Robert Oppenheimer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Oppenheimer

Julius Robert Oppenheimer (22 d'abril de 1904 - 18 de febrer de 1967) va ser un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la Bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.

Oppenheimer va néixer a Nova York en una família jueva. Va estudiar en la Ethical Culture Society, on va arribar a realitzar una completa formació tant en matemàtiques i ciències com en literatura grega i francesa.

Fill d'un immigrant alemany que es va enriquir amb la importació de productes tèxtils. Es va graduar a la Universitat Harvard el 1925. Després es va traslladar al Regne Unit per a investigar en el Cavendish Laboratory, dirigit per Ernest Rutherford. Convidat per Max Born a la Universitat de Gotinga, on es va doctorar el 1927, allí va conèixer altres físics eminents com Niels Bohr o Paul Dirac. Després d'una curta visita a les universitats de Leiden i Zurich, va tornar als Estats Units per a impartir classes de física a la Universitat de Berkeley i en l'Institut de Tecnonlogia de Califòrnia. Al principi va centrar la seva atenció en els processos energètics de les partícules subatòmiques, inclosos els electrons, positrons i raigs còsmics.

Aviat es va involucrar en assumptes polítics, preocupat per l'augment del nazisme a Alemanya. El 1936 es va mostrar partidari del bàndol republicà després de l'esclat de la guerra civil espanyola. En heretar la fortuna del seu pare, mort el 1937, no va desaprofitar cap oportunitat de subvencionar diverses organitzacions antifeixistes. Decebut pel comportament dispensat als científics per la dictadura estalinista, va acabar per desvincular-se de les associacions comunistes a les quals va estar vinculat.

Oppenheimer amb Albert Einstein

El 1939, Albert Einstein i Leo Szilard van advertir sobre la terrible amenaça que havia suposat per a la humanitat la possibilitat que el règim nazi fora el primer a disposar d'una bomba atòmica. Oppenheimer va començar llavors a investigar tenaçment sobre el procés d'obtenció d'urani-235 a partir de mineral d'urani natural, alhora que determinava la massa crítica de l'urani requerida per a la posada a punt de la bomba.

El 1942 es va integrar al Projecte Manhattan, destinat a gestionar la investigació i el desenvolupament per part de científics britànics i nord-americans de l'energia nuclear amb finalitats militars. La seu central, el laboratori secret de Los Alamos, a Nou Mèxic, va ser escollida pel mateix Oppenheimer. Després de l'èxit de la prova efectuada a Alamogordo, el 1945, va dimitir com a director del projecte.

Dos anys després va ser escollit president de la Comissió per a l'Energia Atòmica nord-americana, càrrec que va exercir fins al 1952. Un any més tard, a causa de la seva antiga vinculació amb els comunistes, va ser víctima de la caça de bruixes de McCarthy i se'l va destituir de la presidència de la Comissió. Va dedicar els últims anys de la seva vida a la reflexió sobre els problemes sorgits de la relació entre la ciència i la societat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]