Alexander Fleming

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexander Fleming
Naixement 6 d'agost de 1881
Lochfield, Escòcia
Defunció 11 de març de 1955 (als 73 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat Escòcia Escòcia
Ocupació Biòleg
Conegut per Descobridor de la penicil·lina
Alexander Fleming en un segell de les illes Fèroe
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1945)

Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d'agost de 1881 - Londres, Anglaterra, 11 de març de 1955) fou un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Barcelona a Sir Alexander Fleming

Va néixer el 6 d'Agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield. Va estudiar medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es va graduar l'any 1908. En aquest centre treballà com a metge microbiòleg al Departament d'Inoculacions fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial (28 de juliol de 1914). L'any 1928 fou nomenat professor universitari d'aquest centre d'ensenyament.

Membre de la Royal Society, l'any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Alexander Fleming finalment va morir l'11 de març de 1955 d'un infart de miocardi a la seva residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d'aquella ciutat.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Cristall simple de lisozim

Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la guerra va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades. La seva recerca el va dur a descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses. Aquest descobriment va ocórrer després que un moc del seu nas, procedent d'un esternut, caigués sobre una placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tard va notar que els bacteris havien estat destruïts en el lloc on s'havia dipositat el fluid nasal.

Penicil·lina[modifica | modifica el codi]

El laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, el que va resultar un avantatge per al seu següent descobriment. Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus (estafilococ daurat). Fleming va observar més tard les plaques i va comprovar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong, posteriorment identificat com Penicillium notatum, eren transparents a causa de la mort dels bacteris de la placa, i descobrí així la penicil·lina. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicil·lina al British Journal of Experimental Pathology l'any 1929, i encara que ell va reconèixer immediatament la transcendència d'aquesta troballa els seus col·legues la van subestimar.

Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil·lina a partir dels cultius de Penicillium notatum, que van resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicil·lina només seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va parar esment. No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, que intentaven emular la medicina militar alemanya que disposava de sulfamides. Els químics britànics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mètode de purificació de la penicil·lina que va permetre la seva síntesi química i distribució comercial per a la resta de la població. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població.

L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.

El seu descobriment de la penicil·lina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna, canvi que inicià l'anomenada "Era dels antibiòtics"; així altres investigadors posteriors van aportar nous antibiòtics, com l'estreptomicina que, utilitzada com a tractament contra la tuberculosi, ha salvat milions de vides. L'aportació de científica de Fleming és doble, ja que a més de descobrir una molècula química (penicil·lina) també va trobar una molècula proteica (lisozim) amb activitat antibiòtica. Les proteïnes i els pèptids antibiòtics són components naturals de la immunitat innata dels animals que poden ser utilitzats amb finalitats terapèutiques similars a la penicil·lina.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

La història popular[1] que el pare de Winston Churchill pagués l'educació de Fleming per haver salvat Churchill de la mort és falsa. D'acord amb la biografia, Penicillin Man: Alexander Fleming and the Antibiotic Revolution per Kevin Brown, Alexander Fleming, en una carta[2] al seu amic Andre Gratia, ho va descriure com a "una fàbula fantàstica". Tampoc va salvar Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial. Churchill fou salvat per Lord Moran, utilitzant sulfonamides, ja que encara no tenia prou experiència amb la penicil·lina, quan Churchill emmalaltí a Cartago el 1943. El Daily Telegraph i el Morning Post van escriure el 21 de desembre de 1943 que l'havia salvat la penicil·lina. En Churchill mateix, en un discurs radiofònic posterior, es va referir al nou medicament com a "aquest admirable M&B"[3] (M&B 693 era el nom intern de la sulfapiridina).

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà el cràter Fleming sobre la superfície de la Lluna.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. eg, Philadelphia Enquirer, 17 July 1945: Brown, Penicillin Man, note 43 to Chapter 2
  2. 14 November 1945; British Library Additional Manuscripts 56115: Brown, Penicillin Man, note 44 to Chapter 2
  3. A History of May & Baker 1834-1984, Alden Press 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexander Fleming