Fotó
 Fotons emesos en un raig coherent de làser |
|
| Composició | Partícula elemental |
|---|---|
| Estadística | Bosònica |
| Grup | Bosó de Gauge |
| Interaccions | Electromagnètica |
| Símbol | γ, hν, or ħω |
| Teorització | Albert Einstein |
| Massa | 0 <1×10−18 eV/c2[1] |
| Vida mitjana | Estable[1] |
| Càrrega elèctrica | 0 <1×10−35 e[1] |
| Espín | 1 |
| Paritat | −1[1] |
| Paritat C | −1[1] |
| Condensada | I(JPC)=0,1(1−−)[1] |
| Supercompanya | Fotí |
El fotó (del grec φως, llum), habitualment simbolitzat amb la lletra grega gamma, γ, és la partícula subatòmica mediadora de la interacció electromagnètica. Els fotons estan associats a qualsevol radiació electromagnètica. Poden produir-se en diversos processos:
- Salts dels electrons entre els orbitals atòmics: en passar l'electró d'un nivell energètic a un altre de menor dins l'àtom, l'energia diferencial es transforma en un fotó que s'emet.
- Transicions nuclears.
- Aniquilació partícula-antipartícula.
- Qualsevol fluctuació d'un camp electromagnètic que doni lloc a radiació electromagnètica.
En el buit els fotons es mouen a la velocitat de la llum, a una velocitat de 299.792.458 metres per segon (xifra adoptada al 1983 i comunament escrita "c"), uns 300.000 km/s. En altres medis la seva velocitat és inferior, degut al fenomen de la refracció, i depèn, en general, de la freqüència de la radiació associada.
És interessant destacar que bo i no posseint massa es pot observar que la seva trajectòria és desviada per camps gravitatoris. Això demostra de manera pràctica la proposta de gravitació einsteniana, segons la qual la massa deforma la geometria de l'espai-temps donant com a resultat els camps gravitatoris. Una altre característica destacable dels fotons és que intrínsecament no posseeixen temps (el seu temps particular és 0) ja que es desplacen a velocitat c. Els fotons es poden comportar com a ona i com a partícula (dualitat ona-partícula) però només poden ser detectats en una de les dues formes. Si dupliquem un mateix fotó i un dels clons és mesurat com a ona, l'altre clon no podrà ser mesurat com a partícula, sinó com a ona també. Sembla que el primer informi al segon del mètode de mesura emprat, i sorprèn la velocitat a la que es "comuniquen" els dos fotons (molt més gran que c). Aquesta paradoxa es resol en entendre que en ser partícules mancades de temps, per a elles la divisió no ha existit.
Els fotons són de la família dels bosons.
Referència [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Amsler, C. et al. (Particle Data Group). «Review of Particle Physics: Gauge and Higgs bosons». Physics Letters B, 667, 2008 +2009 partial update, p. 1. Bibcode: 2008PhLB..667....1P. DOI: 10.1016/j.physletb.2008.07.018.
Vegeu també [modifica]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotó  |
