Max Born

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Max Born
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1954)

Max Born ( Wrocław, Polònia 1882 - Göttingen, Alemanya 1970 ) fou un matemàtic i físic britànic, d'orígen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1954 per la seva recerca en mecànica quàntica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'11 de desembre de 1882 a la ciutat de Wrocław, avui en dia situada a Polònia però que en aquells moments formava pert de l'imperi Alemany. Va estudiar batxillerat al König-Wilhelm-Gymnasium i posteriorment matemàtiques i física a la Universitat de Wrocław, Heidelberg i Zuric, doctorant-se l'any 1906 a Göttingen. Professor a les universitats de Berlín, Frankfurt del Main, Göttingen, Cambridge i Edimburg, el 1939 fou admès membre de la Royal Society britànica.

Born morí el 5 de gener de 1970 a la ciutat de Göttingen.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Cinquena Conferència Solvay (1927). Podem veure Max Born el segon de la segona fila començant per la dreta, assegut entre Louis-Victor de Broglie i Niels Bohr

Entre 1915 i 1919 fou professor de física teòrica a la Universitat de Berlín, on conegué i es relacionà amb Albert Einstein.

A partir de 1921 a la Universitat de Göttingen inicià les seves investigacions científiques, al costat del seu assistent Werner Heisenberg, i relacionant-se també amb Wolfgang Pauli. Ambdòs físics formularen la representació mecànica de la matriu del quàntum a partir d'un primer esborrany de Heisenberg en el qual formulava la teoria del quàntum evitant les representacions conrretes però inobservables de l'òrbita de l'electró usant paràmetres com la probabilitat de la transició. Davant d'aquest fet Born va reconèixer que la formulació podia ser transcrita en la llengua de les matrius, que havia après al costat de David Hilbert.

El 1933 Born abandonà Alemanya per refugiar-se a la Universitat de Cambridge pel seu origen jueu, tot i que ell professava la religió luterana així com pel seu pacifisme. El 1936 fou nomenat professor de Filosofia Natural a la Universitat d'Edimburg, càrrec que desenvolupà fins al 1953.

El 1954 retornà al seu país i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Walther Bothe, per la seva recerca en la mecànica quàntica, especialment en l'estudi de la funció de les ones. L'any 1955 fou un dels 11 científics i intel·lectuals que signaren el Manifest Russell-Einstein.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]