Premi Félix Houphouët-Boigny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Fundació per la Pau Félix Houphouët-Boigny a Yamoussoukro.

El Premi de Foment de la Pau Félix Houphouët-Boigny va ser establert per la UNESCO el 1990:

« Per honrar individus vius i institucions o organismes actius públics o privats que han fet una contribució significativa a promoure, buscar, protegir o mantenir la pau en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i la Constitució d'UNESCO. »

El premi s'ha bautitzat amb el nom de Félix Houphouët-Boigny, primer president de Costa d'Ivori. S'atorga anualment. El premi són 122.000 euros, a ser compartits igualment en cas de receptors múltiples.

Receptors[modifica | modifica el codi]

Any Receptor País Fonament
1991 Mandela i de Klerk Nelson Mandela

Frederik Willem de Klerk
Sud-àfrica «Per les seves contribucions per a la pau internacional, animant-los a prosseguir en els seus esforços i com un tribut al que han fet per educar el seu poble rumb a la comprensió i a la superació del prejudici, que molts no haurien cregut possible fa pocs anys.»[1]
1992 Acadèmia de Dret Internacional de La Haia Països Baixos «Creiem que el món està en una nova fase de relacions internacionals. Bastant diferent d'aquell per la qual acabem de passar(...) i estem convençuts que ha de ser donat un paper major a la justícia internacional en la resolució de disputes internacionals i en la solució de problemes internacionals.»[2]
1993 Yitzhak Rabin Yitzhak Rabin Israel «Concloem que aquest any, naturalment, l'esdeveniment més important i dramàtic ha estat l'acord entre els palestins i Israel, i per tant el nostre comitè va decidir concedir el Premi de la Pau Félix Houphouët-Boigny de 1993 per al primer-ministre Yitzhak Rabin i per al canceller Shimon Peres pel costat israelià, i per al president Yasser Arafat per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina[3]
Shimon Peres Shimon Peres
Yasser Arafat Yasser Arafat Territoris Palestins Ocupats
1994 Joan Carles I Joan Carles I d'Espanya Espanya «(...) [El rei d'Espanya], pel seu paper a garantir la transició per a la democràcia, per la seva contínua contribució per a la protecció de les minories en la transició per a la democràcia, i pel paper internacional de conciliació que Espanya ha interpretat. [Carter per] la seva capacitat com a president del Carter Center i la seva contribució per la recerca de la pau en moltes parts diferents del món i (...) obtenint èxit en tal contribució encara abans del govern del seu país haver sol·licitat a ell que ho fes.»[4]
Jimmy Carter Jimmy Carter Estats Units d'Amèrica
1995 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats Suïssa «Concordem per unanimitat a concedir un premi mutu a l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats pel treball que ha exercit, i en segon lloc, a l'Alta Comissionada, senyora Ogata, per la qualitat inconfusible que ella va afegir a la missió de la qual va ser designada, per l'excel·lència dels seus esforços i per la manera que ella va despertar l'interès internacional pels refugiats.»[5]
Sadako Ogata Sadako Ogata Japó
1996 Álvaro Arzú Irigoyen Álvaro Enrique Arzú Irigoyen Guatemala
Rolando Morán
1997 Fidel Ramos Fidel V. Ramos Filipines «Per l'acord per ells efectuat que va posar fi el 2 de setembre de 1996 al conflicte entre el govern de les Filipínes i el Front d'Alliberament Nacional Moro[6]
Nur Misuari
1998 Sheikh Hasina Sheikh Hasina Bangla Desh «A concedir el Premi de 1998 a Sheikh Hasina, primera ministra de la República Popular de Bangla Desh, el qual, el 2 de desembre de 1997, va signar un acord de pau que va posar fi a 25 anys de guerra civil, i al senador George J. Mitchell el treball del qual va possibilitar que les parts principals en la Crisi Irlandesa signessin l'Acord de Belfast; el jurat vaig voler mantenir el focus en els esforços mobilitzats en la recerca per la pau a través del diàleg i de la negociació.»[7]
George John Mitchell George J. Mitchell Estats Units
1999 Comunitat de Sant'Egidio Comunitat de Sant'Egidio Itàlia «En el reconeixement dels seus esforços a realitzar l'enteniment ecumènic entre totes les religions, els seus esforços de conciliació a Algèria, Moçambic, Guinea Bissau i Iugoslàvia, per les seves contribucions per a la comprensió humana i per l'eliminació de fonts de conflicte religioses, polítiques i ètniques.»[8]
2000 Mary Robinson Irlanda «Per la gran contribució que ella va donar en la defensa i promoció dels Drets Humans. La decisió, de fet, va ser unànime.»[9]
2001
No va ser lliurat
2002 Xanana Gusmão Kay Rala Xanana Gusmão Timor Oriental «Per la seva contribució en la lluita per la dignitat humana i per la seva conducta la qual va elevar l'esperit humà, no solament a la seva regió, però al món.»[10]
2003 Roger Etchegaray França «En reconeixement per la seva acció en favor del diàleg interreligiós, tolerància i pau.»[11]
Mustafa Cerić Mustafa Cerić Bòsnia i Hercegovina
2004
No va ser lliurat
2005 Abdoulaye Wade Abdoulaye Wade Senegal «Per les seves contribucions per la democràcia a Senegal, i pel seu paper a intervenir en les disputes polítiques a la regió.»[12]
2006
No va ser lliurat
2007 Martti Ahtisaari Martti Ahtisaari Finlàndia «Per liderar el procés que va resultar en la independència de la Namíbia i per [la seva] gran contribució per a la solució del conflicte fratricida entre el govern indonesi i el Moviment d'Alliberament d'Aceh[13]
2008 Luiz Inácio Lula da Silva Luiz Inácio Lula da Silva Brasil «Per les seves accions en recerca de la pau, diàleg, democràcia, justícia social i igualtat de drets, així com per la seva valuosa contribució a l'eradicació de la pobresa i la protecció dels drets de les minories.»[14]
2009
No va ser lliurat
2010 Àvies de la Plaza de Mayo Àvies de la Plaza de Mayo Argentina «Com a reconeixement de la seva incansable batalla de més de trenta anys a favor dels drets humans, la justícia i la pau.»[15]
2011
No va ser lliurat
2012
No va ser lliurat
2013 François Hollande François Hollande França «Per la seva gran contribució a la pau i la estabilitat a l'Àfrica» i «la solidaritat manifestada per França respecte els pobles africans»[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kissinger, Henry. Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  2. Kissinger, Henry (13-10-1992). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  3. Kissinger, Henry (17-09-1993). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  4. Kissinger, Henry (10-01-1995). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  5. Kissinger, Henry (1996-01-18). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  6. Kissinger, Henry (17-06-1998). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  7. Kissinger, Henry (1999-04-01). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  8. Kissinger, Henry (27-01-2000). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  9. Kissinger, Henry (29-05-2001). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  10. Kissinger, Henry (09-10-2002). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  11. Kissinger, Henry. Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
  12. Kissinger, Henry (2005-09-13). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
  13. Soares, Mário (02-10-2008). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
  14. Soares, Mário (2009-05-07). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
  15. «2010 Prizewinner» (en anglès). [Consulta: 24 de febrer de 2013].
  16. «Mali: François Hollande récompensé par un prix pour la paix» (en francès). [Consulta: 24 de febrer de 2013].

Enlaços externs[modifica | modifica el codi]