James Knox Polk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
James Knox Polk
James Knox Polk
Daguerreotip del President Polk, pres per Matthew Brady o John Plumbe

4 de març de 1845 – 4 de març de 1849
Vicepresident George M. Dallas (1845-1849)
Precedit per John Tyler
Succeït per Zachary Taylor

14 d'octubre de 1839 – 15 d'octubre de 1841
Precedit per Newton Cannon
Succeït per James C. Jones

7 de desembre de 1835 – 4 de març de 1839
President Andrew Jackson
Martin Van Buren
Precedit per John Bell
Succeït per Robert M. T. Hunter

Membre de la Cambra de Representants
pel districte de Tennessee
4 de març de 1825 – 3 de març de 1833
Precedit per John A. Cocke
Succeït per Balie Peyton

Membre de la Cambra de Representants
pel districte de Tennessee
4 de març de 1833 – 3 de març de 1839
Precedit per William Fitzgerald
Succeït per Harvey M. Watterson
Dades biogràfiques
Naixement 2 de novembre de 1795
Pineville, Carolina del Nord, Estats Units
Defunció 15 de juny de 1849 (als 53 anys)
Nashville, Tennessee, Estats Units
Nacionalitat Nord-Americana
Partit Demòcrata
Cònjuge Sarah Childress Polk
Alma mater University of North Carolina at Chapel Hill
Religió Metodista
Signatura Signatura de James Knox Polk

James Knox Polk (pronunciació en anglès: ˈpoːk;[1] 2 de novembre de 1795, Pineville, Carolina del Nord, EUA – 15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onzè President dels Estats Units, del 4 de març de 1845 fins al 4 de març de 1849. Tot i que Polk nasqué a Carolina del Nord, passà la major part de la seva vida a Tennessee, estat que representà a la Cambra de Representants dels Estats Units pel Partit Demòcrata (1835–1839) i del qual fou governador (1839–1841) abans d'esdevenir president.

Ferm partidari d'Andrew Jackson, Polk fou el darrer president "fort" d'abans de la Guerra de Secessió.[2] Destaquen els èxits de Polk en política exterior. Va amenaçar de guerra al Regne Unit i aleshores es va fer enrere i va dividir la propietat del Nord-oest Pacífic amb el Regne Unit. Polk és encara més famós per dirigir amb èxit la Guerra entre els Estats Units i Mèxic. Va abaixar els aranzels i va establir un sistema financer que va durar fins al 1913. Fou un candidat el 1844 que va ser nominat de forma inesperada, i fou el primer president que no va optar a la primera reelecció. Va morir de còlera tres mesos després de finalitzar el seu mandat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Polk». A: John K. Bollard. Pronouncing Dictionary of Proper Names, 2a Edició. Omnigraphics, 1998, p. 806. 
  2. James K. Polk. La Casa Blanca.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Cambra de Representants dels Estats Units
Precedit per:
John Alexander Cocke


Membre pel 6è districte
de Tennessee

1825 – 1833


Succeït per:
Balie Peyton
Precedit per:
William Fitzgerald


Membre pel 9è districte de Tennessee
1833 – 1839


Succeït per:
Harvey Magee Watterson
Càrrecs públics
Precedit per:
Gulian C. Verplanck


President del United States House
Ways and Means Committee

1833 – 1835


Succeït per:
Churchill C. Cambreleng
Precedit per:
John Bell


President de la Cambra de Representants
dels Estats Units

7 de desembre de 1835 – 4 de març de 1837;
4 de setembre de 1837 – 4 de març de 1839


Succeït per:
Robert M.T. Hunter
Precedit per:
Newton Cannon


Governador de Tennessee
1839 – 1841


Succeït per:
James C. Jones
Precedit per:
John Tyler


President dels Estats Units
Escut dels Estats Units d'Amèrica

4 de març de 1845 – 4 de març de 1849


Succeït per:
Zachary Taylor
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Martin Van Buren


Candidat a la presidència pel Partit Demòcrata
1844


Succeït per:
Lewis Cass
Notes i referències
1. El candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata aquest any fou dividit entre dos candidats.
2. El candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata aquest any fou dividit entre Polk i Richard M. Johnson i Littleton W. Tazewell