Antiquark estrany
De Viquipèdia
| Composició | Partícula elemental |
|---|---|
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Antiquark |
| Generació | Segona |
| Interaccions | Forta, Feble, electromagnètica, gravitatòria |
| Símbol | s |
| Partícula | Quark estrany (s) |
| Descoberta | 1968 |
| Massa | 95+5 −5 MeV/c2[1] |
| Desintegració en | Antiquark amunt |
| Càrrega elèctrica | +1⁄3 e |
| Càrrega de color | Antiblau, antiverd o antivermell |
| Espín | 1⁄2 |
L'antiquark estrany, a vegades anomenat quark antiestrany o antiestrany és un antiquark de la segona generació. Com un antiquark avall, però més massiu. És l'antipartícula del quark estrany, però amb números quàntics oposats, això vol dir que si es troben s'aniquilen mútuament en forma de radiació gamma.
Es considera que els mesons i barions tenen el valor positiu d'una unitat de sabor estranyesa (S) per cada antiquark estrany que tenen, mentre que els quaeks estranys aporten una unitat negativa. El 1977, Jaffe va suggerir que es podien formar estats de quatre quarks (qsqs). Això seria una partícula amb antiquark estrany, però amb estranyesa 0.
Referències [modifica]
- ↑ J. Beringer et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2012. [Consulta: 2012-11-30].
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
