Joe Biden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joseph Robinette Biden Jr.
Joe Biden

En el càrrec
Assumpció del càrrec
20 de gener de 2009
President Barack Obama
Precedit per Richard Bruce Cheney

Mandat
3 de gener de 1973 – 15 de gener de 2009
Precedit per J. Caleb Boggs
Succeït per Ted Kaufman

Naixement 20 de novembre de 1942 (1942-11-20) (71 anys)
Pennsylvania Scranton (Pennsilvània, Estats Units)
Partit polític Demòcrata
Parella Neilia Hunter (1966-1972)
Jill Tracy Jacobs (des de 1977)
Professió Advocat i polític
Nacionalitat Nord-Americana
Signatura Joe Biden signature.svg

Joseph Robinette "Joe" Biden Jr. (Scranton, Pennsilvània, Estats Units 1942) és un polític dels Estats Units, senador per Delaware i el Vicepresident dels Estats Units des del 20 de gener de 2009.

Naixement i estudis[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 de novembre de 1942 a Scranton a l'estat de Pennsilvània, als Estats Units. Fill de Joseph Robinette Biden Sr. (1915-2002) i de Catherine Eugenia Finnegan (1918). Fou criat com a Catòlic Romà per la procedència irlandesa de la seva mare.

Biden cresqué als suburbis del Comtat de New Castle, Delaware, on es traslladà la seva família quan ell tenia deu anys. El 1961 es graduà a l'Archmere Academy a Claymont (Delaware) i per la Universitat de Delaware, el 1965. Posteriorment ingressà a la Facultat de dret a la Universitat de Syracuse, on es graduà el 1968, i un any més tard fou admès al Col·legi d'Advocats de Delaware.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

El 1966 quan treballava a la Facultat de Dret, va contraure matrimoni amb Neilia Hunter, amb qui va tenir tres fills, Joseph Robinette Biden III, Robert Hunter Biden i Naomi Christina "Amy". La seva dona i la seva filla petita "Amy" moriren en un accident de cotxe el 1972, els seus altres dos fills Joseph i Robert van resultar ferits greument, però es van recuperar.

El 1977 va casar-se amb Jill Tracy Jacobs (Jill Biden), i tenen una filla, Ashley.

El fill gran de Biden, Joseph, va ser soci de la firma d'advocats Bifferato, Gentilotti, Biden & Balick, LLC. El 2006 va ser elegit Fiscal General de Delaware pel Partit Demòcrata. Robert treballa com a advocat a Washington DC.

Inicis polítics i Senador[modifica | modifica el codi]

El 1969 començà a treballar com a advocat a Wilmington, Delaware. Entre 1970 i 1972 fou membre del Consell del Comptat de New Castle. El 1972 es decidí presentar-se al senat pel Partit Demòcrata. El que aleshores senador que ocupava el càrrec, el republicà Cale Boggs era molt popular, tenia pensat retirar-se aquell mateix any, però pressions del president Richard Nixon el van obligar a presentar-se a la reelecció. Els demòcrates pensaven que derrotar a Boggs era impossible. Però Biden va arriscar-se i va presentar la candidatura, la jugada li sortí bé perquè el seu adversari, Boggs, va fer campanya sense entusiasme i subestimant a Biden. Biden guanyà les eleccions amb un 50%, Boggs un 49%.

El 3 de gener de 1973 fou nomenat senador, tan sols amb 30 anys, fou el senador elegit més jove, i el que ha estat més temps al mandat de l'estat de Delaware, reelegit cinc cops (1978, 1984, 1990, 1996 i 2002).

Fou president del Comitè Judicial del Senat (4 de gener de 1987 - 3 de gener de 1995), aquest càrrec li comportà uns dels més polèmics processos de confirmació de candidats a la Cort Suprema dels Estats Units, el de Robert Heron Bork (1987) i Clarence Thomas (1991).

També ha estat president del Comitè de Relacions Exteriors del Senat (3 de gener - 20 de gener de 2001, 6 de juny de 2001 - 3 de gener de 2003, i des del 4 de gener de 2007). Se'l considera un expert en política internacional, ja que als anys 90 viatjà sovint als Balcans, per estudiar el conflicte, i fou un dels que impulsà el president Bill Clinton a atacar el règim de Slobodan Milošević per la força militar, per la seva violació constant dels drets humans.

Després dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001, Biden recolzà les polítiques de George W. Bush, reclamant tropes terrestres per a l'Afganistan, i defensant que Saddam Hussein havia de ser executat. L'octubre de 2002 votà a favor de la resolució per la qual autoritzava el govern a utilitzar la força contra l'Iraq. El seu suport va ser crucial, perquè era el president del Comitè de Relacions Exteriors del Senat.

El 2006 proposà un pla per retirar les tropes de l'Iraq.

Candidatura presidencial de 1988[modifica | modifica el codi]

El 9 de juny de 1987 anuncià la seva candidatura a la presidència dels Estats Units. La seva candidatura agafà popularitat entre els progressistes, per què refusà a l'ultraconservador Robert Heron Bork per a la Cort Suprema, quan ell era president del Comité de Justícia del Senat.

Va ser acusat de plagiar un discurs de Neil Kinnock, aleshores líder del Partit Laborista del Regne Unit. El febrer de 1988 Biden fou hospitalitzat per aneurismes cerebrals, cosa que l'impedí continuar la campanya i va ser absent durant set mesos al senat.

Candidatura presidencial de 2008[modifica | modifica el codi]

Logo de la campanya presidencial de Biden

Biden ja havia expressat en anteriors ocasions de presentar-se a la campanya presidencial Demòcrata. El juny de 2005 ja va expressar la seva intenció de presentar-se a les presidencials de 2008, però no va fer-ho públic oficialment fins al 7 de gener de 2007.

El 3 de gener de 2008 es retirà de la campanya presidencial pels mals resultats dels càucus demòcrates d'Iowa.

Candidatura vicepresidencial de 2008[modifica | modifica el codi]

Logotip de la campanya presidencial d'Obama/Biden

El 22 d'agost de 2008, Barack Obama, el guanyador dels càucus, el designà com a candidat a la vicepresidència.

La Convenció Demòcrata realitzada entre el 25 i el 28 d'agost de 2008 el convertí, ja finalment, en candidat demòcrata a la Casa Blanca; fou elegit per aclamació.

La seva oponent republicana fou Sarah Palin.

Vicepresident dels Estats Units[modifica | modifica el codi]

El 4 de novembre de 2008 la candidatura Demòcrata encapçalada per Barack Obama i ell obtingueren 365 vots electorals contra els 173 dels Republicans. Prengué possessió del càrrec el 20 de gener de 2009.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Richard Bruce Cheney (R)
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

20 de gener de 2009 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
J. Caleb Boggs (R)
Senador Sènior per Delaware
Delaware

3 de gener de 1973 - 15 de gener de 2009
Succeït per:
Ted Kaufman (D)