Iàssir Arafat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iàssir Arafat
ياسر عرفات
Iàssir Arafat
Imatge de Iàssir Arafat en una conferència del Fòrum Econòmic Mundial l'any 2001.

5 de juliol de 1994 (1994-07-05) – 11 de novembre de 2004 (2004-11-11)
Succeït per Rawhi Fattouh
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'agost de 1929
El Caire (Egipte)
Defunció 11 de novembre de 2004 (als 75 anys)
París (França)
Nacionalitat Palestina
Partit Fatah
Cònjuge Suha Arafat
Professió Enginyer civil
Religió Islam sunnita
Signatura Signatura de Iàssir Arafat
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1994)

Iàssir Arafat o Yasser Arafat (en àrab ياسر عرفات, Yāsir ʿArafāt), és el nom amb què es coneixia Muhàmmad Abd-ar-Raüf Qudwa al-Hussayní (محمد عبد الرؤوف قدوة الحسيني, Muḥammad ʿAbd ar-Raʾūf Qudwa al-Ḥusaynī), conegut també com a Abu-Ammar (أبو عمار, Abū ʿAmmār), que va néixer el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.

Des de 1969 fou organitzador de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), des de 1993 fou líder palestí, des de 1996 fins a la seva mort, fou president de l'Autoritat Nacional Palestina, líder d'Al Fatah (la major facció armada de l'OAP).

El 1994 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Yitshaq Rabbín, i posteriorment amb el Premi Nobel de la Pau, amb Ximon Peres i el mateix Rabbín.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Iàssir Arafat de jove

Fill d'un comerciant de teles de cert èxit, Arafat afirmava que va néixer a la ciutat de Jerusalem, però altres fonts situen el seu naixement al Caire o a la franja de Gaza. Un certificat de naixement registrat al Caire el dóna per nascut en aquesta ciutat el 24 d'agost de 1929, mentre segons Arafat, i altres fonts, afirmava que havia nascut a Jerusalem el 4 d'agost del mateix any.

Va estudiar i graduar en enginyeria civil al Caire, professió que va exercir a Egipte i Kuwait entre 1956 i 1965. Va treballar com a expert en explosius en la batalla del Canal de Suez contra les potències colonials França i el Regne Unit. Posteriorment va ser subtinent de l'exèrcit egipci i empresari de la construcció.

Moviments palestins[modifica | modifica el codi]

Des del final de la Primera Guerra Mundial va participar en l'incipient moviment palestí, que aspirava a construir un estat àrab independent sobre la llavors colònia britànica de Palestina, la qual cosa xocava amb les aspiracions jueves sobre el mateix territori.

Arafat es va unir el 1944 a la Lliga d'Estudiants Palestins, de la qual en fou president entre 1952 i 1956. Entre 1957 i 1959 va participar en Kuwait en la fundació de l'organització Al-Fatah, component principal de la futura Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), creada l'any 1964.

El 3 de febrer de 1969 va passar a presidir ambdues formacions, simbolitzant des de llavors les aspiracions palestines de recuperar la seva pàtria, a costa de la invasió territorial d'Israel i enfront de les ambicions dels seus veïns àrabs.

Com a màxim capdavanter del moviment, va ser rebutjat en molts països occidentals per les seves vinculacions amb el terrorisme àrab (pràctiques terroristes de les quals va renunciar públicament el 1988);[1] però va tenir també moments d'acceptació, com el seu discurs davant les Nacions Unides el 1974 en virtut del reconeixement de l'OLP com a legítima representant del poble palestí, o la seva admissió com a membre de la Lliga Àrab el 1976.

El 1981 va ser rebut a Madrid pel president del govern d'Espanya, Adolfo Suárez, amb honors de Cap d'Estat, sent la primera vegada que Arafat era tractat d'aquesta forma en una nació europea.

Exili a Tunis[modifica | modifica el codi]

L'atac israelià al Líban entre 1982 i 1985 va privar l'OAP de les bases des d'on havia realitzat les seves accions armades contra Israel i va obligar a Arafat a refugiar-se amb la seva organització a Tunis, encara que això no va evitar que l'aviació israeliana bombardegés les seves casernes generals en aquest país el 1985. El protagonisme de la lluita àrab va passar llavors a l'interior, a les poblacions dels Territoris Palestins Ocupats, que des de 1988 van crear un clima de rebel·lió permanent contra les autoritats israelianes anomenat la Intifada.

Arafat va intentar capitalitzar aquest moviment proclamant simbòlicament la creació d'un Estat palestí independent, el govern del qual en l'exili presidia ell mateix, que va obtenir el reconeixement de més de seixanta països. Però les successives derrotes militars dels àrabs van acabar per convèncer-lo, arran de la desaparició de la Unió Soviètica i de la Guerra del Golf en els primers anys noranta, de la necessitat d'arribar a una entesa amb Israel.

Pacte amb Israel[modifica | modifica el codi]

L'impuls dels Estats Units a l'obertura d'un procés de pau a l'Orient Pròxim va donar-li l'ocasió per iniciar converses secretes amb representants israelians, que van conduir als acords d'Oslo signats a Washington DC el 1993: Arafat va retornar a Cisjordània com a titular d'un govern autònom, l'Autoritat Nacional Palestina, que inicialment només tenia poder sobre Gaza i Jericó, posteriorment s'aniria estenent a altres ciutats de Cisjordània.

Premi Nobel[modifica | modifica el codi]

Els retards i discrepàncies en el pla de retirada israeliana dels territoris ocupats afegien dificultat al procés, viciat per problemes de fons, com la falta d'entesa sobre el futur de Jerusalem, reclamada com capital tant pels israelians com pels palestins, o la falta de suport per part de Síria.

Els esforços d'Arafat van ser reconeguts amb la concessió l'any 1994, del Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia al costat d'Isaac Rabin, i del Premi Nobel de la Pau al costat del mateix Rabin i Shimon Peres.

El projecte de pau va enfrontar grans dificultats a causa de l'oposició dels radicals d'ambdós bàndols. Extremistes palestins van cometre diversos atemptats i el 4 de novembre de 1995 Rabin fou assassinat per un ultranacionalista israelià.

President de Palestina[modifica | modifica el codi]

El 20 de gener de 1996 fou escollit president de l'Autoritat Nacional Palestina, amb el 87% dels vots.

Des de 2001 va viure sota arrest domiciliari a la seva residència de Ramallah per odres del govern israelià.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 2004 va ser traslladat a França, on es trobava la seva esposa, a l'Hôpital d'Instruction des Armées Percy, un hospital militar francès a Clamart, prop de París, on va estar hospitalitzat des del 29 d'octubre d'aquell any i entrà en coma el 3 de novembre.

Va morir en la matinada de l'11 de novembre del mateix any a les 3.30 hora local (2.30 UTC) segons els mitjans de premsa; a les 4.40 (3.40 UTC) segons el comunicat oficial de l'Autoritat Nacional Palestina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «De terrorista internacional a Premi Nobel de la Pau». Diari El País. Grupo Prisa. [Consulta: 13 febrer 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]




Precedit per:
Yahya Hammuda
President de l'Organització per l'Alliberament de Palestina
19692004
Succeït per:
Mahmoud Abbas
Precedit per:
Nova creació
President de l'Autoritat Nacional Palestina
19962004
Succeït per:
Rauhi Fattouh
Presidència en funcions