James Earl Carter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
James Earl Carter, Jr.
James Earl Carter

Mandat
20 de gener de 1977 – 20 de gener de 1981
Vicepresident(s)   Walter Mondale
Precedit per Gerald Ford
Succeït per Ronald Reagan

Mandat
12 de gener de 1971 – 14 de gener de 1975
Precedit per Lester Maddox
Succeït per George Busbee

Naixement 1 d'octubre de 1924 (1924-10-01) (89 anys)
Georgia (U.S. state) Plains (Geòrgia, Estats Units)
Partit polític Demòcrata
Parella Rosalynn Carter
Professió Granger de cacauets
Nacionalitat Nord-Americana
Signatura Jimmy Carter signature.gif
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(2002)

James Earl "Jimmy" Carter, Jr (Plains, Geòrgia 1924), polític estatunidenc del Partit Demòcrata, fou senador en l'Assemblea General de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Carter va néixer l'1 d'octubre de 1924 a Plains, un petit poble de l'estat de Geòrgia, i fou el major de quatre germans. Els seus pares, James Earl Carter i Bessie Lillian Gordy, eren grangers i baptistes practicants.

Des d'una edat molt primerenca, Carter va demostrar ser un alumne avantatjat al que li agradava la lectura. Més endavant, va ser admès a la universitat Geòrgia Southwestern College, i es va llicenciar en Ciències en l'Acadèmia Naval dels Estats Units el 1946, any que va contreure matrimoni amb Rosalynn Smith. Carter es va llicenciar en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promoció. Posteriorment, va cursar física nuclear i tecnologia del reactor a l'Union College, encara que no va arribar a completar aquests estudis.

Carter va ser destinat als submarins de l'Atlàntic i Pacífic i aviat fou escollit per l'almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears. A pesar que la seva intenció era fer carrera en la marina, a la mort del seu pare l'any 1953 va dimitir de les seves responsabilitats militars per encarregar-se del negoci familiar de cacauets, en el seu poble natal.

Carrera política abans de la presidència[modifica | modifica el codi]

Jimmy Carter va començar la seva carrera política amb llocs modests en òrgans locals com la comissió escolar de Plains. No obstant això, aviat assoliria progressar: el 1962 va ser escollit pel Senat de Geòrgia i dos anys després va obtenir la reelecció per a un segon mandat.

El 1966 va decidir presentar-se candidat per a la Cambra de Representants dels Estats Units. Quan va veure que el seu adversari del Partit Republicà va abandonar la pugna per l'escó per a presentar la seva candidatura a Governador de Geòrgia, Carter va resoldre fer el mateix. Va perdre l'elecció i va retornar al negoci dels cacauets, encara que va passar els següents quatre anys preparant la seva candidatura per a tornar a presentar-se a governador el 1970.

Aquell any va assolir la nominació del Partit Demòcrata i va vèncer en les eleccions a governador al republicà Hal Suit. En el seu discurs inaugural, en 1971, Carter va sorprendre els georgians i a la resta del país amb un al·legat en contra de la discriminació racial, la qual cosa resultava xocant en un entorn, el sud nord-americà, en el qual encara imperava la segregació entre blancs i negres. Precisament, entre les seves primeres actuacions com governador va estar la de situar a molts negres en importants càrrecs administratius.

Presidència dels Estats Units[modifica | modifica el codi]

Acords de Camp David (1978): Menachem Begin, Jimmy Carter i Anwar Sadat

La legislació georgiana impedia a Carter presentar-se a un segon mandat després de la finalització del primer, el 1975, per la qual cosa en va abandonar el càrrec va concentrar els seus esforços en la carrera presidencial. Quan va entrar en les primàries presidencials del Partit Demòcrata de 1976, molts van considerar que comptava amb molt poques possibilitats enfront d'altres candidats més coneguts a nivell nacional. No obstant això, l'escàndol Watergate encara estava recent en la memòria dels electors, per la qual cosa el fet de no pertànyer a la classe política de Washington suposava un avantatge per a Carter. La posada en pràctica d'una estratègia intel·ligent li va permetre guanyar la nominació del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units.

Signatura del Tractat SALT II entre Jimmy Carter Leonid Bréjnev, 18 de juny de 1979, a Viena

En la campanya electoral, Carter va començar amb un important avantatge en els sondejos sobre el president republicà Gerald Ford, en part perquè l'indult d'aquest a Richard Nixon havia estat molt impopular. No obstant això, Ford va anar a poc a poc retallant les distàncies, ja que l'electorat seguia mostrant els seus dubtes davant un candidat tan poc conegut com a Carter. Finalment, Carter va resultar vencedor en les eleccions del 2 de novembre de 1976, amb el 50,1% dels vots, mentre el seu rival Ford va obtenir el 48%. Així, es va convertir en el primer candidat del Sud Profund en ser escollit president des de 1848.

El seu mandat va estar marcat per alguns èxits en política exterior, com els tractats sobre el Canal de Panamà; els Acords de pau de Camp David, tractat de pau entre Egipte i Israel; el tractat SALT II amb l'URSS i l'establiment de relacions diplomàtiques amb la República Popular de la Xina.

Certament, però, el major i més notori error de la seva política exterior fou la crisi dels ostatges a l'Iran que consistí en la captura durant més d'un any d'una cinquantena de nord-americans a l'ambaixada de Teheran per part dels revolucionaris iranians, d'entre els quals sembla que hi participà Mahmud Ahmadinejad. El conflicte el catapultà cap a una sonora derrota electoral davant Ronald Reagan, qui finalment el va resoldre. En política interior, el seu govern va crear els ministeris d'energia i educació i va reforçar la legislació sobre protecció mediambiental.

Des que va abandonar la Casa Blanca, s'ha dedicat a una labor de mediació en conflictes internacionals i a posar el seu prestigi al servei de causes humanitàries. L'any 2002 fou recompsensat amb el Premi Nobel de la Pau i s'ha distingit en literatura, sent autor de nombrosos llibres.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 1995 obtingué el Premi de la Pau de la UNESCO juntament amb el rei d'Espanya, Joan Carles I .[1]

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.

L'1 de juliol de 2010 va rebre el XXII è Premi Internacional Catalunya.[2] El premi li fou concedit perquè: El jurat entén que aquest poder tou, aquesta sensibilitat wilsoniana envers l’autodeterminació dels pobles, aquesta consciència que els problemes d’una nació s’inscriuen sempre en un àmbit més ample, tot plegat està en la línia d’allò que els catalans podem fer i hem de fer en l’àmbit ibèric, europeu i mediterrani.[3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Earl Carter

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kissinger, Henry (1996-01-18). Statement announcing the prizewinners
  2. Lloc web del del Premi Internacional Catalunya
  3. Pàgina 4 Text del Jurat, del Dossier de proclamació de Jimmt Carter.


Precedit per:
Gerald Ford (R)
President dels Estats Units
Escut dels Estats Units d'Amèrica

20 de gener de 1977 - 20 de gener de 1981
Succeït per:
Ronald Reagan (R)