Lester Bowles Pearson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lester Bowles "Mike" Pearson
Lester Bowles Pearson

Mandat
22 d'abril de 1963 – 20 d'abril de 1968
Precedit per John Diefenbaker
Succeït per Pierre Trudeau

Naixement 23 d'abril de 1897
Newtonbrook, Toronto, Ontàrio, Canadà
Mort 27 de desembre de 1972
Ottawa, Canadà
Partit polític Liberal Party of Canada
Parella Maryon Pearson
Professió diplomàtic i polític
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1957)

Lester Bowles Pearson ( Toronto, Canadà 1897 - Ottawa 1972 ) fou un estadista, diplomàtic i polític canadenc, que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1957, i que arribà ser Primer Ministre del Canadà entre 1963 i 1968.

Joventut i estudis[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 23 d'abril de 1897 a Newtonbrook, una barriada de la ciutat de Toronto sent fill d'un ministre Metodista. Estudià a la Universitat de Toronto el 1914, on despuntà com a esportista en hoquei gel i rugbi.

Es presentà voluntari a la Primera Guerra Mundial, ja que per la seva joventut no podia ser reclutat per l'exèrcit, entrant al cos mèdic i viatjant fins a Egipte i Grècia. El 1916 fou transferit a la secció aèria de l'exèrcit, on serví fins a l'any següent, en què fou repatriat a casa per un accident d'autocar.

Després de la Guerra va finalitzar els seus estudis, aconseguint una beca per estudiar a la Universitat d'Oxford i llicenciar-se en Història Moderna. Després d'estudiar a Oxford va retornar al Canadà on fou professor de la Universitat de Toronto així com entrenador d'un equip d'hoquei sobre gel.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Pearson (a la dreta), rep Churchill (segon per l'esquerra) al Canadà, el 1954.
Proposta de Pearson com a bandera del Canadà, el 1964.
Bandera del Canadà, oficialitzada per Pearson

Posteriorment entrà a treballar al Ministeri d'Assumptes Exteriors, iniciant així una carrera diplomàtica que el va portar a encapçalar delegacions canadenques a les Nacions Unides i la l'OTAN. El 1948 fou designat Secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors durant el govern liberal de Louis St. Laurent, aconseguint així mateix un escó al Parlament Nacional del Canadà.

El 1952 fou designat President de l'Assemblea General de les Nacions Unides, presidint la 7a Sessió, i desenvolupant un paper molt important en la finalització de la Guerra de Suez, creant una força d'emergència que partí al territori de la disputa per posar una solució pacífica al conflicte. Per aquest motiu el 1957 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

El 1958 fou escollit líder del Partit Liberal del Canadà, aconseguint deixar en minoria l'any 1962 el govern conservador de John Diefenbaker. El 1963 fou escollit Primer Ministre del Canadà introduint tota una sèrie de millores socials i sanitàries: sistema mèdic universal, Pla de pensions. Així mateix fou l'impulsor de l'oficialitat del francès. El 1965 el seu govern establí l'actual Bandera del Canadà, coneguda com la Maple Leaf o l'Unifolié. Com a Primer Ministre va refusar la participació del Canadà en la Guerra del Vietnam com li demanà el president nord-americà Lyndon B. Johnson.

El 1967 Perason decidí retirar-se de la política activa, anunciant la finalització del seu mandat presidencial l'any següent, nomenant el seu successor Pierre Trudeau.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

En abandonar la política activa, Pearson esdevingué professor de Relacions Internacionals a la Universitat Carleton d'Ottawa. El 1971 fou guardonat amb l'Ordre del Mèrit per la reina Elisabet II.

Pearson morí de càncer el 27 de desembre de 1972.

Precedit per:
John Diefenbaker
14è Primer Ministre del Canadà
Escut del Canadà

19631968
Succeït per:
Pierre Trudeau


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lester Bowles Pearson