James Knox Polk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
James Knox Polk
James Knox Polk

Daguerreotip del President Polk, pres per Matthew Brady o John Plumbe


Mandat
4 de març de 1845 – 4 de març de 1849
Vicepresident(s)   George M. Dallas (1845-1849)
Precedit per John Tyler
Succeït per Zachary Taylor

Mandat
14 d'octubre de 1839 – 15 d'octubre de 1841
Precedit per Newton Cannon
Succeït per James C. Jones

Mandat
7 de desembre de 1835 – 4 de març de 1839
President Andrew Jackson
Martin Van Buren
Precedit per John Bell
Succeït per Robert M. T. Hunter

Membre de la Cambra de Representants
pel districte de Tennessee
Mandat
4 de març de 1825 – 3 de març de 1833
Precedit per John A. Cocke
Succeït per Balie Peyton

Membre de la Cambra de Representants
pel districte de Tennessee
Mandat
4 de març de 1833 – 3 de març de 1839
Precedit per William Fitzgerald
Succeït per Harvey M. Watterson

Naixement 2 de novembre de 1795
Pineville, Carolina del Nord, Estats Units
Mort 15 de juny de 1849 (als 53 anys)
Nashville, Tennessee, Estats Units
Partit polític Demòcrata
Parella Sarah Childress Polk
Nacionalitat Nord-Americana
Religió Metodista
Signatura James Polk Signature.png

James Knox Polk (pronunciació en anglès: ˈpoːk;[1] 2 de novembre de 1795, Pineville, Carolina del Nord, EUA – 15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onzè President dels Estats Units, del 4 de març de 1845 fins al 4 de març de 1849. Tot i que Polk nasqué a Carolina del Nord, passà la major part de la seva vida a Tennessee, estat que representà a la Cambra de Representants dels Estats Units pel Partit Demòcrata (1835–1839) i del qual fou governador (1839–1841) abans d'esdevenir president.

Ferm partidari d'Andrew Jackson, Polk fou el darrer president "fort" d'abans de la Guerra de Secessió.[2] Destaquen els èxits de Polk en política exterior. Va amenaçar de guerra al Regne Unit i aleshores es va fer enrere i va dividir la propietat del Nord-oest Pacífic amb el Regne Unit. Polk és encara més famós per dirigir amb èxit la Guerra entre els Estats Units i Mèxic. Va abaixar els aranzels i va establir un sistema financer que va durar fins al 1913. Fou un candidat el 1844 que va ser nominat de forma inesperada, i fou el primer president que no va optar a la primera reelecció. Va morir de còlera tres mesos després de finalitzar el seu mandat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Polk». A: John K. Bollard. Pronouncing Dictionary of Proper Names, 2a Edició. Omnigraphics, 1998, p. 806. 
  2. James K. Polk. La Casa Blanca.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Cambra de Representants dels Estats Units
Precedit per:
John Alexander Cocke


Membre pel 6è districte
de Tennessee

1825 – 1833


Succeït per:
Balie Peyton
Precedit per:
William Fitzgerald


Membre pel 9è districte de Tennessee
1833 – 1839


Succeït per:
Harvey Magee Watterson
Càrrecs públics
Precedit per:
Gulian C. Verplanck


President del United States House
Ways and Means Committee

1833 – 1835


Succeït per:
Churchill C. Cambreleng
Precedit per:
John Bell


President de la Cambra de Representants
dels Estats Units

7 de desembre de 1835 – 4 de març de 1837;
4 de setembre de 1837 – 4 de març de 1839


Succeït per:
Robert M.T. Hunter
Precedit per:
Newton Cannon


Governador de Tennessee
1839 – 1841


Succeït per:
James C. Jones
Precedit per:
John Tyler


President dels Estats Units
Escut dels Estats Units d'Amèrica

4 de març de 1845 – 4 de març de 1849


Succeït per:
Zachary Taylor
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Martin Van Buren


Candidat a la presidència pel Partit Demòcrata
1844


Succeït per:
Lewis Cass
Notes i referències
1. El candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata aquest any fou dividit entre dos candidats.
2. El candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata aquest any fou dividit entre Polk i Richard M. Johnson i Littleton W. Tazewell