George Walker Bush

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeorge Walker Bush

(2003) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) George W. Bush Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
New Haven (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
43è President dels Estats Units
20 gener 2001 – 20 gener 2009
← Bill ClintonBarack Obama →
34è President electe dels Estats Units
12 desembre 2000 – 20 gener 2001
← Bill ClintonBarack Obama →
46è Governador de Texas
17 gener 1995 – 21 desembre 2000
← Ann RichardsRick Perry → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Metodista Unida Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Negocis Harvard - Màster en administració d'empreses (1973–1975)
Yale College - ciència històrica (1964–1968)
Phillips Academy (1961–1964)
The Kinkaid School (1959–1961)
Davenport College (en) Tradueix
St. Anthony Catholic School (en) Tradueix
Universitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Austin
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, oficial, estadista, empresari, jugador de rugbi a 15, autobiògraf, pintor, orador motivacional, financer Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarForça Aèria dels Estats Units d'Amèrica i Guàrdia Nacional dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Rang militarprimer tinent
tinent primer Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de l'Iraq, guerra de l'Afganistan, insurgència al Magrib, Guerra a Somàlia, conflicte moro i Conflicte armat del Nord-Oest del Pakistan Modifica el valor a Wikidata
Esportrugbi Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2001inauguració de la Universitat de Notre Dame Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Bush Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLaura Welch Bush (1977–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBarbara Pierce Bush, Jenna Bush Hager Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorge Herbert Walker Bush Modifica el valor a Wikidata  i Barbara Bush Modifica el valor a Wikidata
GermansDorothy Bush Koch, Marvin P. Bush, Jeb Bush i Neil Bush Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgeorgewbush.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0124133 Allocine: 102376 Rottentomatoes: celebrity/george_w_bush Allmovie: p301705 TMDB.org: 19011
Facebook: georgewbush Twitter (X): GeogreWBush Instagram: georgewbush Musicbrainz: 06564917-bdd2-4fb6-bcdc-be9e0c04f7ac Discogs: 152980 Goodreads author: 13747 Project Gutenberg: 1674 Modifica el valor a Wikidata

George Walker Bush (pronúncia en anglès pronúncia en anglès (pàg.); 6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ocupant el càrrec entre 2001 i 2009. Va ser també Governador de Texas entre 1995 i 2000. És membre del Partit Republicà i generalment és considerat conservador.

Vida i educació[modifica]

George W. Bush va néixer a New Haven, Connecticut; els seus pares foren George i Barbara Bush, i va créixer a Midland i Houston, Texas. Té quatre germans més joves: Jeb, Neil, Marvin, i Dorothy. Una germana més jove, Robin, morí de leucèmia el 1953 quan tenia tres anys. Com el seu pare, Bush va ser educat a l'Acadèmia Philips (Andover) (setembre de 1961 – juny de 1964) i a la Universitat Yale (setembre de 1964 – maig de 1968). Està casat amb Laura Welch Bush.

Política interior i internacional[modifica]

George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York.

George W. Bush amb el Secretari de Defensa, Paul Wolfowitz, posteriorment president del Banc Mundial

Com a resposta als atacs, l'administració estatunidenca inicià una política d'atac contra el terrorisme islamista radical. Aquesta política portà a la invasió de l'Afganistan (i la guerra al mateix país) el 2002, per perseguir els talibans que havien perpetrat l'atac, i la de l'Iraq el 2003. Per aquesta segona intervenció l'administració americana va al·legar una suposada vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial d'en Saddam Hussein.

Iraq fou acusat pels Estats Units de possessió d'armes de destrucció massiva i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, amb inspectors a l'Iraq, negà les acusacions de possessió d'armes de destrucció massiva i demanà sempre més temps per a poder demostrar la inexistència d'aquestes. La pressió dels Estats Units no va ser prou per a guanyar la votació en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i va començar a enviar tropes a la zona amb la intenció d'atacar l'Iraq sense l'autorització de l'ONU. Segons els seus opositors, l'Administració es va saltar la legalitat internacional. En l'operació el recolzaren: països de la Polinèsia, exrepúbliques soviètiques, petits estats centreamericans i del Carib, i el Regne Unit, Espanya i Portugal, entre d'altres.

George W. Bush s'adreça a la nació americana des del USS-Lincoln

Mentrestant, milers de persones a tot el món varen iniciar campanyes per a la mobilització social en contra de l'atac "il·legítim" dels Estats Units a l'Iraq i que culminà en la primera manifestació simultània a tot el món, l'11 de març del 2003. A Barcelona les mobilitzacions van ser liderades per la Plataforma Aturem la Guerra i la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.

Sense el suport de les Nacions Unides, els Estats Units va iniciar la invasió de l'Iraq el 21 de març del 2003 i va acabar l'1 de maig del 2003. D'aleshores ençà, les tropes encapçalades pels Estats Units van ser l'objectiu de la insurgència pro-Saddam i de la islamista que va matar uns 4.500 soldats nord-americans des del final de la guerra i no s'ha trobat cap arma de destrucció massiva.

Lloc en la història[modifica]

George W. Bush fou molt poc popular durant els últims mesos del seu mandat, malgrat haver unit el país durant els atacs de l'11-S i obtenir una important victòria de reelecció el 2004.[1] A causa de la invasió d'Iraq i de l'Afganistan en la «croada contra el terrorisme»[2] de l'Administració Bush - i la crisi econòmica, principalment, els ciutadans dels Estats Units, segons alguns sondejos, opinaren que Bush era el pitjor president de tota la història;[3] un sondeig d'historiadors va arribar al mateix resultat[3][4] i compartien opinió amb diversos comentaristes de televisió.[3][5][6][7] Tan pobra era l'opinió pública de Bush que fins i tot la seva esposa Laura Bush i la Secretària d'Estat, Condoleezza Rice van arribar a defensar-lo, declarant específicament que Bush no era el pitjor president de la història dels Estats Units.[8]

Malgrat tot, el President Bush en el seu comiat, abans de Nadal de 2008, es va mostrar confiat en el fet que la història el jutjaria de manera diferent i es reconeixerien els encerts del seu mandat. També és d'assenyalar, que a diferència de l'expresident Bill Clinton, Bush s'ha mantingut, des que va deixar el càrrec, al marge de la vida política, que no pública, i ha evitat sempre criticar el seu successor Barack Obama, malgrat haver desmantellat gran part del seu llegat.

Referències[modifica]

  1. «Bush wins second term as Kerry concedes». CNN, 03-11-2004.
  2. Expressió emprada literalment per Bush pocs dies després dels atacs de l'11-S vegeu per exemple aquest fragment d'informatius de la NBC, o l'article de TODD S. PURDUM, AFTER THE ATTACKS: THE WHITE HOUSE; Bush Warns of a Wrathful, Shadowy and Inventive War, 17 de setembre de 2001, The New York Times
  3. 3,0 3,1 3,2 «"Worst. President. Ever"». Arxivat de l'original el 2009-01-20. [Consulta: 20 gener 2009].
  4. "Historians vs. George W. Bush"
  5. «"The Worst President Ever"». Arxivat de l'original el 2009-02-04. [Consulta: 20 gener 2009].
  6. "He's The Worst Ever"
  7. "So Long Worst President Ever; 10 Reasons History Will Hang You"
  8. "Top backers: George W. Bush legacy not worst in history"[Enllaç no actiu]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]