Premi Nobel

De Viquipèdia

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita. La seua funció és la de premiar les persones la labor de les quals haguera sigut excel·lent al llarg de la seua vida en algun dels camps premiats. Els premis es instituïren com última voluntat d'Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligada a la costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Taula de continguts 1 El premi 1.1 L'absència de les matemàtiques 2 El testament d'Alfred Nobel 3 Normes 4 Medalles del premi nobel 5 Altres premis 6 Referències 7 Enllaços externs

[edita] El premi

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (un xic més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així puga desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Inicialment, el rei Oscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, seguint el banquet al Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir . El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza en Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Juntament amb els diplomes es lliura un important premi econòmic, actualment uns 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió de euro s). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del llorejat, perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs, promovent així el desenvolupament de la cultura, la ciència i la tecnologia en el món.

Els diversos camps en què es concedixen premis són els següents:

• Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
• Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
• Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska)
• Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca)
• Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec)

A la mort d'Alfred Nobel es va produir una situació curiosa respecte a les institucions responsables de concedir els premis, ja que Alfred Nobel les nomenar sense prèvia consulta a les pròpies institucions sobre la seva acceptació o sobre els criteris per a l'adjudicació dels premis. Tanmateix, després de molts dubtes dins d'aquestes mateixes institucions, totes elles van acceptar.

El Premi Nobel d'Economia no va ser proveït de fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Tanmateix, aquest premi es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. En 1968 es va decidir no afegir cap altre premi "en memòria de Nobel" en el futur. Al febrer de 1995 es va acordar que el premi de ciències econòmiques es redefiniria com un premi en ciències socials, obrint així el Premi Nobel a grans contribucions en camps com les ciències polítiques, la psicologia i la sociologia. A més, el comitè del premi de ciències econòmiques patir canvis perquè dos membres no economistes participessin cada any en el procés de selecció (anteriorment el comitè del premi estava compost únicament per cinc economistes).

[edita] L'absència de les matemàtiques

Els matemàtiques no són recompensades per un premi Nobel. Alfred Nobel mai no va explicat les seves motivacions en relació amb l'absència de les matemàtiques.

La llegenda pretén que Alfred Nobel s'hauria negat a honorar les matemàtiques per evitar que el premi fos donat un dia a Gösta Mittag-Leffler, un matemàtic suec que li hauria robat el cor de la seva dona, Sophie Hess. El 1985, Lars Garding i Lars Hörmander han ensenyat que aquesta història està desproveïda de fonaments.^[1] Primer de Tot, Nobel mai no ha estat casat, Sophie Hess era la seva amant, una jove Vienesa de 20 anys que va conèixer quan tenia 42 anys.^[2] Finalment, és poc probable que Nobel i Mittag-Leffler s'hagin conegut realment, estudiant Nobel havent-se abandonar Suècia el 1865 mentre que Mittag-Leffler era encara estudiant.

Aquesta disciplina és recompensada des de 1936 per la Medalla Fields, que es distingeix tanmateix del Nobel per una edat màxima de 40 anys i una adjudicació només cada quatre anys, i des de 2003 pel premi Abel.

[edita] El testament d'Alfred Nobel

Segons es recull en el testament d'Alfred Bernhard Nobel:^[3]

[edita] Normes

Es poden nominar lliurement candidats però els nominats oficials corren a càrrec de les respectives Acadèmies, que debaten durant mesos els guanyadors. Una norma impedeix atorgar el premi a més de tres persones alhora, fet que deixa fora els equips científics i que ha aixecat una forta polèmica (sovint es premia només el líder). Igualment es prohibeix l'entrega póstuma.

[edita] Medalles del premi nobel

Les medalles del premi Nobel, encunyades per Myntverket a Suècia i la Menta de Noruega des de 1902, són marques registrades de la Fundació Nobel.

En totes les medalles destaca una imatge de Alfred Nobel de perfil esquerre sobre la cara de la medalla. Les cinc medalles del Premi Nobel (la de Física, de Química, la de Fisiologia o Medicina, i la de Literatura) tenen el mateix disseny sobre els seus costats davanters. Els costats inversos de les medalles dels premis de Química i de Física comparteixen un disseny.

Ambdós costats del Premi Nobel de la Pau i el Premi en Ciències Econòmiques a la Memòria d'Alfred Nobel tenen dissenys únics.

[edita] Altres premis

Algunes disciplines sense Premi Nobel han instituït premis propis, encara que no tan coneguts. Entre alguns d'aquests premis es troben la Medalla Fields i el Premi Abel de matemàtiques, el Premi Pritzker d'arquitectura o el Premi Turing de computació, entre altres.

A part existeix un sovint anomenat "Nobel d'Economia", creat en 1968 pel Sveriges Riksbank (Banc Central de Suècia). Oficialment s'anomena Premi Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel. Malgrat no ser un Nobel autèntic es lliura simultàniament amb els Nobel.

[edita] Referències

1. ↑ (anglès) Lars Garding i Lars Hörmander, «Why Is There No Nobel Prize in Mathematics?», Mathematical Intelligencer 7:3, 1985
2. ↑ Pascal Riché, «Per què no un Nobel de matemàtiques? Una (falsetat) història de cul, Rue89.com , 10 octubre de 2007 (pàgina consultada el 10 d'octubre 2008).
3. ↑ testament

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Nobel

• Fundació Nobel: http://www.nobel.se/
• Institut Nobel Noruec (Nobel de la Pau): http://www.nobel.no/
• Web oficial dels premis (anglès)

Premis Nobel
Física | Química | Medicina o Fisiologia
Literatura | Pau