Slobodan Milošević

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Slobodan Milošević
Слободан Милошевић
Slobodan Milošević

Mandat
23 Juliol de 1997 – 5 d'octubre de 2000
Precedit per Zoran Lilić
Succeït per Vojislav Koštunica

Mandat
8 de maig de 1989 – 23 de juliol de 1997
Succeït per Dragan Tomić

Naixement 20 d'agost de 1941
Iugoslàvia Požarevac, Iugoslàvia
Mort 11 de març de 2006 (als 64 anys)
Països Baixos La Haia, Països Baixos
Partit polític Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia
Partit Socialista de Sèrbia
Parella Mirjana Marković
Professió Advocat
Nacionalitat Sèrbia
Religió Ateu[1]
Signatura Slobo-singature.PNG
Pàgina web slobodan-milosevic.org

Slobodan Milošević (en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић) (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en serbi) (Požarevac, Sèrbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Països Baixos, 11 de març de 2006). Polític serbi que fou President de Sèrbia (1989-1997) i de Iugoslàvia (1997-2000), conegut com El carnisser dels Balcans per la seva responsabilitat en les guerres dels Balcans dels anys noranta.[2] Fou acusat de crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i jutjat a La Haia, però la seva mort sobtada l'any 2006 va impedir finalitzar el procés.[3]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Fill d'un teòleg i una mestra, el 1959 va ingressar a la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia, iniciant aquell mateix any els seus estudis en Dret a la Universitat de Belgrad. Quan tenia 21 anys, el seu pare es va suïcidar d'un tret, acció que repetiria la seva mare penjant-se el 1974.[4] Es va llicenciar el 1964, i el 1968 va entrar a treballar a Technogas, empresa energètica estatal de la que acabaria sent director general el 1973.[4] El 1978 esdevenia director general del Beogradska Banka.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Tito, Milosevic va abandonar els seus càrrecs empresarials i va iniciar la seva trajectoria política. Amb el suport del seu amic i mentor Ivan Stambolić, el 1982 esdevenia membre del Presidium de la Liga dels Comunistes Serbis, i el 1984 va ser nomenat President del Comitè Municipal del partit a Belgrad.[5] El 28 de maig de 1986 va substituir Stambolić com a cap del Presidium, i tres anys més tard era elegit President de la República Sèrbia de Iugoslavia. En aquest ascens al poder, va resultar decisiu el viatge que el 1987 havia fet a Kosovo, i on el 24 d'abril va atendre les queixes de la minoria sèrbia utilitzant un discurs nacionalista radicalitzat,[6] que contrastava amb el perfil tecnòcrata que com a militant comunista havia tingut fins aleshores.[7] Va tornar a Kosovo dos anys més tard, en la commemmoració del sis-cents aniversari de la Batalla de Kosovo Polje, i el 28 de juny va confirmar el gir nacionalista del seu discurs davant desenes de milers de manifestants.[5]

Guerra dels Balcans[modifica | modifica el codi]

La seva política de nacionalisme radical provocà la desintegració de l'antiga Iugoslàvia amb la guerra de Bòsnia i Hercegovina que s'inicià la primavera de 1992. Els serbis van entrar en territori bosni amb la finalitat de dividir aquesta república i annexionar a Sèrbia grans extensions tot i aplicant una política de neteja ètnica. Així, Milosevic promocionava una Gran Sèrbia on no hi tenien cabuda els bosnis ortodoxes ni els bosnis musulmans. La neteja ètnica de Milošević provocà innombrables morts, milers de desplaçats i greus atemptats als Drets Humans. En aquesta guerra també s'hi va veure involucrada Croàcia.

El 1995, Milosević va signar conjuntament amb els presidents de Bòsnia i Hercegovina i Croàcia els Acords de Dayton, aconseguint el 49% del territori bosnià que va ser ocupada per un elevat percentatge de població sèrbia (un 33% aproximadament).

Milošević continuà la seva política nacionalista i el 1999 expulsà els albanesos musulmans de la província autònoma de Kosovo. Aquest fet provocà el desplaçament de milers de albano-kosovars, innumerables morts i una tornada a la violació dels Drets Humans. L'OTAN reaccionà assetjant Belgrad durant quatre mesos. En aquest moment el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ja el volia processar per crims de guerra a l'antiga Iugoslàvia com el genocidi i atemptats greus contra el Drets Humans. A pesar del setge, Milošević va romandre al poder i va fer canvis substancials a la Constitució sèrbia per a poder continuar la seva tasca com a president.

L'any següent, el 5 d'octubre de 2000, Milošević va perdre les eleccions a la presidència de Sèrbia. No acceptà aquesta derrota i féu que el Tribunal Constitucional anul·lés les eleccions. El dia següent, el poble serbi es revoltà i a la capital, Belgrad, milers de persones que es manifestaven en contra d'aquesta anul·lació van assaltar el Parlament Serbi, destruint-lo. Caigut Milosevic, pujà al poder provisionalment Vojislav Koštunica. Negociant ajudes internacionals, Milosević va ser entregat vuit mesos després del seu fracàs electoral al Tribunal Internacional com a moneda de canvi perquè així Sèrbia aconseguís ajuda i per poder millorar la seva imatge internacional. El 29 de juny de 2001, Milosevic ingressava en una presó de La Haia, ciutat on va ser processat en un judici per genocidi que no va tenir veredicte degut a la seva mort sobtada l'any 2006.

Judici[modifica | modifica el codi]

Acusació[modifica | modifica el codi]

El TPII acusava a Milosevic d’haver practicat crims contra la humanitat basant-se en l’article V del seu Estatut: "deportació, assassinat i persecució per motius polítics i religiosos". Una altra acusació d’assassinat va ser feta basant-se en l’article 3 de la Convenció de Ginebra.

Els càrrecs que se li imputaven van ser, per tant, la seva responsabilitat directa en l’execució de com a mínim 340 kosovars, i de la deportació de 740.000 més (quasi una tercera part de la població albanesa de la regió iugoslava) entre l’1 de gener i el 20 de juny de 1999. També se l'acusà de la instigació i planificació de les operacions de neteja ètnica a Kosovo. Els fets imputats eren constitutius d’uns delictes de crims de guerra i crims contra la humanitat. Els càrrecs, actualitzats el 29 de juny de 2001, demostraven més de 500 albanesos morts en massacres portades a terme a diferents pobles.

Segons l’ONU:

« Entre el gener de 1999 i el 20 de juny de 1999, Slobodan Milosevic (...) va planejar, instigar, ordenar, cometre i d’alguna manera induir una campanya de terror i violència contra els albanesos que vivien a Kosovo, dins la República Federal de Iugoslàvia. L’objectiu era desplaçar a una part de la població albanesa de Kosovo i així assegurar el control serbi de la província. »

El sumari de l’acusació va ser ampliat per Carla Del Ponte amb l’acusació de genocidi, el càrrec més greu del tribunal, en relació a les atrocitats comeses a Croàcia, Bòsnia i la mateixa Kosovo des de 1991.

Defensa[modifica | modifica el codi]

Milosevic no va acceptar ser representat per cap advocat i va portar a terme la seva pròpia defensa davant del TPII. Tan sols va acceptar la presència dels seus quatre advocats com a “assessors legals”. Va negar la legitimitat del Tribunal per processar­-lo i va qualificar la seva compareixença de maniobra per justificar els crims comesos per l’OTAN contra Iugoslàvia.

L’expresident va imputar els dirigents occidentals que van decidir la campanya bèl·lica de l’OTAN als delictes de crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi; i a replicar els testimonis d’atacs deliberats de les forces sèrbies contra la població kosovar amb material gràfic que mostrava els impactes de les bombes de l’OTAN caigudes sobre assentaments de refugiats.

Fi del judici[modifica | modifica el codi]

La culpabilitat o innocència de Milosevic mai va poder ser establerta pel TPII. L'11 de març del 2006, Milosevic va ser trobat mort en el centre de detenció del Tribunal Penal a Scheveningen, La Haia. La mort va causar alguna polèmica, ja que el seu advocat va declarar que Milosevic sospitava la nit abans de morir que estava essent emmetzinat i va demanar que es portés a terme una autòpsia a Rússia. Al final, però, el Partit Socialista de la República Sèrbia va anunciar que havia estat provocada per causes naturals. El 14 de gener el President de la Cambra del TPII, Patrick Robinson, va declarar tancat el judici per defunció de l'encausat.

Això no obstant, no es pot negar que el judici de Milosevic davant del TPII va ser un marc important per la història de la Justícia Internacional des dels judicis de Nuremberg i de Tòquio. Milosevic va ser el primer Cap d’Estat a ser oficialment acusat per un Tribunal Internacional.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El presidente del TPI habla hoy sobre la muerte de Milosevic» (en castellà). Euronews, 17 de febrer de 2006. [Consulta: 3 de març de 2010].
  2. «"El carnisser dels Balcans"». 3cat24.cat, 11 de març de 2006. [Consulta: 3 de març de 2010].
  3. «Slobodan Milošević Found Dead in his Cell at the Detention Unit» (en anglès). ICTY, 11 de març de 2006. [Consulta: 3 de març de 2010].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  4. 4,0 4,1 «Slobodan Milosevic» (en castellà). Biografías Líderes Políticos. CIDOB, 16 de febrer de 2010. [Consulta: 3 de març de 2010].
  5. 5,0 5,1 Veiga, Francisco. Slobo: una biografía no autorizada de Milosevic. Barcelona: DEBATE, 2004, pàg.60. ISBN 8483065673 ,9788483065679. 
  6. Taibo, Carlos. Para entender el conflicto de Kosova. Madrid: Los Libros de la Catarata, 1999, pàg.60. ISBN 8483190575 ,9788483190579. 
  7. Conversi, Daniele. La desintegració de Iugoslàvia. Universitat de València, 2000, pàg.89-90. ISBN 8486574870, 9788486574871. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Slobodan Milošević