Supersimetria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La supersimetria (coneguda pel seu acrònim anglés SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions i viceversa. A les teories supersimètriques, cada fermió fonamental té un company supersimètric (o supercompany) bosònic i cada bosó fonamental té un supercompany fermiònic.

La supersimetria fou proposada per primera vegada en 1973 per Julius Wess i Bruno Zumino. Abans, a finals dels anys 60, l'àlgebra supersimètrica ja havia estat proposada pels teòrics soviètics Gol'fand i Likhtman, però aquests no la van aplicar directament als problemes de la física de partícules.

La primera versió supersimètrica realista del Model Estàndard fou proposada en 1981 per Howard Georgi i Savas Dimopoulos i s'anomena Model Estàndard Supersimètric Mínim (denotat per les seues sigles en anglés MSSM). Fou proposat per resoldre el problema de la jerarquia de gauge que té el Model Estàndard quan és encastat en un marc teòric que té altes escales d'energia. El Model Estàndard Supersimètric Mínim prediu supercompanys amb masses entre 100 GeV i 1 TeV. Fins a la data no existeix cap prova experimental que demostre que la supersimetria és una simetria de la natura. Estava previst que l'any 2008 l'accelerador LHC del CERN produïra les col·lisions de partícules més energètiques del món i oferira una oportunitat per descobrir les superpartícules si aquestes existeixen.