Henry Kissinger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henry Kissinger

Henry Kissinger
Naixement 27 de maig de 1923 (1923-05-27) (91 anys)
Fürth, Alemanya
Ocupació Polític
Conegut/uda per Secretari d'Estat dels Estats Units
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1973)

Henry Alfred Kissinger (Fürth, Alemanya, 1923) és un polític estatunidenc d'origen alemany, que fou Secretari d'Estat entre 1973 i 1977. El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Le Duc Tho.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Nasqué amb el nom de Heinz Alfred Kissinger el 27 de maig de 1923 a Fürth (Alemanya). El 1938 emigrà, amb la seva família d'origen jueu, als Estats Units per la persecució d'Adolf Hitler pels seus orígens jueus. El 19 de juny de 1943 obtingué la nacionalitat nord-americana.

Durant la Segona Guerra Mundial, gràcies als seus coneixement d'alemany, fou intèrpret d'alemany per a l'exèrcit. Inicià els seus estudis a la Universitat Harvard on es llicencià, el 1950, en filosofia i art, dedicant-se posteriorment a la docència.

Conseller de Seguretat Nacional[modifica | modifica el codi]

Als anys cinquanta Kissinger fou nomenat conseller del polític republicà Nelson Rockefeller, governador de l'estat de Nova York, esdevenint ocasionalment conseller de Dwight Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Lyndon B. Johnson.

Kissinger i Mao Zedong, en presència de Zhou Enlai

Apropament a la Xina[modifica | modifica el codi]

El 1969 el president estatunidenc Richard Nixon el nomenà Conseller de Seguretat Nacional (National Security Adviser). En aquest càrrec supervisà les relacions polítiques amb la Unió Soviètica, aconseguint signar els Acords SALT així com el Tractat anti-míssils amb Leonid Bréjnev. Així mateix inicià les relacions amb la República Popular de la Xina, després de 23 anys d'aïllament per la seva política comunista i pro-soviètica.

Guerra del Vietnam[modifica | modifica el codi]

La implicació de Kissinger en la Guerra del Vietnam va iniciar-se abans de ser nomenat Conseller de Seguretat Nacional pel President Nixon. Kissinger fou un informador secret durant la campanya electoral de Nixon, passant informació confidencial de les negociacions de Pau a París realitzades per l'administració del President Lyndon B. Johnson.

Com a Conseller de Seguretat va optar per una retirada de les tropes nord-americanes alhora que ampliava el paper de l'exèrcit de la República del Vietnam, el qual havia de ser capaç de defensar la integritat del Vietnam del Sud contra el poder nacionalista del Vietnam del Nord. Amb el suport de Nixon, Kissinger fou l'impulsor de les campanyes de bombardeig de Cambodja, un país aliè a la Guerra del Vietnam, però que donava refugi a tropes de l'exèrcit nacionalista i comunista del nord, el Viet Cong. Aquesta campanya es volgué mantenir en secret, davant una opinió negativa als Estats Units, i al fer-se públic provocà una sèrie de protestes en les principals universitats del país. Aquests bombardeigs van agreujar la difícil situació a Cambodja, immers en una guerra civil, i que gràcies al caos generat per l'atac estatunidenc, els khmers rojos es veieren afavorits.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb el líder vietnamita Le Duc Tho, pels esforços en els acords de pau que van posar fi a la Guerra del Vietnam. Kissinger va acceptar el premi però Le Duc Tho el va declinar adduint que el seu país encara no estava en pau.

Secretari d'Estat[modifica | modifica el codi]

Guerra del Iom Kippur[modifica | modifica el codi]

El 22 de setembre de 1973 fou nomenat Secretari d'Estat del govern de Richard Nixon. La primera acció que féu front fou la negociació de pau per la Guerra del Iom Kippur, que s'havia iniciat com un atac sorpresa dels exèrcits àrabs d'Egipte, Jordània i Síria contra Israel. Tot i que Israel havia recuperat part de territori que havia perdut inicialment, Kissinger va pressionar el govern sionista per afavorir la cessió de terreny als àrabs, iniciant-se així una de les primeres fases de pau entre Egipte i Israel, que Jimmy Carter finalitzaria amb els Acords de Camp David.

Política llatinoamericana[modifica | modifica el codi]

Avui dia s'admet la seva participació, si més no passiva, l'any 1973 en el cop d'estat d'Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende a Xile, així com el cop d'estat a l'Uruguai, quan tot feia preveure la victòria de l'esquerra uruguaiana.

Amb la dimissió de Nixon l'any 1974 amb motiu de l'escàndol Watergate continuà la seva tasca de Secretari d'Estat sota la presidència de Gerald Ford. Així mateix també ha rebut diverses acusacions d'haver organitzat el cop d'estat de 1976 a Argentina, organitzant la Junta Militar, així com l'Operació Còndor, un pla sistemàtic basat en el terrorisme d'estat per combatre el comunisme a l'Amèrica llatina.

Amb l'arribada al poder de Jimmy Carter, Kissinger renuncià al seu càrrec i es retirà de la política activa, passant a treballar en el sector privat, creant la seva pròpia consultora.

Activitat posterior[modifica | modifica el codi]

L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en favor del seu suport a la unitat europea.

L'any 2000 fou nomenat membre honorífic del Comitè Olímpic Internacional (COI).

L'any 2002 el president George W. Bush el nomenà responsable de la Comissió encarregada d'investigar els atacs de l'11 de setembre de 2001. Aquest nomenament provocà la queixa de moltes organitzacions americanes que acusaven Kissinger de responsable de crims de guerra durant els seus mandats polítics, el que feu dimitir Kissinger de la seva posició el 13 de desembre del mateix any.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Holger Klitzing: The Nemesis of Stability. Henry A. Kissinger's Ambivalent Relationship with Germany. WVT, Trier 2007, ISBN 978-3-88476-942-3.
  • Robert D. Schulzinger: Henry Kissinger. Doctor of diplomacy. Columbia Univ. Pr., New York 1989, ISBN 0-231-06952-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]