James Monroe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
James Monroe
James Monroe

Mandat
4 de març de 1817 – 4 de març de 1825
Vicepresident(s)   Daniel D. Tompkins
Precedit per James Madison
Succeït per John Quincy Adams

Mandat
2 d'abril de 181130 de desembre de 1814 – 
28 de febrer de 18154 de març de 1817
Precedit per Robert Smith
Succeït per John Quincy Adams

Mandat
27 de setembre de 1814 – 2 de març de 1815
Precedit per John Armstrong, Jr.
Succeït per William H. Crawford

Mandat
16 de gener de 1811 – 5 d'abril de 1811
Precedit per George William Smith
Succeït per George William Smith

Mandat
19 de desembre de 1799 – 1 de desembre de 1802
Precedit per James Wood
Succeït per John Page

Naixement 28 d'abril de 1758
Imperi britànic Comtat de Westmoreland, Virgínia (Amèrica britànica)
Mort 4 de juliol de 1831
Estat de Nova York Nova York, Nova York (Estats Units)
Partit polític Demòcrata-Republicà
Parella Elizabeth Kortright Monroe
Professió Agricultor (Plantador)
Religió Episcopalià
Signatura James Monroe Signature.png

James Monroe (n. 28 d'abril de 1758 - † 4 de juliol de 1831). Va ser el cinquè president dels Estats Units (1817 - 1825). Abans d'arribar a la presidència va exercir com a soldat, advocat, delegat continental del congrés, senador, governador, secretari d'estat, i secretari de defensa.

Va participar en les negociacions per la compra de la Louisiana[1] a França el 1803, per mandat de Thomas Jefferson.

La seva etapa de govern[modifica | modifica el codi]

Un diari de Boston va denominar la seva etapa de govern com l'era dels bons sentiments, on tot el món estava en pau i els esforços se centraven en el progrés econòmic. No duraria massa, ja que l'expansió cap a l'oest va reobrir el debat entre estats esclavistes i abolicionistes. També la revolució industrial provocaria, sobretot a les ciutats de la costa est, noves tensions socials de classes, produïdes pel ràpid creixement dels barris de classe obrera. En tota la seva etapa de govern, Monroe, trencant amb la tendència federalista, va tractar de defensar un país on l'estat era el menys intervencionista possible.

L'esclavitud en el sud[modifica | modifica el codi]

L'esclavitud, pròpia dels estats del sud, va ser una institució molt lligada a la producció de cotó. Fins i tot els més moralistes del nord endolcien els seus discursos per ser conscients de la importància del cotó en les exportacions de l'estat. El cotó abastava als mercats europeus i va cobrir el buit que va deixar el tabac. Eli Whitney va desenvolupar un nou enginy agrari denominat la desmotadora.

El compromís de Missouri[modifica | modifica el codi]

El Compromís de Missouri el 1820 va delimitar la línia geogràfica que dividia els estats esclavistes dels abolicionistes. El problema va sorgir amb la incorporació de nous estats a l'oest, la determinació del quals entorn de l'adopció de l'esclavitud podia alterar l'equilibri polític a la Unió. Missouri es va acceptar com estat esclavista, a canvi de crear l'estat de Maine para mantenir la igualtat en el senat. Però es fixava el paral·lel 36° 30′ al nord del qual quedava prohibida l'esclavitud.

L'adquisició de la Florida[modifica | modifica el codi]

Espanya, embolicada en el procés d'emancipació americana el 1819 i incapaç de defensar aquell territori va preferir cedir aquest territori a canvi de cancel·lar els deutes de ciutadans espanyols per un valor de cinc milions de dòlars. L'adquisició de la Florida acabava de tancar la façana atlàntica de la Unió.

La doctrina Monroe[modifica | modifica el codi]

James Monroe va proposar una "doctrina" on es dirigiria els europeus amb intenció que cap dels països d'aquest continent interferís a Amèrica. "Amèrica per als americans", significava que Europa no podia envair ni tenir colònies en el continent. Com s'estava donant el procés d'Imperialisme, la doctrina deduïa que les potències europees s'ocupessin d'Àsia i Àfrica però que Amèrica pertanyia als americans. També va ser una defensa a les independències de Llatinoamèrica perquè poguessin tenir govern propi. Aquesta doctrina no va ser en realitat molt efectiva a causa de les múltiples intervencions europees posteriors en sòl americà, com per exemple l'ocupació espanyola de la República Dominicana entre 1861 i 1865, el bloqueig de vaixells francesos als ports argentins entre 1839 i 1840, l'establiment d'Anglaterra a la costa de la Mosquitia, a Nicaragua, etc.



Precedit per:
James Madison (DR)
President dels Estats Units
President dels Estats Units

4 de març de 1817 - 4 de març de 1825
Succeït per:
John Quincy Adams (DR)


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Monroe Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cerami, Charles. Jefferson's Great Gamble (en anglès). Sourcebooks, 2004, p. 97. ISBN 140223435X.