Guerra de l'Afganistan (2001-actualitat)
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. O bé es tracta d'una traducció automàtica o bé conté fragments sense traduir. Col·laboreu-hi! |
 |
Aquest article o secció tracta sobre conflicte armat actualment en curs. La informació continguda pot estar obsoleta o pendent d'actualitzar. Si us plau, no introduïu informació especulativa i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per a donar més detalls. |
 |
| Guerra de l'Afganistan (2001 - ) | |
|---|---|
 Soldats de l'Exèrcit Nacional Afganès preparats per a pujar a un helicòpter Black Hawk a la província de Khost de l'Afganistan. |
|
| Conflicte: Guerra contra el terrorisme, Guerra civil afganesa | |
| Data: 7 d'octubre de 2001 - (el conflicte continua) | |
| Lloc: Afganistan | |
| Resultat: Desfeta del regim talibà, insurrecció del talibans. | |
| Bel·ligerants | |
| Al-Qaida, Talibans |
 Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia, França, Paquistan, Nova Zelanda, Bèlgica, Noruega, Itàlia, Alemanya, Espanya, Portugal, Estònia, Letònia, Ucraïna, Geòrgia,OTAN,  Aliança del Nord |
| Comandants | |
| Osama bin Laden, Mohammed Omar |
Tommy Franks, David Fraser, Mohammed Fahim |
| Baixes | |
| Morts d'Al-Qaida: 1.500 Talibans morts: 20.000 Civils morts: +30.000 |
forces de seguretat afganeses: +5.500 morts[1] Aliança del Nord: Almenys 200 morts Coalició: 1908 morts(EUA: 1162, Regne Unit: 313, Altres: 433)[2] Coalició ferits: +15.000(EUA: 6,773[3], Regne Unit: 3,954[4], Canadà: +1,500[5], Altres: +2.500) Civils dels EUA contracters: 338 morts, 7224 ferit[6] Total: 8,000 morts, +25,000 ferits |
La guerra del 2001 a l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora", després de què és volguera anomenar-la "Operació Justícia Infinita", nom que va ser rebutjat i modificat per insinuar motivacions religioses) esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001. Aquests atemptats van ser reivindicats pel moviment extremista Al-Qaida, les bases del qual es trobaven a l'Afganistan, i que era protegit pel règim talibà. La guerra s'inicià el 7 d'octubre de 2001, davant la negativa dels talibans d'entregar Ossama bin Laden, considerat com el màxim responsable d'al-Qaida. Els Estats Units van començar una sèrie de bombardejos sobre el país, amb la fi d'enderrocar el règim i trobar el seu principal enemic públic.
Taula de continguts |
[modifica] Desenvolupament
El dia de la invasió, forces especials dels Estats Units i del Regne Unit (el seu aliat més incondicional) s'infiltraren al territori l'objectiu de contactar amb la denominada Aliança del Nord per a incorporar-los a l'operació contra el govern talibà. A les 17:00 h, hora local, s'inicià una campanya de bombardejos contra les posicions de l'exèrcit talibà i de camps d'al- Qaida. Els efectes foren immediats a la capital, Kabul, a Kandahar i a Jalalabad (Nangarhar).
Els primers atacs es dirigiren contra els possibles camps d'entrenament d'al-Qaida -on és sospitava que podien disposar de míssils terra-aire Stinger subministrats pels propis Estats Units a la resistència durant l'invasió soviètica dels anys 80- i als sistemes de defensa antiaèria afganesos. Aproximadament al cinquè dia de les operacions, els sistemes de defensa antiaèria estaven pràcticament destruïts, les pistes d'aterratge inutilitzables i les comunicacions internes de l'exèrcit afganès mig tallades amb la incapacitat de coordinar les operacions militars.
D'altra banda, l'Aliança del Nord tenia problemes per a avançar cap a la capital; al cap de quinze dies de l'inici de la invasió, va demanar dels Estats Units suport aeri per a continuar avançant. El seu armament estava composat de vell material soviètic i la seva capacitat de combat era suficient per a la resistència però no per a iniciar una contra ofensiva.
A la segona part de la campanya, els objectius dels Estats Units eren els vehicles terrestres talibans, tant per tancs o cotxes de combat com vehicles de transport de tropes. Igualment es buscava Osama bin Laden i el lider afganès, el mul·là Omar, que fou atacat però no abastat prop de Kandahar a finals d'octubre. A principis de novembre els raids aeris sobre l'exèrcit talibà havien causat desmoralització i el dia 2, les forces de la Aliança del Nord podien avançar lliurement cap a Kabul.
El 9 de novembre comença la batalla de Mazar-e Sharif.
Així, el 13 de novembre de 2001, la capital fou presa per l'Aliança del Nord sense quasi cap resistència per part dels talibans. Aquest fet va marcar la fi del règim, amb la imposició de Hamid Karzai com a nou president. No obstant això, bin Laden no va ser capturat i es trobava des d'aleshores en parador desconegut fins el maig del 2011 que fou assassinat per les tropes dels Estats Units.
Malgrat tot, la guerra pròpiament dita encara no s'ha acabat, degut a la resistència d'alguns focus talibans que es fan forts en certs nuclis de població. Des de la fi oficial de la guerra, milers de soldats d'ambdós bàndols han mort en diferents accions arreu del país.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ http://www.mcclatchydc.com/2009/10/14/77193/while-us-debates-afghanistan-policy.html
- ↑ http://icasualties.org/OEF/Index.aspx
- ↑ http://www.defenselink.mil/news/casualty.pdf
- ↑ http://www.mod.uk/DefenceInternet/AboutDefence/CorporatePublications/DoctrineOperationsandDiplomacyPublications/OperationsInAfghanistan/OpHerrickCasualtyAndFatalityTables.htm , http://www.mod.uk/NR/rdonlyres/03645441-065E-4E0A-9F62-B8AEBDAC8151/0/opherrickcasualtytablesto15june2010.pdf
- ↑ http://www.thecoast.ca/RealityBites/archives/2010/02/02/1580-canadian-soldiers-injured-and-killed-in-afghanistan
- ↑ |url=http://www.dol.gov/owcp/dlhwc/dbaallnation.htm
