Cartutx (armes de foc)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diversos cartutxos actuals a l'esquerra de pistola, de fusell al centre i d'escopeta a la dreta.

Un cartutx és el tipus de munició utilitzat en les armes de foc lleugeres, ja siguin pistoles i revòlvers o fusells, escopetes i altres armes llargues. Així doncs el que popularment s'anomena bala és només el projectil del cartutx, format per la beina metàl·lica, que conté la càrrega de pólvora, el pistó i la bala en el seu extrem.[1]

En el cas dels cartutxos d'escopeta és una munició carregada amb perdigons dissenyats per ser disparat amb l'escopeta. La coberta exterior sol ser de plàstic amb una part posterior metàl·lica que conté la càpsula fulminant que quan és impactada pel percussor fa encendre la pólvora i els gasos creats provoquen que el cartutx s'obri i surtin disparats els perdigons.

Al centre un cartutx de paper de calibre 11 mm per al fusell Chassepot, el primer fusell de cartutx en servei. A la dreta el seu successor, el cartutx metàl·lic 11 x 59,5 mm R.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer cartutx integrat va ser desenvolupat a París l'any 1808 per l'armer suís Jean Samuel Pauly associat a l'armer francès François Prélat. Pauly va crear el primer disseny de cartutx que contenia tots els elements necessaris per a disparar:[2] una base de coure amb un compost fulminant de mercuri, la pólvora, la bala i un embolcall de paper per tot el conjunt.[3] Aquesta nova munició es va utilitzar amb èxit als fusell Chassepot.

La pròxima evolució al disseny la va realitzar el franès Benjamin Houllier dissenyant i patentant l'any 1846 a París el primer cartutx completament metàl·lic (és a dir amb beina).[4]

Un cartutx modern consta de les següents parts: 1. bala; 2. beina; 3. càrrega propel·lent; 4. culot; 5. la càpsula fulminant.

Disseny[modifica | modifica el codi]

El cartutxos agrupen en un sol element els diversos components necessaris per permetre el tret:

  • Projectil/s: habitualment una bala o els perdigons d'un tret d'escopeta. Cal no anomenar doncs "bala" al conjunt del cartutx ja que n'és només un component.
  • La beina és el cilindre que conté i manté junts tots els diversos components. A l'interior de la beina hi trobem la càrrega
  • La càrrega propel·lent, continguda dins la beina i formada habitualment per pólvora sense fum.
  • La càpsula fulminant, ubicada a la base del cartutx la qual en ser impactada s'encén i permet la ignició del propel·lent.

Calibres dels cartutxos més habituals[modifica | modifica el codi]

Un cartutx d'escopeta amb coberta translúcida que permet veure els seus components incloent la pólvora i els perdigons.

Aquest són els calibres d'alguns dels cartutxos habituals en pistoles:

  • 9x19mm Parabellum - Dissenyat per a l'exèrcit alemany al final del segle XIX, és una munició de pistola molt utilitzada arreu del món. També és la munició estàndard de l'OTAN per a pistoles i subfusells.
  • .44 Magnum - Un cartutx de gran potència utilitzat en pistoles, tot i que originalment es dissenyà per a la caça.
  • .45 ACP - Utilitzat com a cartutx estàndard de les pistoles militars nord-americanes des de fa quasi un segle.

Aquest són els calibres d'alguns dels cartutxos habituals en fusells de caça:

  • .243 Winchester - Munició per a fusells lleugera, amb un diàmetre de bala de 6,2 mm en comparació amb els 7,8 d'un .30-06 Springfield.
  • .308 Winchester - Munició per a fusells pràcticament idèntica al cartutx militar 7,62 × 51 mm OTAN. Es tracta d'un dels calibres més populars per a la caça de grans animals a curta o mitja distància. També és utilitzat per la policia en fusells de precisió.
  • .30-06 Springfield - Munició per a fusells habitual en armes de caça tot i que originalment era una munició militar dels Estats Units.
  • .300 Winchester Magnum - Munició de fusell de llarg abast, utilitzat en la caça de grans animals o per a usos militars per part de franctiradors.

Aquest són els calibres d'alguns dels cartutxos habituals en armes de foc militars actuals:

  • 5,56 x 45 mm OTAN - Començat a utilitzar per l'exèrcit dels Estats Units a la dècada del 1960 ha esdevingut la munició estàndard dels fusells d'assalts de l'OTAN, desplaçant el calibre 7,62 x 51mm utilitzat anteriorment.
  • 7,62 x 39 mm - Cartutx estàndard del bloc soviètic des de principis dels anys 40 fins als 70 del segle XX. És una de les municions amb major difusió a nivell mundial ja que s'utilitza en el conegut fusell d'assalt Kalashnikov AK-47.
  • 7,62 × 51 mm OTAN - Anterior munició estàndard de l'OTAN, actualment s'utilitza per a franctiradors i en metralladores. És pràcticament idèntic al cartutx civil .308 Winchester.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. ISBN 84-604-9545-0 [Consulta: 1 març 2014]. 
  2. “Chemical Analysis of Firearms, Ammunition, and Gunshot Residue” by James Smyth Wallace p. 24.
  3. Firearms by Roger Pauly p. 94.
  4. Les Lefaucheux, by Maître Simili, Spring 1990 (in French)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cartutx (armes de foc) Modifica l'enllaç a Wikidata