George Washington

De Viquipèdia

George Washington
1r President dels Estats Units
Mandat 30 d'abril de 1789 – 4 de març de 1797
Vice President(s)	John Adams
Precedit per	Nou càrrec
Succeït per	John Adams
Naixement	30 d'octubre de 1735 Popes Creek, Virgínia (Amèrica britànica)
Mort	14 de desembre de 1799 (67 anys) Mount Vernon, Virgínia (Estats Units)
Partit polític	Cap
Parella	Martha Dandridge Custis Washington
Professió	Militar i granger
Religió	Anglicà
Signatura

George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, i és anomenat el Pare de la Pàtria.

Washington era un ric propietari rural. Dirigí les milícies virginianes en la Guerra franco-índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica.

Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió. De fet, fou l'únic president nord-americà sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes).

Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.

[edita] Guerra Franco-Índia

Aquest retrat de Washington, pintat el 1772 per Charles Willson Peale, mostra a Washington amb l'uniforme de coronel del Regiment de Virgínia.

Washington quan tenia vint anys, va disparar els seus primers trets. El conflicte va començar el 1753, quan França va començar la construcció d'una sèrie de fortaleses a Ohio Country, una regió també reclamada per Virgínia. El governador Dinwiddie va enviar al jove Major Washington a Ohio Country per avaluar les forces militars i les intencions franceses, i per enviar una carta al comandant francès, en la qual li sol·licitaven la retirada. El comandant francès no va acceptar retirar-se, però Washington es va tornar molt conegut després que el seu relat del viatge fora publicat a Virgínia i Anglaterra, atès que en aquella època la majoria de persones angloparlants sabien molt poc sobre les terres a l'altre costat de les muntanyes Apalatxes.

En 1754, Dinwiddie va enviar a Washington, ara comissionat com Tinent Coronel en el recentment de crear Regimient Virginia, a una altra missió a Ohio Country, per allunyar als francesos. Allà, Washington i les seves tropes varen emboscar a la tropa exploradora dels Franco-canadencs. Després d'una petita escaramussa, Tanacharison, amerindi aliat de Washington, va assassinar al Insígnia Jumonville, el comandant francès. Washington llavors va construir Fort Necessity, que aviat va resultar una instal·lació inadequada, de manera que es va haver de rendir a una gran força francesa i índia. Els termes de rendició que Washington va signar incloïen l'acceptació de que ell havia «assassinat» a Jumonville (el document va ser escrit en francès, que Washington no podia llegir). La Batalla de Jumonville Glen es va convertir en un incident internacional i ajudar a iniciar la Guerra Franco-Índia, una part de la Guerra dels Set Anys. Washington va ser alliberat pels francesos amb la promesa de no tornar a Ohio Country per un any.

Un any després el General britànic Edward Braddock va concentrar les seves forces per recuperar Ohio Country, amb Washington com a ajudant. Aquesta expedició va acabar en el desastre a la Batalla de Monongahela. Washington va tenir una actuació excel·lent en aquesta batalla: dos cavalls que va muntar van ser morts i quatre bales van foradat seu abric, però va sortir il·lès demostrant una gran sang freda sota el foc enemic mentre organitzava la retirada. A Virginia, Washington va ser aclamat com heroi i posterior a aquesta batalla va comandar el Regimient Virgínia per molts anys, protegint les fronteres de Virgínia contra les incursions dels amerindis, encara que el focus de la guerra havia canviat de lloc. En 1758, participa en la Expedició Forbes, que va aconseguir allunyar els francesos de Fort Duquesne després de vèncer a la batalla homònima. ^[1]

[edita] Interludi entre guerres

L'èxit de Washington a inicis de la seva carrera militar li havia assegurat una comissió com a oficial Britànic, que tenia més prestigi de servir en un província militar. La promoció mai va arribar i així el 1758 Washington va renunciar a la seva comissió. En 1759 es casà amb Martha Dandridge Custis, una vídua adinerada, encara que algunes cartes que encara existeixen, suggereixen que Washington estava enamorat a la vegada de Sally Fairfax, l'esposa d'un amic. No obstant això, George i Martha van tenir un bon matrimoni, i junts van criar als dos fills d'ella, John Parke Custis i Martha Parke Custis, anomenats afectuosament Jacky i Patsy. Després, els Washington van criar a dos dels néts de la Sra Washington, Eleanor Parker Custis i George Washington Parke Custis. George i Martha mai van tenir fills junts, l'atac de verola de George, seguit probablement per tuberculosi el van fer estèril. ^[2]

Els acabats de casar es varen mudar a Mount Vernon, on George es va convertir en un distingit hisendat i figura política. Va ocupar un càrrec local, sent elegit per a la legislatura provincial de Virgínia. Washington va conrear aproximadament 8.000 acres (32 km²). Com molts altres hisendats de l'època, el seu estil de vida era bastant car, d'aquesta manera sempre comptava amb molt poc efectiu i sempre estava ple de deutes. Degut a la irregularitat del mercat de tabac, el 1760 va canviar la seva collita principal de tabac a blat, que va millorar la seva situació econòmica. D'aquesta manera va comprar tota la terra que va poder, i a més com a pagament pel seu servei a la Guerra Franco-Indígena se li van lliurar terres on ara es troba Virgínia Occidental. Degut a aquestes adquisicions, per a 1775 la població d'esclaus a Mount Vernon excedia el centenar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Washington

Precedit per: -

President dels Estats Units 30 d'abril de 1789 - 4 de març de 1797

Succeït per: John Adams (F)

Presidents dels Estats Units
	Washington | J. Adams | Jefferson | Madison | Monroe | J.Q. Adams | Jackson | Van Buren | W. Harrison | Tyler | Polk | Taylor | Fillmore | Pierce | Buchanan | Lincoln | A. Johnson | Grant | Hayes | Garfield | Arthur | Cleveland | B. Harrison | Cleveland | McKinley | T. Roosevelt | Taft | Wilson | Harding | Coolidge | Hoover | F. Roosevelt | Truman | Eisenhower | Kennedy | L. Johnson | Nixon | Ford | Carter | Reagan | G.H.W. Bush | Clinton | G.W. Bush | Obama

[edita] Referències

1. ↑ Sobre la participació de Washington en la Guerra Franco-Indígena s'han escrit molts llibres, per exemple d'autors com Freeman, Flexner, Ferling, Ellis i Lengel. Tanmateix també existeix literatura que critica Washington durant aquest període, per exemple: Bernhard Knollenberg,George Washington: The Virginia Period, 1732-1775(Duke University Press, 1964) i Thomas A. Lewis,For King and Country: The Maturing of George Washington, 1748-1760(New York, 1992). Per una visió global de la Guerra Franco-Índia que descriu clarament a Washington, vegeu el llibre de Fred AndersonCrucible of War: The Seven Years' War and the Fate of Empire in British North America, 1754-1766( New York, 2000).
2. ↑ John K. Amory, MD, «La infertilitat de George Washington: Perquè el pare del nostre país mai no va ser pare?», AFertility and Sterility, Vol 81, No 3, Març 2004. (format PDF en línia)

Aquest article és un esborrany sobre Estats Units. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.

...