rutherford (Premi Nobel de Física, 1908), Guglielmo Marconi (Física, 1909), Alexis Carrel (Fisiologia, 1912), Max von Laue (Física, 1914), Max Planck (Física, 1918), Niels Bohr (Física, 1922), Werner Heisenberg (Física, 1932), Paul Dirac (Física, 1933), Erwin Schrödinger (Física, 1933), Otto Hahn (Química, 1944), Sir Alexander Fleming (Fisiologia, 1945), Chen Ning Yang (Física, 1957), Rudolf L. Mössbauer (Física, 1961), Max F. Perutz (Química, 1962), John Eccles (Fisiologia, 1963), Charles H. Townes (Física, 1964), Manfred Eigen i George Porter (Química, 1967), Har Gobind Khorana i Marshall W. Nirenberg (Fisiologia, 1968).

Recents guanyadors del Premi Nobel que també han estat o són actualment Acadèmics també poden ser enumerats: Christian de Duve (Fisiologia, 1974), Werner Arber i George E. Palade (Fisiologia, 1974), David Baltimore (Fisiologia, 1975), Aage Bohr (Física, 1975), Abdus Salam (Física, 1979), Paul Berg (Química, 1980), Kai Siegbahn (Física, 1981), Sune Bergström (Fisiologia, 1982), Carlo Rubbia (Física, 1984), Klaus von Klitzing (Física 1985), Yuan Tseh Llegeix (Química 1986), Rita Levi-Montalcini (Fisiologia, 1986), John C. Polanyi (Química, 1986), Jean-Marie Lehn (Química, 1987), Joseph E. Murray (Fisiologia, 1990), Gary S. Becker (Economia, 1992), Paul J. Crutzen (Química, 1995), Claude Cohen-Tannoudji (Física, 1997) i Ahmed H. Zewail (Química, 1999).

Actuals membres vitalicis[1][modifica | modifica el codi]

Werner Arber David Baltimore Antonio M. Battro
Gary Becker Daniel A. Bekoe Paul Berg
Enrico Berti Günter Blobel Thierry Boon-Falleur
Luis Ángel Caffarelli Luigi Cavalli-Sforza Aaron Ciechanover
Claude Cohen-Tannoudji Francis S. Collins Bernardo M. Colombo
Suzanne Cory Paul J. Crutzen Christian de Duve
Edward M. De Robertis Stanislas Dehaene Manfred Eigen
Gerhard Ertl Albert Eschenmoser Antonio García-Bellido
Takashi Gojobori Theodor Hänsch Stephen Hawking
Michał Heller Raymond Hide Fotis C. Kafatos
Krishnaswami Kasturirangan Vladimir I. Keilis-Borok Klaus von Klitzing
Nicole Marthe Li Douarin Tsung-Dao Lee Yuan Tseh Llegeix
Jean-Marie Lehn Pierre J. Lena Rita Levi-Montalcini
Félix Wa Kalenga Malu Jurij Ivanovic Manin Mambillikalathil Govind Kumar Menon
Beatrice Mintz Jürgen Mittelstrass Mario J. Molina
Rudolf Muradian Joseph Edward Murray Serguei Petróvich Nóvikov
Ryoji Noyori Czeslaw Olech William D. Phillips
John Charles Polanyi Ingo Potrykus Frank Press
Yves Quéré Veerabhadran Ramanathan Chintamani Nagesa Ramachandra Rao
Peter H. Raven Martin J. Rees Alexander Rich
Ignasi Rodríguez-Iturbe Carlo Rubbia Vera Rubin
Roald Z. Sagdeev Michael Sela Maxine F. Singer
Wolf J. Singer Govind Swarup Walter E. Thirring
Charles Hard Townes Hans Tuppy Rafael Vicuña
Chen Ning Yang Edward Witten Ahmed H. Zewail
Antonino Zichichi

Membres honoraris

Membres perdurante munere

Discursos dels summes pontífexs[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de les seves sessions plenàries, o en altres circumstàncies, el Papa sol dirigir un discurs als membres de l'Acadèmia.[2] Alguns dels temes tractats pel romà Pontífex en aquests discursos dels últims anys són:

  • Les possibilitats i límits de la ciència[3]
  • L'absència d'oposició entre ciència i fe[4]
  • El respecte i col·laboració que mostra l'Església davant la Ciència[5]
  • La necessària col·laboració de la ciència amb la filosofia[6]
  • El compromís ètic dels científics[7]
  • El respecte a l'ésser humà per part de la ciència i la tècnica[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia Pontifícia de les Ciències Modifica l'enllaç a Wikidata