Acords de Dayton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acords de Dayton
Acord Marc General per la Pau a Bòsnia i Hercegovina
DaytonAgreement.jpg
Signatura dels acords de Dayton, el 1995, pels presidents de Sèrbia (Slobodan Milošević), Bòsnia i Hercegovina (Alija Izetbegović) i Croàcia (Franjo Tuđman).
Redacció novembre de 1995
Signat
Localització
14 de desembre de 1995
Base aèria de Wright-Patterson (Estats Units)
Firmants Slobodan Milošević, Alija Izetbegović, Franjo Tuđman, Bill Clinton, Jacques Chirac, John Major, Helmut Kohl, Víktor Txernomirdin
Parts Flag of Serbia.svg RF de Iugoslàvia
Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina
Croàcia Croàcia
---------
França França
Regne Unit Regne Unit
Alemanya Alemanya
Rússia Rússia
Unió Europea Unió Europea
Efecte Fi de la Guerra de Bòsnia

Els Acords de Dayton és el nom de l'acord de pau a què s'arriba el 21 de novembre del 1995 a la base aèria de Wright-Patterson prop de la ciutat de Dayton, Ohio, als Estats Units, després de vint dies de negociació. Posaven el punt i final als tres llargs anys i mig de guerra a Bòsnia, un dels conflictes armats de l'anterior República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Els principals participants eren els presidents serbi (Slobodan Milošević), croat (Franjo Tuđman) i bosni (Alija Izetbegović), així com el negociador estatunidenc Richard Holbrooke. També hi varen assistir en representació de la UE Carl Bildt i el ministre d'assumptes exteriors de Rússia Igor Ivanov. Un participant clau en la delegació dels EUA era el general Wesley Clark (que més tard seria el comandant suprem de l'OTAN a Europa (SACEUR) el 1997). El representant militar de l'UK era el coronel David Leakey (més tard comandant de l'EUFOR el 2005).

Els acords de Dayton preveien una partició de Bòsnia i Hercegovina més o menys igualitària entre la Federació de Bòsnia i Hercegovina (croato-bosniana) i la Republika Srpska (bosniana-serbia), així com el desplegament d'una força de pau multinacional.

Bé que formalment van ser signats definitivament a París el 14 de desembre de 1995, aquests acords han passat a la història amb el nom d'acords de Dayton.

Les negociacions s'iniciaven després dels esforços de pau previs infructuosos, de l'operació militar croata de l'agost de 1995 anomenada operació tempesta i les seves seqüeles, i de l'ofensiva militar bosniana-croata contra la Republika Srpska, d'acord amb les Forces d'Operació Deliberada de l'OTAN. També era recent la massacre a la zona segura de Srebrenica, i les acusacions contra els caps militars i líders governamentals serbis davant el ICTY. Durant els mesos de setembre i octubre d'aquell any, la comunitat internacional (especialment els USA i Rússia), exercien una intensa pressió als líders dels tres costats per assistir a les negociacions a Dayton, Ohio.

El lloc llunyà i segur s'escollia en un intent de restringir l'habilitat dels participants per negociar en els mitjans de comunicació més que a la taula de negociació.

Després d'haver estat inicialitzat a Dayton, l'acord complet i formal era signat a París, França, el 14 de desembre de 1995, assistint a l'acte el president francès Jacques Chirac, el president nord-americà Bill Clinton, el primer ministre anglès John Major, el canceller alemany Helmut Kohl i el primer ministre rus Viktor Chernomyrdin. És per aquest motiu que el nom oficial dels acords de Dayton és l'Acord Marc General per a Pau a Bòsnia i Hercegovina (GFAP) o el Protocol de París.

L'acord contemplava les divisions polítiques de Bòsnia i Hercegovina i la seva estructura de govern. El component clau era el traçat de la Línia de Delimitació Interentitat.

En l'acord també s'hi definia l'àmplia gamma d'organitzacions internacionals que controlarien, supervisarien, i en definitiva implementarien els components de l'acord. Dirigit per l'OTAN, l'IFOR (Força d'Implementació) era responsable d'implementar aspectes militars de l'acord i va ser desplegada el 20 de desembre de 1995, fent-se càrrec de les forces de l'UNPROFOR.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acords de Dayton