Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és una institució creada el 1770 com a Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i presidida per Pere Güell; el 1786 va rebre el títol de Reial. Des de 1821 es va anomenar Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona fins que el Ple de 10 de desembre de 1991 va acordar canviar aquest vell nom per l'actual. La seva seu és al carrer del Carme núm. 47 de Barcelona.
Taula de continguts |
Composició i estructura [modifica]
La RAMC és composta per 60 acadèmics numeraris elegits per votació entre els propis membres; 15 acadèmics d'honor; 120 acadèmics nacionals per elecció o premi i acadèmics corresponents estrangers sense limitació de nombre. Acull metges i, des de 1874, professionals sanitaris de ciències afins (farmacèutics, veterinaris, biòlegs,…).
L'Acadèmia està dividida en sis seccions: Ciències Fonamentals, Medicina, Cirurgia, Higiene i Medicina Social, Farmacologia i Terapèutica, Medicina legal, Psiquiatria i Història de la Medicina.
Funcions [modifica]
Les principals funcions de l'Acadèmia són:
- Fer d'òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia
- Impulsar els estudis sobre Història de la Medicina Catalana i organitzadora del Congressos d'Historia de la Medicina Catalana.
- Impulsar els debats sobre qüestions sanitàries d'actualitat.
Publicacions [modifica]
L'Acadèmia publica la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 1986, que substitueix a revistes anteriors amb altres títols, com Memorias de la Real Academia Médico Práctica de Barcelona del 1798, El Compilador Médico de 1865, Anales de Medicina y Cirugía de 1915 i Boletín Informativo de 1964.
Història [modifica]
Sembla que l'Acadèmia va tenir el seu origen en reunions que es feien el 1754 a casa de Josep Ignasi Santponç, amb altres col·legues com Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano, enmig de l'ambient de la Il·lustració.
L'arquitecte Ventura Rodríguez fou autor de l'edifici del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1761), seu actual de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya,
El 1770 es constituí en acadèmia oficialment, tot i que van renovar els estatuts el 1779.[1] El 1786 va rebre el títol de Reial gràcies als esforços de Francesc Salvà i Campillo. El rei Ferran VII la va suprimir entre 1824 i 1828, com tantes altres institucions intel·lectuals, per reprimir el liberalisme i restaurar la monarquia absoluta. El 1830 fou reestructurada novament, passant a anomenar-se Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia.[1] Sempre es va distingir per defensar tendències mèdiques força conservadores tot mantenint-se distant a les novetats científiques.
Membres destacats [modifica]
La RAMC ha tingut més de 350 membres numeraris. Entre els presidents de l'Acadèmia hi hagué personalitats importants com els doctors Francesc Salvà i Campillo, que excel.lí en mols camps de la ciència; Bartomeu Robert i Yarzábal, professor de medicina interna i alcalde de Barcelona; August Pi i Sunyer, creador de l'Institut de Fisiologia i d'escola aquí i en el seu exili de Caracas; Agusti Pedro i Pons, internista, Francesc Santponç i Roca; Francesc Carbonell i Bravo; Joan Francesc Bahí i Fontseca; Emili Pi i Molist; Salvador Cardenal i Fernàndez; Valenti Carulla i Margenat, Manuel Ribas i Perdigó, César Comas Llabería, que excel.lí en el camp de la radiologia i d'altres.
Tal com ho acredita una placa homenatge del Col·legi de metges de Barcelona, el doctor Santiago Ramón y Cajal (1853-1934) hi va exercir de catedràtic d'Histologia de la Universitat de Barcelona del 1887 al 1892, quan la universitat estava ubicada en aquest edifici.
Acàdemics d'Honor [modifica]
- 1978 - Pedro R. David (Buenos Aires, La Haia)
- 1989 - Federico Mayor Zaragoza (Madrid)
- 1996 - Valentí Fuster de Carulla (New York)
- 1996 - Salvador Moncada (Londres)
- 1999 - Carles Vallbona (Houston)
- 2005 - Francesc Xavier Pi-Sunyer Diaz (New York)
- 2005 - James D. Watson (New York)
- 2005 - Rita Levi Montalcini (Roma)
- 2006 - Carles Cordón i Cardó (New York)
- 2006 - Joan Massagué (New York)
- 2006 - Àngel Pellicer (New York)
- 2007 - Umberto Veronesi (Milano)
- 2008 - Jean Dausset (Paris, Palma de Mallorca)
- 2009 - Pere Brugada i Terradellas (Brussel·les)
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya  |
