Matança de Srebrenica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Srebrenica i Žepa
Guerra de Bòsnia
Mapa de les operacions militars durant la captura de Srebrenica (Operació Krivaja 95, 6.-11. de juliol) i de Žepa (Operació Stupčanica 95, 14.-25. de juliol)
Mapa de les operacions militars durant la captura de Srebrenica (Operació Krivaja 95, 6.-11. de juliol) i de Žepa (Operació Stupčanica 95, 14.-25. de juliol)
Data 6 de juliol a 25 de juliol del 1995
Localitat Srebrenica, Žepa, Bòsnia i Hercegovina
Resultat Eliminació «zona de seguretat» de Srebrenica i Žepa.
Bàndols
República Srpska República Sèrbia
Desè Destacament de Sabotatge
Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina
Països Baixos Països Baixos
Comandants en cap
República Srpska Ratko Mladić
República Srpska Radislav Krstić
Milorad Pelemiš[1]
Dražen Erdemović
Bòsnia i Herzegovina Ramiz Bećirović (defensa de Srebrenica)
Bòsnia i Herzegovina Ejub Golić (28 ª Divisió de trencar a Tuzla)
Bòsnia i Herzegovina Avdo Palić (Žepa)
Països Baixos Thom Karremans
Forces
República Srpska 6.000-9.500[2]
100-300 mercenaris
10 tancs
Bòsnia i Herzegovina 5.500-6.200 (Srebrenica)
Bòsnia i Herzegovina 1.500 (Žepa)
Països Baixos 370-400 de manteniment de la pau i 2 F-16
Baixes
300 morts i ferits
2 tancs
menys de 2.000 morts[3]
35.632 i 10.000-12.000 evacuats (de Srebrenica i Žepa a Bòsnia)

800 refugiats (→Sèrbia)[4][5]
750[6] i 1500 els presoners de guerra (de Srebrenica i Žepa)

La matança de Srebrenica, també coneguda com a massacre de Srebrenica o genocidi de Srebrenica, es produïa el juliol de 1995 amb l'assassinat de com a mínim 8.000 homes bosnians, des d'adolescents fins a ancians, a la regió de Srebrenica a Bòsnia i Hercegovina per l'Exèrcit de la República Sèrbia sota el comandament del general Ratko Mladić i seguint les ordres polítiques de Radovan Karadžić. Els dispositius de seguretat estatals especials de Sèrbia coneguts com els Escorpins també participaren en la massacre. Les Nacions Unides havien declarat prèviament Srebrenica "àrea segura" amb la presència de 400 soldats holandesos armats que no evitaren la massacre. La massacre inclou uns quants exemples on nens i dones eren també assassinats. Encara que el nombre exacte de morts mai se sabrà, la llista de gent desapareguda o morta a Srebrenica compilada per la Comissió Federal de Persones Desaparegudes per ara inclou 8.373 noms.

La massacre de Srebrenica és l'assassinat massiu més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial[7] i és el primer cas legalment establert de genocidi[8] a Europa. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY) manifestava en el seu judici:

« Procurant eliminar una part dels musulmans bosnians, les forces sèrbies bosnianes cometeren un genocidi. Aspiraven a l'extinció dels quaranta mil musulmans bosnians que vivien a Srebrenica, un grup que era emblemàtic dels musulmans bosnians en general. Despullaven tots els presos musulmans mascles, militars i civils, ancians i joves, de les seves pertinences personals i d'identificació, i deliberadament i metòdicament els mataven només sobre la base de la seva identitat.[9] »

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El conflicte a la Bòsnia oriental[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Bòsnia

Bòsnia començava el seu viatge cap a la independència amb una declaració parlamentària de sobirania el 15 d'octubre de 1991. La República de Bòsnia i Hercegovina era reconeguda per la Comunitat Europea el 6 d'abril de 1992, i l'endemà pels Estats Units. Tanmateix, el reconeixement internacional no acabava amb la qüestió, i una lluita feroç pel control territorial començava entre els tres principals grups de Bòsnia: bosnians, serbis i croats. La comunitat internacional feia diversos intents d'establir la pau, però el seu èxit va ser molt limitat. En la part oriental de Bòsnia, a la vora de Sèrbia, el conflicte era especialment feroç entre els serbis i els bosnians.

1992 campanya de neteja ètnica[modifica | modifica el codi]

Àrees de control a Bòsnia i Hercegovina el setembre de 1994

Els serbis pretenien conservar Bòsnia i Hercegovina com una part component de l'anterior estat. Creien que l'àrea de Podrinje Central (Regió de Srebrenica) tenia una importància estratègica essencial. Sense aquesta àrea, que era predominantment territori ètnic bosnià, no hi hauria integritat territorial dins de la seva entitat política nova de la Republika Srpska. El serbis no volien acceptar l'enclavament bosnià dins dels seus territoris, perquè el territori es partiria en dos i estaria separat de la pròpia Sèrbia i d'àrees a l'Hercegovina oriental que estaven habitades principalment per població sèrbia.

Per aconseguir aquest propòsit, van procedir amb la neteja ètnica dels bosnians de Bòsnia oriental i Podrinje Central amb el propòsit de connectar-lo amb territori serbi. A Bratunac, per exemple, els bosnians eren assassinats o se'ls forçava a fugir a Srebrenica. Segons dades governamentals bòsnies, 1.156 bosnians moriren en aquests atacs (3.156 és la suma de la guerra sencera).

Aproximadament 762 bosnians havien estat morts a Zvornik l'1 de juny de 1992. Una massacre similar havia tingut lloc a Cerska el 9 de setembre de 1992, quan un grup de 6.000 refugiats de Konjevic Polje, Cerska i Kamenica intentaven arribar a Tuzla. El VRS va preparar emboscades i va obrir foc obert a la columna, provocant molts morts i prenent centenars de presos, que més endavant "desapareixien". Aproximadament 500 persones foren morts a la vora de Snagovo, quan la columna que fugia caigué sota el foc de l'artilleria i l'aviació. Les restes humanes encara no s'han trobat. El mateix passava amb una columna que hi passà direcció a Tuzla el juliol de 1995.

Des d'aleshores, els pobles serbis que envoltaven Srebrenica s'utilitzaven com a bases per atacar-la, com va concloure l'ICTY.

Lluita per Srebrenica[modifica | modifica el codi]

En la imatge de satèl·lit presa dies després de la massacre als voltants de Nova Kasaba s'hi observen àrees de terra remogudes (assenyalades amb fletxes) que són considerades fosses comunes. Aquesta fotografia fou presentada per Madeleine Albright davant l'ONU el 10 d'agost de 1995. (desviar l'atenció dels diplomàtics i mitjans de comunicació mundials sobre els excessos que estaven cometent les tropes croates a la Krajina)[10]

Malgrat que Srebrenica tenia una població predominantment bosniana, els militars i les forces paramilitars sèrbies d'aquesta àrea i les parts veïnes de la Bòsnia oriental guanyaven el control de la ciutat durant unes quantes setmanes, matant i expulsant civils bosnians, a principis del 1992. El maig de d'aquell any, tanmateix, les forces governamentals bosnianes sota la direcció de Naser Orić aconseguien recuperar Srebrenica.

Durant els següents mesos, Orić i els seus homes premien cap enfora les forces sèrbies en una sèrie de contraofensives de guerrilles en un intent de trencar el setge de Srebrenica. Abans de setembre de 1992, les forces bosnianes de Srebrenica s'havien unit amb les de Žepa, una ciutat controlada pels bosnians al sud de Srebrenica. Abans del gener de 1993, l'enclavament s'havia expandit per incloure la base també controlada de Cerska, a l'oest de Srebrenica. Aquest enclavament ja controlava uns 900 km², però no estava connectat per l'oest i romania una illa vulnerable enmig del territori controlat pels serbis.

El gener de 1993, les forces bosnianes capturaven una base estratègicament important del VRS al poble de Kravica, matant unes quantes desenes de soldats serbis i alguns civils, i amenaçaven directament Bratunac. Durant els propers mesos, tanmateix, els militars serbis es reorganitzaven i llançaven una altra ofensiva a gran escala, capturant finalment els pobles de Konjević Polje i Cerska, tallant l'enllaç entre Srebrenica i Žepa i reduint la mida de l'enclavament de Srebrenica a 150 km². Els residents bosnians de les àrees exteriors convergien a la ciutat de Srebrenica i la seva població augmentava entre 50.000 i 60.000 persones.

El general francès Philippe Morillon, comandant de la Força de Protecció (UNPROFOR) de les Nacions Unides (NU) visitava Srebrenica el març de 1993. En aquells moments la ciutat estava abarrotada i prevalien les condicions de setge. No hi havia gairebé aigua corrent doncs les forces sèrbies havien destruït els subministraments d'aigua de la ciutat. La gent confiava en generadors improvisats per a l'electricitat. El menjar, medicaments i altres elements de supervivència eren extremadament escassos. Abans de marxar, Morillon deia als espantats residents de Srebrenica en una reunió pública que la ciutat estava sota la protecció de les NU i que mai no els abandonaria.

Entre els mesos de març i abril de 1993 uns quants milers de bosnians foren evacuats de Srebrenica sota els auspicis de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR) de les NU. El govern bosnià de Sarajevo s'hi oposava perquè pensaven que contribuïa a la neteja ètnica del territori bosnià.

Les autoritats sèrbies seguien amb el propòsit de capturar l'enclavament degut la seva proximitat amb la frontera de Sèrbia i perquè estava envoltat totalment per territoris controlats pels serbis. Era un lloc tan estratègicament important com vulnerable per capturar. El 13 d'abril de 1993, el serbis comunicaven als representants de la UNHCR que atacarien la ciutat al cap de dos dies llevat que el bosnians es rendissin. Els bosnians rebutjaren rendir-se.

"Àrea segura de Srebrenica"[modifica | modifica el codi]

Abril de 1993: el Consell de Seguretat declara Srebrenica una "àrea segura"[modifica | modifica el codi]

El 16 d'abril de 1993, el Consell de Seguretat de l'ONU a través de la resolució 819, declara:

Tots els partits i alegats han de tractar Srebrenica i els seus voltants com una àrea segura que hauria de ser lliure de qualsevol atac armat o de qualsevol altre acte hostil.

El mateix es feia amb Žepa i Goražde. El 18 d'abril de 1993, el primer grup de tropes de la UNPROFOR arribaven a Srebrenica.

Les forces sèrbies dels pobles circumdants continuaven atacant Srebrenica fins i tot després que es convertís en un "refugi segur", com concluïa el ICTY.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Massacre Near Srebrenica was Staged by French and Muslim Agents
  2. Операции "Кривая-95" и "Ступчаница-95": освобождение Сребреницы и Жепы
  3. Srebrenica And the Politics of War Crimes
  4. "So to avoid the Bosnian Serb forces to their west, about 800 of the men and boys of Zepa fled east. They crossed the Drina River to Yugoslavia, where they were split between two detention camps"211 Bosnians Free After 8 Months. Why So Long?
  5. "The fact that Milosevic personally intervened and saved 800 Bosnian Muslim men from the enclave who crossed the Drina River into Yugoslavia demanding protection from Milosevic!!! These men where handed over to the Red Cross in Hungary - so that from there they could choose whether or not they wanted to return to Bosnia."Some things to keep in mind about Srebrenica:
  6. "Page 34931:Out of these 25.000 people, there were about 750 men that were held prisoners because their identity was to be checked and it had to be checked that none of them was suspected of crimes against Serbs in the area. Out of these people, 500 were not suspected at all. They were released, and they were able to go towards Kladanj and Tuzla. Two hundred and fifty of them were held back because there was suspicion against them. They were suspected of crimes against the Serbs. They were detained in Zvornik and Batkovic, and it is probable that out of these people there were some summary executions because some Serbs recognised some of the authors of some crimes in their villages, but according to General Mladic, no more than hundred summary executions took place out of this group of people." Patrick Barriot.Wednesday, 12 January 2005
  7. Institute for War and Peace Reporting, Tribunal Update: Briefly Noted (TU No 398, 18-Mar-05) «Enllaç».
  8. ICTY "Prosecutor v. Krstic" «www.un.org». Arxivat de l'original el 2004-07-18. [Enllaç no actiu]
  9. ICTY; "Address by ICTY President Theodor Meron, at Potocari Memorial Cemetery" La Haia, 23 de juny de 2004 «www.un.org». Arxivat de l'original el 2004-07-02. [Enllaç no actiu]
  10. "The Srebrenica Massacre": A Hoax? By George Pumphrey Bonn, Germany November 1998

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matança de Srebrenica

Coord.: 44° 19′ 53″ N, 18° 14′ 05″ E / 44.331389°N,18.234722°E / 44.331389; 18.234722