Diébédo Francis Kéré

Diébédo Francis Kéré
	; (2019)
Biografia
Naixement	10 abril 1965 (59 anys); Gando (Burkina Faso)
Professor visitant Universitat Bauhaus a Weimar
	2021 –
Dades personals
Formació	Universitat Tècnica de Berlín - diploma (–2004)
Activitat
Camp de treball	Arquitectura i Arquitectura sostenible
Lloc de treball	Berlín (1985–)
Ocupació	arquitecte (2004–)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
	Premis (2023) Praemium Imperiale; (2022) Premi Pritzker; (2022) Time 100; (2021) Robert Matthew Prize (en) ; (2021) Thomas Jefferson Medal in Architecture (en) ; (2017) Arnold W. Brunner Memorial Prize (en) ; (2017) Premi Príncep Claus; (2014) Erich Schelling Architecture Award (en) ; (2011) Holcim Awards for Sustainable Construction (en) ; (2009) Premi Global d'Arquitectura Sostenible; (2004) Premi Aga Khan d'Arquitectura ;
Lloc web	kerearchitecture.com

Diébédo Francis Kéré (Gando, 10 d'abril de 1965) és un arquitecte burkinès, que viu i treballa a Berlín.

Biografia[modifica]

Diébédo Francis Kéré va néixer a Gando, un poble de Burkina Faso. És el fill gran del cap del poble. Com que al seu poble, a Gando, no hi havia escola, als set anys va marxar a estudiar a Ouagadougou. Després dels estudis, es va convertir en fuster, i va marxar a Alemanya amb una beca per fer pràctiques. Va estudiar arquitectura a Berlín, on es va graduar a la Universitat Tècnica de Berlín el 2004.

Durant els estudis, l'any 1998, va crear l'associació Schulbausteine für Gando ("Maons per a l'escola de Gando") per finançar el seu primer projecte, una escola de primària al seu poble. La seva primera escola, feta de terra, es va enllestir l'any 2001. Va ser guardonat amb el Premi d'Arquitectura Aga Khan. Els anys següents, va treballar en altres projectes dins i fora de Gando.

En el desenvolupament dels projectes de Kére, hi participa tota la comunitat. D'aquesta manera, aprenen les tècniques de construcció i com mantenir-lo. És el seu enfocament col·laboratiu, in situ, que promou la reutilització i el reciclatge i genera estructures econòmiques locals el que li va valer a Kéré un Premi Global d'Arquitectura Sostenible el 2009.

Se'l va reconèixer amb el Premi Pritzker d'arquitectura l'any 2022, fet que l'ha convertit en el primer arquitecte africà a rebre aquest premi.^[1]^[2]