Quark estrany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quark estrany
Composició Partícula elemental
Estadística Fermiònica
Grup Quark
Generació Segona
Interaccions Forta, Feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol s
Antipartícula Antiquark estrany (s)
Teorització Murray Gell-Mann (1964)
George Zweig (1964)
Descoberta 1968
Massa 95+5
−5
 MeV/c2
[1]
Desintegració en Quark amunt
Càrrega elèctrica 13 e
Càrrega de color Blau, verd o vermell
Espín 12
Isospín dèbil LH: −12, RH: 0
Hipercàrrega dèbil LH: 13, RH: −23

El quark estrany, en anglès quark strange, o quark s, representat internacionalment pel símbol s, és un dels sis tipus o aromes de quark.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons) que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de -1/3 de la càrrega elemental, un isospín feble (isospín a la força nuclear feble) de -1/2 i un aroma de -1/2. La seva massa és d'entre 80 MeV/c2 i 4130 MeV/c2. Com tots els quarks, té càrrega de color i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta. La seva antipartícula és l'antiquark estrany, que té càrrega d'anticolor.

Va ser un dels tres primers quarks a ésser postulat, amb els quarks amunt i avall i amb la mateixa teoria de quarks. Ho va fer Murray Gell-Mann el 1964. El quark estrany pertany al grup de quarks de segona generació, sent més inestable que els de la primera (quarks amunt i avall). La seva vida mitjana es considera que és curta, com la dels leptons de segona generació, però resulta molt difícil de mesurar a causa del seu confinament. Sí se sap que els hadrons que forma es desintegren ràpidament.

Quan algun quark o antiquark estrany és present en un hadró el dota d'un nombre quàntic anomenat "estranyesa", que ara es defineix com al nombre d'antiquarks estranys menys el nombre de quarks estranys però que és un concepte que ja existia abans d'haver proposat la teoria de quarks i en particular el quark estrany. De fet, sembla que al començament aquest quark podria haver estat batejat com a quark al costat (en anglès, sideways, que comença per la lletra s igual que strange) i va passar a anomenar-se estrany més tard, quan hom el va incloure en el que aleshores es coneixia com a partícules estranyes, caracteritzades per tenir una vida mitja estranyament més alta a la que cabria esperar.

Les primeres partícules estranyes (una partícula amb un quark estrany) descoberta, van ser els kaons, el 1947.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. Beringer et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2012. [Consulta: 2012-11-30].
  2. Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)