Constant de Planck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La constant de Planck (de símbol h),[1] anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, apareix en totes les equacions de la mecànica quàntica. El seu valor és aproximadament

h=6,626\ 068\ 76(52) \times10^{-34}\ \mbox{J}\cdot\mbox{s}

o, si s'utilitza l'electró-volt com a unitat d'energia,

h=4,135\ 667\ 43(35) \times10^{-15}\ \mbox{eV}\cdot\mbox{s}.

La constant de Planck també s'anomena quantum elemental d'acció i és un factor de conversió entre la freqüència de l'ona associada a una partícula i l'energia (o massa) d'aquesta partícula. La lletra h, o també el símbol Unicode ℎ (ℎ) s'utilitzen per representar la constant de Planck.

La constant

\hbar\equiv\frac{h}{2\pi}=1.054\ 571\ 596(82)\times10^{-34}\ \mbox{J}\cdot\mbox{s},

on π és el nombre pi s'anomena constant de Planck reduïda,[2] sovint simplement "h tallada" o "h-barra" i a vegades (rarament) s'esmenta com a constant de Dirac, en honor de Paul Adrien Maurice Dirac.

El seu símbol unicode és ℏ (ℏ) pot ser usat sobre alguns navegadors. És el quàntum de moment angular i de spin. El moment de qualsevol sistema, mesurat respecte a uns eixos qualssevol, és sempre un múltiple enter d'aquest valor. És utilitzat igualment en el principi d'incertesa de Heisenberg; per aquest motiu hom pensa que és més fonamental que h. ћ s'empra per definir les unitats de Planck.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Constant de Planck». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «constant reduïda de Planck». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • «Constant de Planck». DIGITS del número al bit. Televisió de Catalunya, Lavinia TV i docu·net. [Consulta: 26 febrer 2014].