AK-47

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
AK-47
AK-47
AK-47
País d'origen Unió Soviètica Unió Soviètica
Història de servei
En servei 1949 - present
Història de producció
Dissenyador Mikhaïl Kalàixnikov
Dissenyada 1944-1946
Fabricant Izhmash
Especificacions
Pes 4,3 kg sense cartutxos
Longitud 87,0  cm
Longitud del canó 80,2 cm

Munició 7,62 x 39 mm
Calibre 7,62 mm
Sistema de tret automàtic, operació per gasos
Cadència de tir 600 trets/minut
Velocitat de la bala 715 m/s
Abast efectiu efectiu 300 m en mode automàtic, 400 m en mode semiautomàtic[1]
Carregador de 20 i 30 cartutxos d'un sol ús, també compatible amb carregadors de tambor de 40 i 75 cartutxos
Mires Mires metàl·liques ajustables per objectius de 100 a 800 m

Abast efectiu 300 m en mode automàtic, 400 m en mode semiautomàtic[1]


L'AK-47 és un fusell d'assalt soviètic dissenyat per Mikhaïl Kalàixnikov, combatent rus durant la Segona Guerra Mundial. Les sigles AK-47 corresponen a "Avtomat Kalàixnikov, model 1947". El 1949 les Forces Armades de l'URSS el van adoptar com a arma principal de la infanteria, encara que no va ser fins a 1954 quan va entrar en servei a gran escala. Posteriorment fou escollit per gran part dels estats de l'òrbita soviètica com a arma reglamentària per als seus exèrcits.

Característiques[modifica | modifica el codi]

AK-47 Model II. L'AK-47 o Kalàixnikov és considerat per molts com un fusell de revolucionaris.

El que fa peculiar aquest fusell d'assalt és el seu enginyós sistema de recàrrega de cartutxos, que utilitza la força dels gasos d'expulsió produïts pel tret per a facilitar la col·locació d'un nou cartutx a la recambra i expulsar el casquet ja utilitzat. En aquest sistema, el subministrament de força per al funcionament de l'arma es realitza mitjançant la presa d'una petita quantitat dels gasos impulsors del tret, una vegada que la bala ha passat fins a la boca. Aquest gas es dirigeix fins a una presa, a través de la qual entra al tub de gas de l'arma; allí empeny un pistó, que està connectat al forrellat i al seu dispositiu de tancament. Primer obre el forrellat i l'empeny enrere; després, una molla recuperadora exerceix aquesta acció endavant per a repetir el cicle. Això fa que l'arma tingui un retrocés menor i, conseqüentment, que la fiabilitat del tret sigui major. El seu carregador corbat, que li confereix una major capacitat en un espai menor, és també signe distintiu d'aquest fusell d'assalt. Es tracta d'un dels primers fusells amb peces de plàstic (per exemple, l'empunyadura de baquelita), la qual cosa fa que sigui fàcilment reparable.

L'AK-47 és famós per la seva gran fiabilitat; suporta condicions atmosfèriques molt desfavorables sense cap incident; s'ha demostrat que l'arma continua disparant tot i ser llançada al fang, submergida en aigua i atropellada por una camioneta. Algunes unitats amb desenes d'anys de servei actiu no presenten cap problema. L'arma és molt segura i permet a un tirador mitjà arribar a un blanc humà a quatre-cents metres de distància.

Posteriorment van sorgir nous models, fins i tot una versió curta coneguda com a AKM, dissenyada per a les unitats de paracaigudistes i les tripulacions de vehicles blindats, dotada de culata plegable. Un dels canvis més notables tingué lloc a la dècada dels setanta, amb un recalibratge a un cartutx nou, que passà així del 7,62x39 al 5,45x39, l'equivalent al 5,56x45 OTAN (també anomenat .223 Remington, i utilitzat per molts altres fusells moderns, com els AR-15/M-16 nord-americans o els CETME L espanyols). Els models d'aquest calibre van passar a anomenar-se AK-74 (també en referència a l'any d'adopció, el 1974).

Actualment la fàbrica d'armes russa Ijmaix encara fabrica versions d'aquesta arma, tals com els AK-101, AK-102, AK-103, AK-74M, AKM... tant en calibre 5,56 mm com en 7,62 mm.

L'han fabricat molts estats, entre els quals la Xina, Corea, antics membres del Pacte de Varsòvia i fins i tot s'han trobat models fabricats per tribus del Pakistan. Tot i que segons la procedència de fabricació s'han incorporat certes variacions. Per exemple, la versió coreana és més llarga, la txecoslovaca més lleugera, etc. Tot plegat ha convertit l'AK-47 és una de les armes més sol·licitades per al combat irregular, sent la Guerra del Vietnam un dels moments àlgids de l'arma.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • A Mèxic popularment se'ls anomena "Cuerno de chivo", per la forma del carregador. A més, és àmpliament referenciat en pel·lícules sobre el narcotràfic.
  • AK-47 també és el nom d'una varietat de marihuana.
  • El jugador de bàsquet rus Andrei Kirilenko és conegut amb el sobrenom d'AK-47, degut a les seves inicials i al dorsal que llueix al seu equip.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bidwell, Shelford. The Encyclopedia of land warfare in the 20th century, p. 199. Spring Books, 1977.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]