Murray Gell-Mann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1969)

Murray Gell-Mann ( Nova York, EUA 1929 ) és un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 15 de setembre de 1929 a la ciutat nord-americana de Nova York. Llicenciat en física per la Universitat Yale i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el 1955 va esdevenir professor universitari a la Universitat de Califòrnia on va ocupar des de 1967 la càtedra de física teòrica.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Des de 1950 s'interessà en la investigació sobre les partícules elementals, recentment descobertes i anomenades kaó i hiperió. La seva classificiació va permetre nomenar un nou nombre quàntic. Les seves investigacions, primer amb Abraham Pais i posteriorment amb Kazuhiko Nishijima, van permetre la introducció d'una nova partícula, l'hadró, partícula que descobrí alhora el físic israelià Yuval Ne'emal. La teoria de Gell-Mann va aportar ordre al caos en descobrir prop de 100 partícules en l'interior del nucli atòmic. Aquestes partícules, a més dels protons i neutrons, estaven formades per altres partícules elementals anomenades quarks. Aquests quarks es mantenen units gràcies a l'intercanvi de gluons.

El 1964 ingressà a la NASA i va postular el model del quark, un model que també va postular independentment George Zweig. La teoria moderna de les interaccions dels quarks s'anomena Cromodinàmica quàntica, basada bàsicament sobre el treball de Gell-Mann.

El 1969 si li va atorgar el Premi Nobel de Física per les seves contribucions i descobriments en la classificació de partícules elementals i les seves interaccions.

Al costat de Richard Feynman, rivalitzant amb George Sudarshan i Robert Marshak, fou el primer a trobar l'estructura de la força nuclear feble en física. Aquest treball va seguir amb el descobriment inicial de la violació de la paritat de Chien-Shiung Wu, segons les idees suggerides pels físics Chen Ning Yang i Tsung-Dao Lee.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murray Gell-Mann