Charles Albert Gobat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles Albert Gobat
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1902)

Charles-Albert Gobat (Tramelan, Suïssa 1843 - Berna 1914) fou un polític suís que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1902.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 21 de maig de 1843 a la població de Tramelan, situada al cantó de Berna. Després d'una intensa etapa d'estudiant de dret a nombroses universitats i amb excel·lents qualificacions, Gobat va ocupar diferents càrrecs politics al llarg dels anys. Va ser diputat del Gran Consell de Berna, cap del departament de la instrucció pública, cap del departament d'interior, membre del Consell Nacional Suís, parlamentari al Consell d'Estat del Cantó de Berna, parlamentari al Consell d'Estats de Suïssa, i secretari general de la Union interparlamentaire (o Unió Interparlamentària).

Activisme pacifista[modifica | modifica el codi]

Va ocupar el càrrec de director del Bureu international de la paix (o Oficina Internacional per la Pau), en col·laboració amb Élie Ducommun. Ambdós reberen el Premi Nobel de la Pau el 1902, per la seva col·laboració en l'establiment de la Convenció de La Haia.

Fou un ferm defensor de l'arbitratge i de la promoció del parlamentarisme per a resoldre els conflictes, tant a nivell internacional com a nivell local (per exemple, els conflictes laborals). Va intermediar per l'admissió d'estats no constitucionals, com Rússia, a la Unió Interparlamentària. Finalment, el 1899 se celebra una conferència d'estats a La Haia, i es conclou amb la signatura d'un reglament d'aplicació a tots els estats membres, per tal de solucionar els conflictes de forma pacífica. Les conferències de La Haia es van repetir periòdicament al llarg dels anys i van ajudar a millorar les relacions entre les nacions.

També es va interessar per la comunicació internacional i va ser promotor de les llengües auxiliars internacionals esperanto i ido. L'octubre del 1911 va aconseguir el suport del ministre Josef Anton Schobinger (1849-1911) a la idea d'una llengua neutral de comunicació, però Schobinger moriria al mes següent. Va ser membre del comitè d'honor del novè congrés mundial d'esperanto que va tenir lloc a Berna el 1913. També va formar part de la Junta de l'Associació per a la creació d'una Oficina de la Llengua Universal, propera al moviment idista.[1]

Gobat va morir el 16 de març de 1914 mentre se celebrava una conferència de pau a Berna.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Künzli, Andreas. «La 9a Universala Kongreso de Esperanto en Berno antaŭ cent jaroj (1913)» (en esperanto). Svisa Enciklopedio Planlingva, 2013. [Consulta: 2 d'octubre de 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Albert Gobat