Paul Adrien Maurice Dirac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paul Adrien Maurice Dirac
Dirac 4.jpg
Naixement 8 d'agost de 1902
Bristol, Regne Unit
Mort 20 d'octubre de 1984 (als 82 anys)
Tallahassee, Florida, USA
Nacionalitat britànic
Treball(s) Premi Nobel de Física, 1933
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1933)

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Regne Unit, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britànic-suís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 8 d'agost de 1902 a la ciutat anglesa de Bristol, fill d'un immigrant suís, del qual conservà la seva nacionalitat fins al 1919. Va estudiar a la Bishop Primary School i el Merchant Venturers Technical College, una institució de la universitat de Bristol, que emfatitzava les ciències modernes, una cosa inusual a l'època, i a la qual Dirac estaria sempre agraït.

Graduat en enginyeria elèctrica a la Universitat de Bristol l'any 1921. Després de treballar poc temps com enginyer, Dirac va decantar la seva vocació vers les matemàtiques. Va completar la llicenciatura de matemàtiques a Bristol el 1923, complementant la seva formació a la Universitat de Cambridge, on posteriorment desenvoluparia la major part de la seva carrera professional.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Cinquena Conferència Solvay (1927). Podem observar Paul Dirac al centre de la segona fila, entre Hendrik Anthony Kramers i Arthur Holly Compton.

Va començar a interessar-se per la Teoria de la relativitat i el naixent camp de la física quàntica, treballant sota la supervisió de Ralph Fowler.

El 1926 va desenvolupar una versió de la mecànica quàntica en la qual unia el treball previ de Werner Heisenberg i el d'Erwin Schrödinger en un únic model matemàtic que associa quantitats mesurables amb operadors que actuen en l'espai vectorial de Hilbert i ens descriu l'estat físic del sistema.

L'any 1928 treballant en els spins no relativistes de Wolfgang Ernst Pauli, va trobar l'anomenada equació de Dirac, una equació relativista que descriu a l'electró. Aquest treball va permetre Dirac predir l'existència del positró, l'antipartícula de l'electró, que va interpretar per a formular el mar de Dirac. El positró va ser observat per primera vegada per Carl David Anderson el 1932.

El Principi de la Mecànica Quàntica de Dirac, publicat el 1930, es va convertir en un dels llibres de text més comuns en la matèria i encara avui dia és utilitzat. Va introduir la notació de Bra-ket i la funció Delta de Dirac.

El 1931 va mostrar que l'existència d'un únic monopol magnètic a l'Univers seria suficient per a explicar la quantificació de la càrrega elèctrica. Aquesta proposta va rebre molta atenció però fins a la data no hi ha cap prova convincent de l'existència del monopol.

Paul Dirac va compartir l'any 1933 el Premi Nobel de Física amb Erwin Schrödinger pel descobriment de noves teories atòmiques productives.

Dirac va obtenir la càtedra Lucasiana de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor de 1932 a 1969. Dirac va passar els últims anys de la seva vida als Estats Units, concretament treballant per a la Universitat de Miami i a la Universitat Estatal de Florida. Va morir el 20 d'octubre de 1984 a la ciutat nord-americana de Tallahassee.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Dirac fou un ateu reconegut. Després de parlar amb ell Wolfgang Ernst Pauli va dir en les seves cròniques: "Si entenc correctament a Dirac, ell diu: no hi ha Déu, i Dirac és el seu profeta".

Dirac fou conegut entre els seus col·legues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Quan Niels Bohr es queixava que no sabia com acabar una determinada frase en un article científic, Dirac li va replicar: Al mi em van ensenyar a l'escola que mai s'ha de començar una frase sense saber el final de la mateixa. Quan va visitar la Unió Soviètica va ser convidat a una conferència que versava sobre la filosofia de la física. Ell simplement es va posar dempeus i va escriure a la pissarra: "Les lleis físiques han de tenir la simplicitat i bellesa de les matemàtiques".

Quan en una ocasió li van preguntar sobre poesia, va contestar: en ciència un intenta dir a la gent, en una manera que tots ho puguin entendre, una mica que mai ningú va saber abans. La poesia és exactament el contrari.

Dirac fou també reconegut per la seva modèstia. Va anomenar a l'equació de l'evolució temporal d'un operador mecanico-quàntic, l'equació de moviment de Heisenberg, quan va ser ell el primer a escriure-la. Per a referir-se a l'estadística de Fermi-Dirac sempre va insistir a dir estadística de Fermi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (5997) Dirac descobert l'1 d'octubre de 1983 per Antonín Mrkos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Adrien Maurice Dirac